divendres, 7 de març de 2014

Dues branques de mimosa


Ahir  van venir en Guillem i en Jan a portar-me una branqueta de mimosa cadascun.  A casa seva la tenen ja oberta i a casa meva, ha quedat escarransida (al menys de moment)  potser no ha acabat d'obrir-se.

El ramet  és petitó,  però  és  el més tendre  del món.  
Gràcies,  a tots  dos,  ninos...

34 comentaris:

  1. Mimosa flairosa. Quina carícia al palmell de la mà, i a la resta dels sentits.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, Xavier! Jo sí que trobo que és una carícia ...

      Elimina
  2. No sé que passa però ... avui tu i jo no coincidim en gairebé res.
    I a sobre sóc al · lèrgic a la mimosa, l'olor de les seves flors em molesta i em fa mal de cap (no és broma).

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé què passa, jo tampoc, però, no cal amoïnar-s'hi gaire... No sempre s'ha d'estar d'acord i coincidir... Demà seràun altre dia i tornarem a coincidir, segur.

      Una abraçada de bona nit, Pere.

      Elimina
  3. Mira si és tendre que des d'on sóc en sento l'olor. Bonica foto.

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t agradi la foto... Tendre, tendre...

      Elimina
  4. És un detall molt maco, no només perquè siguin unes flors precioses, sinó pel fet per si mateix.

    Mil somriures per a ells i una aferradeta per a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una aferradeta dolceta per a tu també.

      Bona nit i bon cap de setmana.

      Elimina
  5. És un ram preciós!!!!

    Al final no he pogut venir.... he tingut moguda amb la llogatera i me n'he oblidat per complert... ais....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petit i bonic!

      Ha estat molt bé, t'he trobat a faltar, tot i que ja vas dir que hon tenies complicat...

      Elimina
  6. Jo em miro en mirall de teva cara
    quan teus ull en salten bellugons
    son com dos flors que en porten
    dos ramells fets de petons...
    petons de mel, de la mel groga
    on com abella hi juga el Jan
    I que en direm de la que porta
    en Guillem ... un homenàs...
    La padrina es sobreeix contenta
    i ja es prou no pinti aquests petons
    i es que els ramells que porta el gerro
    son vostres pintures que porten vostres cor...
    ............................... Anton./ Feliçdia tens , carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anton, per aquest poema tan tendre.
      Un feliç dia, sí, tens raó.

      Elimina
  7. La mimosa m'encanta.
    Fa temps que dic que en vull pintar un quadre però... queda pendent encara.
    La foto és molt maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que he posat la foto... No m'he atrevit a pintar-la ni dibuixar-la, potser encara ho provaré.
      A mi també m'agrada molt!!

      Elimina
  8. Quin detallàs! que macos els peques!

    ResponElimina
  9. Un ram portat pels dos néts no pot ser mai petitó, és la cosa més gegant del món!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó XeXu... Ès preciós!

      Elimina
  10. Sembla que la mimosa s'hagi enfilat a la lluna...oi?
    Un regal ben mimós, per l'àvia mimosa.
    Bon dissabte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Provava de fer la foto i tot de cop ho vaig veure: la mimosa a la lluna i així mateix la vaig deixar....
      Bon cap de setmana, preciosa.

      Elimina
  11. Ja m'imagino la teva sensació cada vegada que miris aquest ramet tan impregnat de la tendresa que només et poden donar els nets...
    I a més t'he de dir que la foto m'agrada molt!!...
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina il.lusió que em fa que t'agradi, Montse, moltes gràcies, bonica..

      Elimina
  12. Ho sabies que els nens, i encara més els néts, són molt llestos i tendeixen a aproximar flors precioses a àvies precioses?
    Bon cap de setmana de sol i bon temps

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon cap de setmana, Mònica!! Els nens són molt llestos...

      Elimina
  13. Que bonica la mimosa i sobretot aquest detall entranyable dels nets...
    Carme, em va agrada molt trobar-te a la "festa" del Jordi, si les fotos han sortit bé, aquesta setmana en faré un post.
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar trobar-te. I m'agradarà veure les fotos...

      Petonets i bon diumenge per a tu també.

      Elimina
  14. Tens raó, Carme, és el ram més tendre del món..., i també el més bonic!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse!!! Una abraçada també per a tu!

      Elimina
  15. Bonica foto que ens transmet,pau interior per endolcir l'ànima.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep! M'alegro que us agradi la foto... no sóc gaire fotògrafa, jo! ;) Una abraçada.

      Elimina
  16. Dins un ram petit i cap un amor molt gran i això es el més important. Bonica ram i una foto preciosa.
    petonets

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari