divendres, 7 de març del 2014
Dues branques de mimosa
Ahir van venir en Guillem i en Jan a portar-me una branqueta de mimosa cadascun. A casa seva la tenen ja oberta i a casa meva, ha quedat escarransida (al menys de moment) potser no ha acabat d'obrir-se.
El ramet és petitó, però és el més tendre del món.
Gràcies, a tots dos, ninos...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Mimosa flairosa. Quina carícia al palmell de la mà, i a la resta dels sentits.
ResponEliminaFita
Gracies, Xavier! Jo sí que trobo que és una carícia ...
EliminaNo sé que passa però ... avui tu i jo no coincidim en gairebé res.
ResponEliminaI a sobre sóc al · lèrgic a la mimosa, l'olor de les seves flors em molesta i em fa mal de cap (no és broma).
Bona tarda Carme :)
No sé què passa, jo tampoc, però, no cal amoïnar-s'hi gaire... No sempre s'ha d'estar d'acord i coincidir... Demà seràun altre dia i tornarem a coincidir, segur.
EliminaUna abraçada de bona nit, Pere.
Mira si és tendre que des d'on sóc en sento l'olor. Bonica foto.
ResponEliminaBon cap de setmana
M'alegro que t agradi la foto... Tendre, tendre...
EliminaÉs un detall molt maco, no només perquè siguin unes flors precioses, sinó pel fet per si mateix.
ResponEliminaMil somriures per a ells i una aferradeta per a tu.
Una aferradeta dolceta per a tu també.
EliminaBona nit i bon cap de setmana.
És un ram preciós!!!!
ResponEliminaAl final no he pogut venir.... he tingut moguda amb la llogatera i me n'he oblidat per complert... ais....
Petit i bonic!
EliminaHa estat molt bé, t'he trobat a faltar, tot i que ja vas dir que hon tenies complicat...
Jo em miro en mirall de teva cara
ResponEliminaquan teus ull en salten bellugons
son com dos flors que en porten
dos ramells fets de petons...
petons de mel, de la mel groga
on com abella hi juga el Jan
I que en direm de la que porta
en Guillem ... un homenàs...
La padrina es sobreeix contenta
i ja es prou no pinti aquests petons
i es que els ramells que porta el gerro
son vostres pintures que porten vostres cor...
............................... Anton./ Feliçdia tens , carme.
Gràcies Anton, per aquest poema tan tendre.
EliminaUn feliç dia, sí, tens raó.
La mimosa m'encanta.
ResponEliminaFa temps que dic que en vull pintar un quadre però... queda pendent encara.
La foto és molt maca.
Ja veus que he posat la foto... No m'he atrevit a pintar-la ni dibuixar-la, potser encara ho provaré.
EliminaA mi també m'agrada molt!!
Que mimosos que son.......
ResponEliminaHo són, ho són...
EliminaQuin detallàs! que macos els peques!
ResponEliminaSón una preciositat, de veritat!
EliminaUn ram portat pels dos néts no pot ser mai petitó, és la cosa més gegant del món!
ResponEliminaTens tota la raó XeXu... Ès preciós!
EliminaSembla que la mimosa s'hagi enfilat a la lluna...oi?
ResponEliminaUn regal ben mimós, per l'àvia mimosa.
Bon dissabte.
Provava de fer la foto i tot de cop ho vaig veure: la mimosa a la lluna i així mateix la vaig deixar....
EliminaBon cap de setmana, preciosa.
Ja m'imagino la teva sensació cada vegada que miris aquest ramet tan impregnat de la tendresa que només et poden donar els nets...
ResponEliminaI a més t'he de dir que la foto m'agrada molt!!...
Una abraçada molt forta.
Quina il.lusió que em fa que t'agradi, Montse, moltes gràcies, bonica..
EliminaHo sabies que els nens, i encara més els néts, són molt llestos i tendeixen a aproximar flors precioses a àvies precioses?
ResponEliminaBon cap de setmana de sol i bon temps
Bon cap de setmana, Mònica!! Els nens són molt llestos...
EliminaQue bonica la mimosa i sobretot aquest detall entranyable dels nets...
ResponEliminaCarme, em va agrada molt trobar-te a la "festa" del Jordi, si les fotos han sortit bé, aquesta setmana en faré un post.
Petonets i bon diumenge.
A mi també em va agradar trobar-te. I m'agradarà veure les fotos...
EliminaPetonets i bon diumenge per a tu també.
Tens raó, Carme, és el ram més tendre del món..., i també el més bonic!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Montse!!! Una abraçada també per a tu!
EliminaBonica foto que ens transmet,pau interior per endolcir l'ànima.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies, Josep! M'alegro que us agradi la foto... no sóc gaire fotògrafa, jo! ;) Una abraçada.
EliminaDins un ram petit i cap un amor molt gran i això es el més important. Bonica ram i una foto preciosa.
ResponEliminapetonets
Tens molta sort!
ResponElimina