dijous, 20 de març del 2014

Ara que intento de nou (segona versió)

Ara que intento fer,
tranquil·la ment  i plàcida 
un poema més lleuger de mots, em sento
amb l'ànima tant plena d'experiències
que el cap a voltes  no la segueix.

Sóc qui vull ser.  Sóc una mà i un pensament
que volen a la recerca dels mots...
Sóc aquest cos que ensopega
i que cau  i que sempre s'aixeca.

I ja ho tinc tot,
tinc molt més 
que un cor perdut que abans bategava.
Tinc  el batec.  D'aquell esguard
n'ompliré el cor, però no mira.

19 comentaris:

  1. Potser sí que és lleuger, el poema, però a mi m'ha fet pensar molt. Suposo que l'he fet meu amb una interpretació molt personal, i m'hi emmirallo.
    Gràcies, bonica, i que la primavera et sigui favorable! Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona primavera, Montse... M'agrada molt que es pugui fer una lectura personal d'aquest poema...

      Elimina
  2. Jo diria que sí , que tens molt més...tens sentiments , tens somnis, i si tens un esguard per omplir el cor, no et preocupis que els ulls ja et miraran. Amb els mots que et surtin de l'ànima faràs un poema lleuger com un sospir.
    Bon vespre de primavera, Carme.

    ResponElimina
  3. Intentes, ets, tens, omples...
    Poema lleuger i de pes.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agrada la teva frase contradictòria: lleuger i de pes, ja m'agradaria que fos així. Gràcies.

      Elimina
  4. si sentim el nostre batec, no podem demanar gaire més. Tot i que sent de franc demanem el que volem.

    ResponElimina
  5. Tens molt, molt. Bona primavera.

    ResponElimina
  6. Ui, i la meua flor? Repetiré el comentari, a veure si ara surt.
    Tens molt, molt. Bona primavera.

    ResponElimina
  7. A mi m'agrada molt qui ets. I el teu batec m'arriba tantes vegades que a voltes em sembla que el confonc amb el meu.
    Que la primavera floreixi per a tu tot de colors bonics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona primavera, Mònica, que a vegades els batecs es confonguin, em sembla un privilegi per a mi...

      Elimina
  8. "Soc qui vull ser", una fita que tots perseguim i no tothom assoleix.
    Si et sents així ets una privilegiada, Carme. Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'he sentit afortunada, ara rm puges de categoria... Privilegiada, doncs també, per què no? Gràcies, Glòria!

      Elimina
  9. la teva segona estrofa es ara mateix es com en sento. M'agrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada compartir sensacions o sentiments... fan de més bon portar si saps que algú els entén i els viu de la mateixa manera... oi?

      Elimina
  10. Molt afortunada si ets qui vols ser, afortunada si ja ho tens tot.
    Un dia em van dir: Sóc tan pobre que -per no tindre- no tinc ni necessitats.

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria poder dir que no tinc necessitats... en tinc poques, la veritat, però les que tinc són potents... són necessitats no materials i complicades d'assolir, malgrat tot sóc qui vull ser, és cert...

      Afortunada sempre m'hi he considerat.

      Una abraçada immensa, nina, :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari