Estimo la teva ombra
Del color del silenci
I olor de misteri.
I sempre el desig...
Diàlegs de flors
Paraules d'un gest
Regal de mots.
Punt de trobada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Fa de bon llegir.
ResponEliminaEls mots contemplen.
el camí on ens hem trobat.
Fita
Tenen raó les amigues poetes... et fitxarem pel proper recital... gràcies, Xavier.
EliminaLa teva mimosa em porta a la meva infància. Sento l'olor dels dissabtes i diumenges de sortides per la muntanya. Cullo mimosa i espàrrecs en el record i escolto rialles de jocs i històries amb els meus germans.
ResponEliminaGràcies per permetre'm aquest viatge.
Hi ha viatges que portem sempre a dins... només calo un clic, per recomençar-los... Gràcies a tu, bonica, per dir sempre coses maques.
Elimina"olor de misteri", realment és així l'olor d'aquesta flor, és molt personal. Quan era petita no m'agradava gens.
ResponEliminaÉs una olor molt especial, a mi si que m'agrada, però conec molta gent que no la suporta...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUf! Noves Flors havia repetit el comentari i esborrat un dels dos... jo poca traça, en voler-lo esborrar definitivament perquè no quedés el rastre... esborro el que no toca...
EliminaNoves flors deia: El groc s'adiu com a color del silenci. M'agraden molt les mimoses. És l'exuberància del groc.
Jo li contestava: que el color del silenci pot tenir tantes interpretacions com persones hi ha al món i que m'alegrava de poder coincidir en la possibilitat que fos de color groc... A mi també m'agraden molt les mimoses.
Gràcies, Noves Flors i disculpa de l'errada, però ja no he pogut recuperar el comentari correcte...
Olor de misteri?
ResponElimina... cap!
només de pensar-hi
ja tinc mal de cap.
Bona tarda Carme :)
(Un al · lèrgic a les mimoses)
Estimat anònim i al·lèrgic a les mimoses, t'ho hauries de prendre com una metàfora... metàfora el dibuix, metàfora el poema i metàfora del tot, l'olor de la mimosa... i el color del silenci... prova-ho, a veure si et passa el mal de cap.
EliminaEn tot cas em sap greu...
Bona tarda, Pere. Una abraçada antial·lèrgica... :)
Un punt clou el misteri...i l'il·lumina, si és groc.
ResponElimina:-)
És groc, doncs clos i il·luminat queda.... gràcies, cantireta.
Eliminaespecialment bonica la segona estrofa, Carme !
ResponEliminauna abraçada primaveral , ja ! ;-)
Una abraçada primaveral, Joan, moltíssimes gràcies!!!
EliminaA mi m'agrada l'últim vers.
ResponElimina:)
Bona nit preciosa!
Sabia que t'agradaria, com a mi... :) Bona nit, bonica!!!
ResponEliminaEl punt de trobada, vull dir...
EliminaQuina flor més especial, aquesta, que té una ombra del color del silenci i el perfum del misteri...
ResponEliminaLes flors em parlen amb gestos i jo els contesto amb paraules...
Bon vespre, Carme.
Bon vespre M Roser, el perfum de misteri a vegades és boníssim i a vegades embafa... :D
EliminaM'agrada molt la primera estrofa, segons la meva humil interpretació, potser lluny del que vols dir tu, però ja saps que cadascú veu el que vol veure.
ResponEliminaBessets, nina :)
Estic segura que encertes en la teva interpretació, lluneta... ;)
EliminaPetonassos grossos...