dimecres, 12 de març del 2014

Bosc de paraules de la Glòria Bosch i Morera

Bosc de paraules,  és un poemari  ple de sentiment. L'he llegit a poc a poc, com s'ha de llegir. Tornant sobre les meves passes lectores ben sovint.  A mig llegir, tornar a llegir i un cop acabat repassar-ne molts...


Em costava triar un poema per il·lustrar, però em feia il·lusió intentar-ho.

Dins del llibre hi ha una part  que  s'anomena JOCS I MOIXAINES, que jo trobo deliciosa  i per això us oferiré  un poema  de la Glòria,  d'aquest apartat.



FET I AMAGAR

Mirallets d'estrelles
tons ulls verds marí
a tothom agraden,
a mi em fan patir.

Juguem una estona
a fet i amagar...
si m'obres la porta
ningú no ens veurà.

Juguem a amagar-nos
a sota  el llençol;
que ningú no ens trobi
fins que surti el sol.

Catifa encantada
ton tors vellutat
si hi poso la galta
ja no vull marxar.

Mirallets d'estrelles
que roben el cor
i la teva  boca
cirera d'arboç.
..............................Glòria



JA T'HE TROBAT!

Espurnes de cel

tons ulls riallers
que si molt m'apropo
m'encenen els meus.

Els dit a la galta
i els ulls han canviat
el cel es desborda
i m'inunda el mar.

Els llavis encenen
el desig dels meus
la fruita més dolça
entre els meus i el teus.
..........................................Carme


JOCS AL CIRERER TROBAT

Embriac de petons d'arboç
lluentor d'estrelles als llavis,
donem la fruita més desitjada
mútuament gastronomida.


...........................................Rafel



M'agrada el teu bes
amb sabor d'arrop...
Hi ha fruita més dolça
que un petó d'amor?

...........................................Glòria


Sota l'aixopluc del cirerer
penjolls de vermellor
amoroseix el fruit,
despenjant el bes.

........................................Montse

La nit ja ens envolta
es fon la claror
quan ja no et puc veure
em guia l'olor.
Embriac et busco
resseguint el cos
si el matí no arriba
perdem-nos tots dos.

...................................................XeXu

38 comentaris:

  1. M'agrada molt la teva tria, l'apartat de "Jocs i moixaines" em va robar el cor. I un poema que també em va agradar molt és aquest:

    TRIA

    Tu quina mà vols?
    Una porta llàgrimes i l'altra petons.
    Si tries les llàgrimes,
    la teva escalfor
    farà que s'eixugui tota la tristor.

    I si tries l'altra en obrir la mà
    els petons que guardo
    tots s'escamparan.
    Tu quina mà vols?

    Ara totes dues t'entreguen el cor.

    ResponElimina
  2. M'agraden els tres poemes (la teva tria i la Tria de la Sílvia).

    Felicitats Glòria!!!

    ResponElimina
  3. Aquestes composicions, les tres, les llegeixes i tens una sensació com de quelcom juganer, alegre i que brolla directament com si les paraules s'agafessin de la mà unes a les altres en un ordre preciós i sortissin somrient a passejar perquè les puguem veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juganer i alegre, per això em va agradar molt i m'ha servit per trobar aquest to... que no acostumo a tenir, jo.

      Elimina
  4. Que maco el poema de la Glòria, que tendre i dolç. I la teva rèplica no es queda curta. Són paraules tan senzilles que arriben perfectament, però que difícil em sembla lligar-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va que m'hi llenço!

      La nit ja ens envolta
      es fon la claror
      quan ja no et puc veure
      em guia l'olor.
      Embriac et busco
      resseguint el cos
      si el matí no arriba
      perdem-nos tots dos.

      Elimina
    2. Oh, XeXu, t'ha sortit un poema rodó. M'agrada!
      Que no sigui l'ultim, sis plau...

      Elimina
    3. Preciós, XeXu!!
      Per regalar a algú molt especial... Segueix el rastre dels mots poètics, ho fas molt bé.

      Elimina
    4. De seguida que sigui a l,'ordinador te'l pujo... Des d,aquí va fatal...

      Elimina
    5. Bé, només mirava d'afegir unes estrofes al preciós poema de la Glòria, seguint la mètrica i la temàtica. Em va agradar aquest ritme i vaig voler provar, no és un poema per ell mateix! A mi deixeu-me la prosa...

      Elimina
    6. Aquest ritme captiva, ben igual em va passar a mi... t'ha servit per adonar-te que si et deixes portar pel ritme no és tan complicat trobar les paraules. Però jo crec que sí que és un poema per ell mateix. Qüestió d'opinions...

      Elimina
  5. Poemes que semblen per a infants
    i que enamoren els grans.

    "Conillets amagueu-vos
    que la mama us ve a buscar"
    les cireres són com grèvol
    i el sol enlluerna el prat.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho descrius molt bé, sembla per infants i enamora als grans... :) gràcies Xavier! per això m'ha enamorat de seguir-lo.

      Elimina
  6. molt bonic tot plegat, Carme

    Un bon " homenatge " a la Glòria i la seva obra
    felicitats a les dues ! ;-) un plaer poder compartir la poesia i l'art en general amb les dues
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan, un plaer sempre compartir la poesia!!!

      Elimina
  7. Aquests jocs d'amagar i trobar, jocs de moixaines ... jocs de mans, és poesia femenina en estat pur! Felicitats a la Glòria.
    (Això de la poesia femenina és una opinió meva, molt personal i discutible)

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs estic bastant d'acord amb la teva opinió... Pere... poesia femenina en estat pur.

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  8. Jocs de canalla, jocs de grans. M'agrada molt la idea. I els poemes són genials

    ResponElimina
  9. Un goig aquest bosc de paraules, de complicitats i joc poètic.
    Felicitats a la Glòria, i a tu, per ser sempre companyonia fidel en la poesia.
    :)

    ResponElimina
  10. Un llibre deliciós aquest de la Glòria, amb tants poemes bonics, costa de triar-ne alguns. Són d'aquells que els rellegeixes perquè t'han agradat...
    Veig que l'has trobada aviat, perquè s'havia amagat entre sentiments...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  11. Et fa venir ganes de anar de nou a jugar al carrer.

    ResponElimina
  12. Per a vosaltres una fusió poètica Carme-Glòria:

    JOCS AL CIRERER TROBAT

    Embriac de petons d'arboç
    lluentor d'estrelles als llavis,
    donem la fruita més desitjada
    mútuament gastronomida.


    ResponElimina
  13. Gràcies, Carme! Estic molt contenta. Has tingut un detall preciós amb mi, que t'agraeixo. El teu poema és deliciós i complementa d'allò més bé el meu.
    I ara una altra cirereta:

    M'agrada el teu bes
    amb sabor d'arrop...
    Hi ha fruita més dolça
    que un petó d'amor?


    ResponElimina
  14. Sota l'aixopluc del cirerer
    penjolls de vermellor
    amoroseix el fruit,
    despenjant el bes.

    ResponElimina
  15. Si bonic es el poema de la Gloria no ho es menys el teu. Evocacions a l’infantessa... vells i bells records

    ResponElimina
  16. Miralls i espurnes en un bosc que m'acull ben flairós, embaumat de paraules.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari