Bosc de paraules, és un poemari ple de sentiment. L'he llegit a poc a poc, com s'ha de llegir. Tornant sobre les meves passes lectores ben sovint. A mig llegir, tornar a llegir i un cop acabat repassar-ne molts...
Em costava triar un poema per il·lustrar, però em feia il·lusió intentar-ho.
Dins del llibre hi ha una part que s'anomena JOCS I MOIXAINES, que jo trobo deliciosa i per això us oferiré un poema de la Glòria, d'aquest apartat.
FET I AMAGAR
Mirallets d'estrelles
tons ulls verds marí
a tothom agraden,
a mi em fan patir.
Juguem una estona
a fet i amagar...
si m'obres la porta
ningú no ens veurà.
Juguem a amagar-nos
a sota el llençol;
que ningú no ens trobi
fins que surti el sol.
Catifa encantada
ton tors vellutat
si hi poso la galta
ja no vull marxar.
Mirallets d'estrelles
que roben el cor
i la teva boca
cirera d'arboç.
..............................Glòria
JA T'HE TROBAT!
Espurnes de cel
tons ulls riallers
que si molt m'apropo
m'encenen els meus.
Els dit a la galta
i els ulls han canviat
el cel es desborda
i m'inunda el mar.
Els llavis encenen
el desig dels meus
la fruita més dolça
entre els meus i el teus.
..........................................Carme
JOCS AL CIRERER TROBAT
Embriac de petons d'arboç
lluentor d'estrelles als llavis,
donem la fruita més desitjada
mútuament gastronomida.
...........................................Rafel
M'agrada el teu bes
amb sabor d'arrop...
Hi ha fruita més dolça
que un petó d'amor?
...........................................Glòria
Sota l'aixopluc del cirerer
penjolls de vermellor
amoroseix el fruit,
despenjant el bes.
........................................Montse
La nit ja ens envolta
es fon la claror
quan ja no et puc veure
em guia l'olor.
Embriac et busco
resseguint el cos
si el matí no arriba
perdem-nos tots dos.
...................................................XeXu
dimecres, 12 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'agrada molt la teva tria, l'apartat de "Jocs i moixaines" em va robar el cor. I un poema que també em va agradar molt és aquest:
ResponEliminaTRIA
Tu quina mà vols?
Una porta llàgrimes i l'altra petons.
Si tries les llàgrimes,
la teva escalfor
farà que s'eixugui tota la tristor.
I si tries l'altra en obrir la mà
els petons que guardo
tots s'escamparan.
Tu quina mà vols?
Ara totes dues t'entreguen el cor.
A mi també m'agrada molt aquest que has triat...
EliminaM'agraden els tres poemes (la teva tria i la Tria de la Sílvia).
ResponEliminaFelicitats Glòria!!!
Gràcies, carme!!!
EliminaAquestes composicions, les tres, les llegeixes i tens una sensació com de quelcom juganer, alegre i que brolla directament com si les paraules s'agafessin de la mà unes a les altres en un ordre preciós i sortissin somrient a passejar perquè les puguem veure.
ResponEliminaJuganer i alegre, per això em va agradar molt i m'ha servit per trobar aquest to... que no acostumo a tenir, jo.
EliminaQue maco el poema de la Glòria, que tendre i dolç. I la teva rèplica no es queda curta. Són paraules tan senzilles que arriben perfectament, però que difícil em sembla lligar-les.
ResponEliminaM'alegro que t'agradi... XeXu!
EliminaVa que m'hi llenço!
EliminaLa nit ja ens envolta
es fon la claror
quan ja no et puc veure
em guia l'olor.
Embriac et busco
resseguint el cos
si el matí no arriba
perdem-nos tots dos.
Oh, XeXu, t'ha sortit un poema rodó. M'agrada!
EliminaQue no sigui l'ultim, sis plau...
Preciós, XeXu!!
EliminaPer regalar a algú molt especial... Segueix el rastre dels mots poètics, ho fas molt bé.
De seguida que sigui a l,'ordinador te'l pujo... Des d,aquí va fatal...
EliminaBé, només mirava d'afegir unes estrofes al preciós poema de la Glòria, seguint la mètrica i la temàtica. Em va agradar aquest ritme i vaig voler provar, no és un poema per ell mateix! A mi deixeu-me la prosa...
EliminaAquest ritme captiva, ben igual em va passar a mi... t'ha servit per adonar-te que si et deixes portar pel ritme no és tan complicat trobar les paraules. Però jo crec que sí que és un poema per ell mateix. Qüestió d'opinions...
EliminaPoemes que semblen per a infants
ResponEliminai que enamoren els grans.
"Conillets amagueu-vos
que la mama us ve a buscar"
les cireres són com grèvol
i el sol enlluerna el prat.
Fita
Ho descrius molt bé, sembla per infants i enamora als grans... :) gràcies Xavier! per això m'ha enamorat de seguir-lo.
Eliminamolt bonic tot plegat, Carme
ResponEliminaUn bon " homenatge " a la Glòria i la seva obra
felicitats a les dues ! ;-) un plaer poder compartir la poesia i l'art en general amb les dues
joan
Moltes gràcies, Joan, un plaer sempre compartir la poesia!!!
EliminaAquests jocs d'amagar i trobar, jocs de moixaines ... jocs de mans, és poesia femenina en estat pur! Felicitats a la Glòria.
ResponElimina(Això de la poesia femenina és una opinió meva, molt personal i discutible)
Bona nit Carme.
Doncs estic bastant d'acord amb la teva opinió... Pere... poesia femenina en estat pur.
EliminaBona nit, Pere.
Jocs de canalla, jocs de grans. M'agrada molt la idea. I els poemes són genials
ResponEliminaMoltes gràcies, Loreto...
EliminaUn goig aquest bosc de paraules, de complicitats i joc poètic.
ResponEliminaFelicitats a la Glòria, i a tu, per ser sempre companyonia fidel en la poesia.
:)
Gràcies, Fanal Blau...
EliminaUn llibre deliciós aquest de la Glòria, amb tants poemes bonics, costa de triar-ne alguns. Són d'aquells que els rellegeixes perquè t'han agradat...
ResponEliminaVeig que l'has trobada aviat, perquè s'havia amagat entre sentiments...
Petonets, Carme.
Deliciós, ben cert...
Eliminapetonets
Et fa venir ganes de anar de nou a jugar al carrer.
ResponEliminaAl carrer o entre llençols!
EliminaPer a vosaltres una fusió poètica Carme-Glòria:
ResponEliminaJOCS AL CIRERER TROBAT
Embriac de petons d'arboç
lluentor d'estrelles als llavis,
donem la fruita més desitjada
mútuament gastronomida.
Et pujo al post... :)
EliminaGràcies, Carme! Estic molt contenta. Has tingut un detall preciós amb mi, que t'agraeixo. El teu poema és deliciós i complementa d'allò més bé el meu.
ResponEliminaI ara una altra cirereta:
M'agrada el teu bes
amb sabor d'arrop...
Hi ha fruita més dolça
que un petó d'amor?
Segueixo el diàleg, doncs... Glòria, gràcies a tu!!
EliminaSota l'aixopluc del cirerer
ResponEliminapenjolls de vermellor
amoroseix el fruit,
despenjant el bes.
Un més que va amunt... :) Gràcies!
EliminaSi bonic es el poema de la Gloria no ho es menys el teu. Evocacions a l’infantessa... vells i bells records
ResponEliminaGràcies, bruixeta!
EliminaMiralls i espurnes en un bosc que m'acull ben flairós, embaumat de paraules.
ResponEliminaBen vingut al bosc, Jordi!
Elimina