Versions:
A.- Quina enveja! com balla, es deu sentir lliure, feliç, lleugera, admirada... No deu haver-hi un sol home present que no la desitgi... I jo aquí encorsetada, quieta, presonera de la meva posició i del meu lloc.
B.- Estic baldada, com m'agradaria ser una d'aquestes dames, ben vestides, segures, felices, amb un marit que les cuida i les manté i les estima... I jo sempre buscant-me la vida, d'aquí cap allà, ballant i ballant, com una dona boja.
C.- Vau veure el partit d'ahir? Quin recital de gols, noi... Va ser fantástic!! Mentre les dones s'ho passen bé a la seva manera nosaltres aquí farem la nostra tertúlia...
...............................................................................................Carme
D.- No sé pas on anirem a parar. I vinga ballar, totes ben descucades! I encara sort que aquests són dels meus. Que si no... Més val que no digui pas res..., aquí arrepapat encara hi estic mig bé i les vistes, tot s'ha de dir, són prou bones. Llàstima d'aquest c. de fotògraf que no para d'emprenyar! En fi! Diumenge ja els pentinaré a tots.
...........................................................................................Jordi Dorca
...............................................................................................Carme
D.- No sé pas on anirem a parar. I vinga ballar, totes ben descucades! I encara sort que aquests són dels meus. Que si no... Més val que no digui pas res..., aquí arrepapat encara hi estic mig bé i les vistes, tot s'ha de dir, són prou bones. Llàstima d'aquest c. de fotògraf que no para d'emprenyar! En fi! Diumenge ja els pentinaré a tots.
...........................................................................................Jordi Dorca
Comparteixen el quadre (i per tant l'espai i l'activitat que s'hi fa) però ja es veu que no comparteixen els pensaments. Una cosa que passa molt sovint a la vida real, per altra banda.
ResponEliminaA destacar el molt equivocats que estan els homes quan pensen que "les dones s'ho passen bé". Costa entendre a les dones (i això també és passa sovint a la vida real, la majoria de les vegades almenys)
Ben trobat aquest relat, Carme. Felicitats!!
Tens raó, que aquestes coses passen molt sovint...
EliminaClar que a vegades també em costa d'entendre els homes, que consti...
Gràcies, Mc! Una abraçada.
La perspectiva sempre és molt important, allò del cristall segons el que es mira. M'has recordat aquella vegada que vaig fer un relatet amb tres personatges que aparentment prenien alguna cosa en un cafè, però els pensaments de cadascú no anaven amb el que mostraven per fora. Te'n recordes, tu em vas agafar aquells personatges i vas continuar la història, i després l'Assumpta...
ResponEliminaI tant que me'n recordo, del fet me'n recordo perfectament... i curiosament em recordo més del dibuix que vaig fer de la noia, del mòbil que no pas de les històries... però la memòria és així.
EliminaMolt real! No per estar al mateix espai hem de pensar i fer el mateix. Tres visions ben diferents en un lloc on es podria pensar que tothom i va només a aparentar.
ResponEliminaMolt real... sempre envegem el que no tenim... i les dones pensant en els homes d'una manera o altra i ells a la seva bola, mai millor dit.
EliminaCarme, pel meu gust has encertat en l'ordre de pensaments de les dones: A i B
ResponEliminaReferent als dels homes també l'has encertat. Molts, en lloc d'un cap, tenen una pilota sobre les espattles.
Fita
Gràcies, Xavier...
EliminaReferent als homes, evidentment el futbol és un clàssic i un tòpic, i em disculpo si cal... ja sé que no tots són així, no sou així. N'hi ha que parlaríeu de muntanya, no? he, he, he... O de feina... qui sap!!!
D. No sé pas on anirem a parar. I vinga ballar, totes ben descucades! I encara sort que aquests són dels meus. Que si no... Més val que no digui pas res..., aquí arrepapat encara hi estic mig bé i les vistes, tot s'ha de dir, són prou bones. Llàstima d'aquest c. de fotògraf que no para d'emprenyar! En fi! Diumenge ja els pentinaré a tots.
ResponEliminaMai no havia fet uns relats conjunts participatius, però no em puc resistir a pujar-te al post, una versió boníssima, la teva... he, he, he... sort que són dels seus que si no la pentinada seria d'antologia...
EliminaGràcies, Carme.
ResponElimina!!
Cada persona és un món i és cert que sempre desitgem el que no tenim. I els homes amb el futbol, haha, genial!
ResponEliminaTants caps tants barrets i cadscú al seu rotllo... ;)
EliminaEts increïble. No entenc tot encara, però m'adones uns altres 6 anys ... Petons!
ResponEliminaEn 6 anys més escriuràs en català millor que nosaltres... Ets una crack!!
EliminaGràcies. Perons, Merike.
Tots d'alguna manera la ballem i sempre hi ha algun espectador que paga.
ResponEliminaLa ballem, la ballem... ja tens raó, ja!!!
EliminaMolt ben vist!
ResponEliminaSembla mentida que en un lloc de "diversió" pugui haver-hi pensaments tan diferents.
Bessets, nina! :)
Aix! els pensaments són ben diferents a qualsevol lloc del món!!! :)
EliminaMoltes gràcies, preciosa... abraçades de bona nit...
jo em quedo amb la A que a primer cop d'ull sembla la més certa
ResponEliminaEm sembla que l'encertes, però no hi ha premi , eh?
EliminaJo no m'ho pensaria...Faria costat a la noia i ballaria el can- can, i tot el què toquessin els músics, no perquè em miressin, sinó per volar per la sala lleugera com una daina ( he tornat als vint anys)...
ResponEliminaPetonets de capvespre.
Ui! als 20 anys? aprofita'ls doncs!!! que no s'hi torna cada dia!
EliminaPetonets
Sempre desitgem el que no tenim i és que des de fora tot es veu més bonic. Però els homes del teu relat tenen sort, parlant del futbol ja no envegen a ningú.
ResponEliminaEls homes tenen sort, fan la seva i fan el que volen... Tens raó.
EliminaO potser la dona escorsetada enveja als homes que parlen de futbol
ResponElimina