dimarts, 18 de març de 2014

Relats conjunts


Versions:

A.-  Quina enveja!  com balla, es deu sentir lliure, feliç,  lleugera, admirada... No deu haver-hi un sol home present que no la desitgi... I jo aquí encorsetada, quieta, presonera de la meva posició i del meu lloc.

B.-  Estic baldada, com m'agradaria ser una d'aquestes dames, ben vestides, segures, felices,  amb un marit que les cuida i les manté i les estima... I jo sempre buscant-me la vida, d'aquí cap allà,  ballant i ballant, com una dona boja.

C.-  Vau veure el partit d'ahir? Quin recital de gols, noi...  Va ser fantástic!! Mentre les dones s'ho passen bé a la seva manera nosaltres aquí farem la nostra tertúlia...

...............................................................................................Carme

D.-  No sé pas on anirem a parar. I vinga ballar, totes ben descucades! I encara sort que aquests són dels meus. Que si no... Més val que no digui pas res..., aquí arrepapat encara hi estic mig bé i les vistes, tot s'ha de dir, són prou bones. Llàstima d'aquest c. de fotògraf que no para d'emprenyar! En fi! Diumenge ja els pentinaré a tots. 
...........................................................................................Jordi Dorca

27 comentaris:

  1. Comparteixen el quadre (i per tant l'espai i l'activitat que s'hi fa) però ja es veu que no comparteixen els pensaments. Una cosa que passa molt sovint a la vida real, per altra banda.
    A destacar el molt equivocats que estan els homes quan pensen que "les dones s'ho passen bé". Costa entendre a les dones (i això també és passa sovint a la vida real, la majoria de les vegades almenys)
    Ben trobat aquest relat, Carme. Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, que aquestes coses passen molt sovint...

      Clar que a vegades també em costa d'entendre els homes, que consti...

      Gràcies, Mc! Una abraçada.

      Elimina
  2. La perspectiva sempre és molt important, allò del cristall segons el que es mira. M'has recordat aquella vegada que vaig fer un relatet amb tres personatges que aparentment prenien alguna cosa en un cafè, però els pensaments de cadascú no anaven amb el que mostraven per fora. Te'n recordes, tu em vas agafar aquells personatges i vas continuar la història, i després l'Assumpta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que me'n recordo, del fet me'n recordo perfectament... i curiosament em recordo més del dibuix que vaig fer de la noia, del mòbil que no pas de les històries... però la memòria és així.

      Elimina
  3. Molt real! No per estar al mateix espai hem de pensar i fer el mateix. Tres visions ben diferents en un lloc on es podria pensar que tothom i va només a aparentar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt real... sempre envegem el que no tenim... i les dones pensant en els homes d'una manera o altra i ells a la seva bola, mai millor dit.

      Elimina
  4. Carme, pel meu gust has encertat en l'ordre de pensaments de les dones: A i B

    Referent als dels homes també l'has encertat. Molts, en lloc d'un cap, tenen una pilota sobre les espattles.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier...

      Referent als homes, evidentment el futbol és un clàssic i un tòpic, i em disculpo si cal... ja sé que no tots són així, no sou així. N'hi ha que parlaríeu de muntanya, no? he, he, he... O de feina... qui sap!!!

      Elimina
  5. D. No sé pas on anirem a parar. I vinga ballar, totes ben descucades! I encara sort que aquests són dels meus. Que si no... Més val que no digui pas res..., aquí arrepapat encara hi estic mig bé i les vistes, tot s'ha de dir, són prou bones. Llàstima d'aquest c. de fotògraf que no para d'emprenyar! En fi! Diumenge ja els pentinaré a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no havia fet uns relats conjunts participatius, però no em puc resistir a pujar-te al post, una versió boníssima, la teva... he, he, he... sort que són dels seus que si no la pentinada seria d'antologia...

      Elimina
  6. Cada persona és un món i és cert que sempre desitgem el que no tenim. I els homes amb el futbol, haha, genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tants caps tants barrets i cadscú al seu rotllo... ;)

      Elimina
  7. Ets increïble. No entenc tot encara, però m'adones uns altres 6 anys ... Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En 6 anys més escriuràs en català millor que nosaltres... Ets una crack!!

      Gràcies. Perons, Merike.

      Elimina
  8. Tots d'alguna manera la ballem i sempre hi ha algun espectador que paga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ballem, la ballem... ja tens raó, ja!!!

      Elimina
  9. Molt ben vist!
    Sembla mentida que en un lloc de "diversió" pugui haver-hi pensaments tan diferents.

    Bessets, nina! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix! els pensaments són ben diferents a qualsevol lloc del món!!! :)

      Moltes gràcies, preciosa... abraçades de bona nit...

      Elimina
  10. jo em quedo amb la A que a primer cop d'ull sembla la més certa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que l'encertes, però no hi ha premi , eh?

      Elimina
  11. Jo no m'ho pensaria...Faria costat a la noia i ballaria el can- can, i tot el què toquessin els músics, no perquè em miressin, sinó per volar per la sala lleugera com una daina ( he tornat als vint anys)...
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! als 20 anys? aprofita'ls doncs!!! que no s'hi torna cada dia!

      Petonets

      Elimina
  12. Sempre desitgem el que no tenim i és que des de fora tot es veu més bonic. Però els homes del teu relat tenen sort, parlant del futbol ja no envegen a ningú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els homes tenen sort, fan la seva i fan el que volen... Tens raó.

      Elimina
  13. O potser la dona escorsetada enveja als homes que parlen de futbol

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari