dissabte, 29 de març de 2014

Diàlegs poètics: Diàleg 14è - Miquel Àngel Tena-Rúbies


Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si  em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no sé viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que és proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu més net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà. Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...
.....................................................................Miquel Àngel Tena-Rúbies   3 /Juliol/ 2012 



Enllà de tu i de tots els que estimo
no em deixa  mai el glatir  i la frisança
d'allò  profund que havíem d'inventar-nos.
D'allò que duc  a dins i que crida  tothora
per  fer-se  mot o gest o traç per apropar-me.
El pensament, el tacte  i la mirada
recorren viaranys que mai no es troben.
De passes  lentes refarem la vida
com si al final m'hagués marxat la pressa.
Com si deshora s'encengués  l'espurna:
l'ínfim fluir d'un doll que se m'apaga.
Retrobaré la teva mà en la meva
que cada temps  és un nou temps de somnis.
I encetarem... en la mateixa  llera
aquest trobar-nos lent i aquesta  calma.
...............................................Carme  març 2014


Quan estic sola i el sol ve a visitar-me
a casa meua on vas somniar un dia
somnis d'amor i espurnes d'impossibles
te'n guarde un ble per escalfar l'enyor
perquè de tu m'és present la presència.

Quan estic sola i em pesa la tristesa
faig un pastís i em menge a mossos l'ànima.
Per si de cas, també te'n guarde un tros
no siga cosa que al riu lent de la vida
la teua barca haja encallat de nit.

Quan estic sola i sé que tu estàs sol
tot desvetllat al bell mig de la mar
estenc la mà per tombar el teu mur
la deixe caure sobre el teu front ombriu
i ve la calma
al teu pit
al meu cap.
.................................................Noves Flors


Quan estic sola,

sento l'enyor del teu bes.


Caliu d'espera.

....................................................Montse


Quan estic sola,
hi ha un buit a banda banda,
I em costa veure el sol, 
i ja no escalfa.
Un núvol fet d'absència i d'enyorança,
cobreix de fosc l'ànima que somreia,
ahir, quan hi éreu i sentia,
el vostre bes i la vostra rialla.
Més ara que heu marxat em quedo orfe,
i no trobo repòs, 
i la tristesa,
s'instal·la molt endins, 
tant dins que ofega.
M'assec en el replà de l'esperança,
saber que tornareu i que el temps passa,
que tornarà a escalfar el sol que no escalfa,
farem amb besos i rialles una dansa.
Quan estic sola,
hi ha un buit a banda i banda,
que res no pot omplir,
fins la vostra tornada.

..................................................Mònica

Avui recordo 

la teva mà en la meva.


Ara és ben buida.

.................................................M Roser




34 comentaris:

  1. És un goig ser espectador i oient d' aquest diàleg. Ha valgut la pena esperar, ahir em sortia a la barra lateral i en clicar no sortia. ara sí!

    Bon dissabte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se'm va escapar quan s'estava coent, encara... gràcies, bonica...

      Elimina
  2. Vinc ara a passar una estona per casa teva, a omplir-me de paraules sinceres i, embolicada de la vostra tendresa, em quedaré aquí per gaudir-lo.

    Bon cap de setmana!
    Bessets a tots dos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon cap de setmana, lluneta... Gràcies per quedar-te per aquí i acompanyar-nos...

      Una abraçada gegant.

      Elimina
  3. Us aplaudeixo a tots, i amb un xic d'emoció.
    Com el delta que, lent, batega.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afegeix- t'hi Jordi, amb tres o quatre versos... D'aquells que tu escrius que amb un no res de paraules obren un món de sentiments insensibilitat...

      Elimina

  4. Sóc en tu com tu ets en mi, una sola realitat expressada lliurement.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  5. Dona gust visita casa teva, sobre tot quant et trobés amb aquest diàlegs tan poètics con màgics

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies Bruixeta... busco inspiració en els poetes, jo...

      Elimina
  6. Jo també em trac el barret. Te n'has sortit meravellosament. Jo no m'atrevesc amb un poema tan sublim com aquest del Miquel Àngel. Ets una artistassa de bona veritat ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noves flors m'afalaga que em diguis això tu que escrius d'una manera màgica i meravellosa... d'una cosa n'estic ben segura, eh? si t'hi atrevissis, te'n sortiries a les mil meravelles.

      Elimina
  7. molt bonics versos, que transmeten plenitud compartida i calma ;-)

    ResponElimina
  8. Finalment m'hi he animat:

    Quan estic sola i el sol ve a visitar-me
    a casa meua on vas somniar un dia
    somnis d'amor i espurnes d'impossibles
    te'n guarde un ble per escalfar l'enyor
    perquè de tu m'és present la presència.

    Quan estic sola i em pesa la tristesa
    faig un pastís i em menge a mossos l'ànima.
    Per si de cas, també te'n guarde un tros
    no siga cosa que al riu lent de la vida
    la teua barca haja encallat de nit.

    Quan estic sola i sé que tu estàs sol
    tot desvetllat al bell mig de la mar
    estenc la mà per tombar el teu mur
    la deixe caure sobre el teu front ombriu
    i ve la calma
    al teu pit
    al meu cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho veus?... Jo t'ho deia jo!!!!! Gràcies!!!

      Elimina
  9. Doncs si que us resulta profitós estar sols, esperant-vos. Preciós poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que a vegades de tot... :) Gràcies!

      Elimina
  10. Tots els poemes són molt emotius, Sobre la solitud, la companyia, l'enyorament o l'esperança.

    Fita

    ResponElimina
  11. Quan estic sola,
    sento l'enyor del teu bes.
    Caliu d'espera.

    ResponElimina
  12. Ospa, quin poema més impressionant, el del Miquel Àngel! M'ha deixat fascinada! És clar que els vostres no es queden enrera! I l'aquarel·la, de les més boniques que et conec!
    Felicitats a tots i una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Montse. Una abraçada...

      Elimina
  13. Molt bell i confortable "aquests trobar-nos lent i aquesta calma." És un espai acollidor, com els teus dibuixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'adjectiu acollidor i el seu significat és una de les paraules que més m'agraden i m'afalaga que me'l dediquis... Moltes gràcies, Olga.

      Elimina
  14. Quan estic sola,
    hi ha un buit a banda banda,
    I em costa veure el sol,
    i ja no escalfa.
    Un nuvol fet d'absència i d'anyorança,
    cobreix de fosc l'ànima que somreia,
    ahir, quan hi ereu i sentia,
    el vostre bes i la vostra rialla.
    Més ara que heu marxat em quedo orfe,
    i no trobo repós,
    i la tristesa,
    s'instal.la molt endins,
    tant dins que ofega.
    M'assec en el replà de l'esperança,
    saber que tornàreu i que el temps passa,
    que tornarà a escalfar el sol que no escalfa,
    farem amb besos i rialles una dansa.
    Quan estic sola,
    hi ha un buit a banda i banda,
    que res no pot omplir,
    fins la vostra tornada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobar-ne a faltar dos, és trobar a faltar el doble... :) ja he pujat el poema al post...

      Sec amb tu al replà de l'esperança... i segur que el temps passa...

      Elimina
  15. Un diàleg que es completa molt bé amb la imatge. Els millors ambaixadors que tenim a terra i mar petant la xerrada sota l'ombra.

    ResponElimina
  16. No vaig veure el post...Uns diàlegs molt profunds gairebé no goso:

    Avui recordo
    la teva mà en la meva.
    Ara és ben buida.

    Petonets, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari