dimarts, 13 de maig del 2014
Arbreda d'aniversari
He buscat una arbreda, que em dóna placidesa i calma. Més enllà de les herbes, hi ha el riu, que no es pot veure en aquest dibuix de línia fina. El riu, present i absent a la vegada. El riu que dóna l'essència a l'arbreda i que a mi se'm fa "indibuixable". Potser si pintés el dibuix... però no, aquest dibuix no és per ser pintat.
Avui aquest blog compleix 7 anys i no he pensat res d'especial, ni he proposat res que sigui participatiu com els altres anys... tot just un dibuix auster. I malgrat tot, no em sé estar de recordar-ho.
Allò que em va atrapar del món dels blogs, va ser el fet de compartir, compartir allò que fem nosaltres i compartir allò que fan els altres. Això m'ha mantingut fins aquí: la il·lusió d'aquest intercanvi constant i les ganes de trobar-nos, de parlar-nos.
Agraeixo la companyia a tots els que heu fet possible aquest compartir... sobretot als que hi sou des de fa molt temps, però també als que hi éreu i ja no veniu gaire o gens i als que sou arribats de poc. Fins i tot als que vindran i encara no conec. Als que comenteu i als lectors amics i silenciosos. Gràcies.
Seguiré caminant... potser més poc a poc... seguirem caminant, junts, si voleu i en teniu ganes.
PD: Per cert.. si malgrat tot voleu jugar una mica podeu endevinar d'on he tret aquesta arbreda jugant al joc de les preguntes... pregunteu el que vulgueu i jo només contestaré amb SÍ o NO... i així aneu recollint pistes...
Pistes recollides:
1.- No és Camprodon
2.- El riu que se sent no és el Llobregat
3.- Sí! És el Principat de Catalunya - Jordi Dorca
4.- No, no és el Ripollès
5.- No, tampoc és Roda de Ter
6.- No, no és la Garrotxa...
7.- Sí que està a més de 50 quilòmetres de Barcelona -Lolita
8.- De poblets petits el país n'està ple, però el que li queda més a prop no és especialment petit.
9.- Sí! És més al nord que Barcelona. - Jordi Dorca
10.- I més al nord que Vic... Pels pèls - Jordi Dorca
11.- Més a llevant que Vic, Sí! Clarament! - Jordi Dorca
12.- No és el Segre
13.- Tampoc és el Conflent
14.- SÍ QUE ÉS L'EMPORDÀ!!!! - Miquel ...
15.- No és Cantallops
16.- No és Bellcaire d'Empordà
17.- SÍ QUE ÉS EL RIU TER!!!!! - Maria Roser...
18.- No és Palamós
19.- No és Serinyà.
20.- No és Colomers (però ens hi anem acostant)
21.- No és Verges, (però ens hi acostem més)
22.- ÉS TORROELLA DE MONTGRÍ!!!! - Xavier Pujol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
De moment et felicito, Carme, i agraeixo la teva generositat. Ets com una arbreda ben frondosa on hi entra el sol.
ResponEliminaAra d'on és aquesta arbreda? doncs...Camprodón?
Una abraçada per celebrar-ho!
Moltes gràcies, fanalet... Una abraçada
EliminaI... No, no és Camprodon...
Per molts anys que seguim compartint i gaudint, amb il·lusió, les nostres experiències!!...
ResponEliminaGràcies per aquesta manera teva de fer i de sentir que, sempre m'ensenya a mirar molt més enllà i veure tot allò que els meus ulls no han vist.
I sobre l'arbreda, podria ser qualsevol vora de riu d'aquelles que tant ens agrada, vista amb la llum de la tarda, i amb aquest riu, que no veiem, on s'hi reflecteixen...
M'agradarà seguir caminant pel teu camí..."A poc a poc"...Aquest també és el pas que m'agrada caminar!!
Una abraçada molt forta.
Montse, doncs seguirem poc a poc...o potser més que poc a poc al ritme que ens sigui més còmode... A cada moment.
EliminaGràcies per la felicitació, Montse... Ens seguirem "mirant" amb mirades compartides.
Per molts anys mestra.
ResponEliminaÉs un plaer gaudir de les teves aquarel·les i els teus dibuixos. I encara més de les teves sàvies paraules, sempre tan poètiques.
M'aventuro per l'arbreda, però no la reconec. La remor del riu que se sent llunyana, és del Llobregat?
Gràcies, Xavier, gràcies dobles...
EliminaNo és la remor del Llobregat. I anem recollint pistes.
Una abraçada, Xavier!
Avui no jugo perquè percebo en el teu post ja no tristesa, ni melangia, sinó cansament. Continues aquí, i vols continuar, però sembla que la teva voluntat trontolla una mica. I és curiós, perquè darrerament sento que la meva també. Hem fet el camí plegats durant aquest 7 anys, i haurem passat també per fases similars, encara que els dos hàgim evolucionat diferent. Però bé, mirem de no quedar-nos amb les coses negatives, avui toca dir-te per molts anys, i esperar que així sigui. Mentre hi siguis, mentre hi sigui jo, et seguiré.
ResponEliminaMoltes gràcies, XeXu, per ser-hi i per llegir-me, bé. El meu cansament crec que va més enllà del blog... Però seguiré, segur que el cansament passarà, com passen tantes coses.
EliminaHauria preferit que juguessis, però finalment és molt més important ser-hi que no pas jugar...
Felicitats per aquests set anys del teu "Col·lecció de moments". Espero i desitjo que segueixis regalant-nos la teva sensibilitat en forma de dibuixos, pintures, poemes, narracions... En el plantejament del post d'avui, hi ha dues de les característiques que més m'agraden del teu blog: reflectir en pocs traços una escena i despertar, amb les paraules, la imaginació per veure o sentir el que no ensenyes en el dibuix. Enhorabona, Carme!.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Ramon, per la teva felicitació i per les teves paraules, tan afalagadores,,,
EliminaEspero compartir encara molt i molt més...
Set anys! El meu primer bloc en té gairebé vuit. Tu ets de les incombustibles, com jo.
ResponEliminaIncombustibles... gràcies, doncs! Espero ser-ho de veritat...
EliminaGairebé 7, m'he equivocat.
EliminaPer molts anys, Carme. I molt ben portats, amb aquesta arbreda esponerosa, amb molt combustible, amb molta paciència.
ResponEliminaDemano: és del Principat?
La primera pregunta amb resposta afirmativa... Sí l'arbreda és dins del Principat!
EliminaMoltes gràcies, Jordi!!!
Jo sóc dels que hi són de fa molt temps, però que ara no vinc gaire, de vegades gens, la qual cosa em fa ser també dels arribats de fa poc. També sóc dels que vindran, però no puc ser dels que encara no coneixes.
ResponEliminaMoltes felicitats!
O sí, també pots ser dels que encara no conec, ja que no t'he vist mai...
EliminaGràcies...
Gràcies nina per tot el que hem compartit, per tot el que aprenc de tu, per l'energia que sempre em contagies, per la teva tenacitat, per la teva manera de fer i de ser.
ResponEliminaJa ho saps que t'estimem, però jo (pesada i aferradissa) t'ho repeteixo mil vegades més ... t'estim, Carme!!.
FELICITATS i per molts més!!
Aferradetes farcides de bessets ben dolcets ♥
Moltíssimes gràcies, lluneta... jo crec que tu ja saps de sobres que hi ha coses que no es fan mai pesades de sentir, és més que necessitem repetir-les per sentir-nos millor...
EliminaJo també t'estimo, nineta... Aferradetes dolceta...
feliç aniversari Carme ! És un plaer poder compartir amb tu
ResponEliminafins aviat ! joan ;-)
Moltes gràcies, Joan! espero que podrem seguir compartint...
Eliminaés el Ripollès?
ResponEliminaNo, Jordi, no és el Ripollès... seguim avançant per les pistes que demaneu... :D
EliminaCarme, bonica. Avui tinc dia molt ple de feina però de bon matí ja t'he vingut a veure. Jo no fa molt que hi sóc però ja tinc molts de tresors que he trobat en aquest blog. Et dono les gràcies per aquest regal que és "col.lecció de moments". Crec que avui, els que et visitem ens hauriem de felicitar entre nosaltres. Els afortunats som nosaltres de tenir-te. Gràcies Carme, per tot.
ResponEliminaJo dic que és Roda de Ter
Gàcies a tu, per haver arribat d'aquesta manera, pacient i constant.
EliminaNo, no és Roda de Ter.
Que tinguis un bon dia, ni que sigui enfeinat... :)
Felicitats Carme, pels 7 anys de blog i també per tantes altres coses que expreses amb la teva manera de fer, de ser..,
ResponEliminaem fa l'efecte que som una societat cansada de tantes coses i que tampoc (o també) no sabem com sortir-nos-en de tanta falta de sentit.. , en tot cas està bé seguir intentant anar endavant i no defallir mai ,perquè en el no defallir, en el confiar en el devenir, està una mica de tot allò que s'assembla al que anomenem felicitat.
ja veus, avui estic parlanxina je je
i l'arbreda.. pot ser de la Garrotxa? està a més de 50 quilometres a la rodona de Barcelona? hi ha un poblet molt petit al costat?
bé no sé si es podien fer més d'una pregunta.. si no és així trio la primera..
una abraçada molt gran,
Ja saps que m'alegro de veure-us per aquí... i més encara als que ja no veniu mai... Tirar endavant, doncs sí... inventar nous reptes i nous camins...
EliminaLes preguntes ... doncs jo te les contesto totes ... només faltaria ... i gràcies per fer-les.
No, no és la Garrotxa...
Sí que està a més de 50 quilometres de Barcelona
La tercera és més complicada... de poblets petits el país n'està ple, però el que li queda més a prop no és especialment petit.
Una abraçada, lolita. Fins aviat.
és més al nord que Barcelona?
ResponEliminaUn altre Sí!!! Sí, és més al nord que Barcelona.
Eliminaés més al nord que Vic?
ResponEliminaMés al Nord que Vic. També!
Eliminaés més a llevant que Vic?
ResponElimina(que pesat sóc!)
Gens pesat, Jordi, t'hi vas acostant poc a poc...
EliminaTambé l'encertes de nou, més a llevant que Vic!
Toti que ara m'adono que, aixòde més al nord qie Vic, que he dit tan alegrement... Va una mica pels pèls...
EliminaDirecte als rius: És el Segre?
ResponEliminaDirecte als rius pot ser un bon sistema.... Un intent més, Xavier! No és el Segre
Eliminapot ser el conflent?
ResponEliminaNo, no és el Conflent...
EliminaEl primer felicitar-te per aquests set anys.
ResponEliminaI després, es al Lluçanès?
Gràcies, bruixeta!
EliminaNo, no ès el Lluçanès...
el set és màgic,
ResponEliminacom els mots i dibuixos
que comparteixes
(Empordà o Garrotxa...
les pistes són escasses)
Un plaer compartir amb tu, Carme, durant tot aquest temps. I que duri :-)
No és la Garrotxa, però sí l'Empordà!!!
EliminaJa tenim la comarca... Seguim...
Cantallops?
ResponEliminaNo, no és Cantallops... :)
EliminaMoltíssimes felicitats! I moltes gràcies per deixar que la teua casa-blog siga el centre que sempre acull -i interconnecta- moltes altres cases-blog, entre elles, la meua. La teua col·lecció de moments és impagable.
ResponEliminaPotser et vinga de gust animar aquesta noieta que comença:
http://enegj.blogspot.com.es
Doncs sí, aniré a veure aquesta noieta que comença... ve de gust veure persones que comencen...
EliminaGràcies, Noves Flors, la teva companyia és també impagable... gràcies...
Per molts anys de Col.leccions!
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=zu9W8AtZy7U
Felicitats, Carmeta; petons de Mortadel.la ela ela ;)
http://www.youtube.com/watch?v=cFoXcO8llNI&list=RDZemnaIkhAN8
Muà!
Deli'ns!!!!!!! quina sorpresa trobar-te per aquí!!! Moltes gràcies, guapa i petonets a tu també...
Eliminahe, he, he... gràcies pels aplaudiments, salutacions profundes...
I per la cançó... una de les cançons boniques on n'hi hagi!!! Un regalet preciós... l'escolto. el regals i la companyia fan que aquest món sigui Wonderful.
Petonassos...
EliminaSet anys fent la vida una mica més amable a tots els qui tenim el plaer de seguir-te... Moltíssimes felicitats, Carme! Has construït una cosa gran en aquest temps, has teixit una xarxa d'amistat que segur que no et deixarà caure encara que estiguis molt cansada, i la quantitat de dibuixos que has arribat a fer omplirien cels immensos d'optimisme i bellesa... Totes les paraules que ens has dit són molt més que set anys de blog; són l'esperit d'una dona generosa i amiga que es dóna als altres en cada post. Novament, moltíssimes felicitats, Carme, i gràcies per ser-hi!
ResponEliminaUna gran abraçada!
Gràcies a tu també, Montse, la teva companyia també és impagable... sense vosaltres jo no hauria durat ni quatre dies...
EliminaM'afalaguen les teves paraules i les guardaré com un tresor... gràcies bonica
Una gran abraçada.
Em llenço a la piscina bé, en aquest cas al riu...És a Bellcaire d'Empordà i podem sentir la remor del Ter? Si l'encerto l'endevino!
ResponEliminaI moltes felicitats per aquests set anys de blog, tan productius i compartidors...
Petonets, Carme..
Sentim la remor del Ter i amb això ja tenim comarca i riu... encara falta el poble... NO és Bellcaire d'Empordà.
EliminaMoltes gràcies, M Roser... Petonassos...
Per cert, tens raó, aquest dibuix no és per ser pintat...Ja saps que ami m'agrada molt aquest estil...
ResponEliminaDoncs, no, no el pintaré pas... ja em va bé així...
EliminaArribo tard a la festa i això em dóna molta avantatge amb les pistes, hehe. És a Palamós?
ResponEliminaEnhorabona i moltes moltes felicitats! El que dius de compartir és el que a mi també m'ha enganxat dels blogs. Compartir és viure :) Petonets
O potser Serinyà?
EliminaMoltes gràcies, Sílvia. Compartir és viure, em sembla una excel·lent definició de compartir i de viure... hi estic plenament d'acord.
EliminaPel que a a les pistes... ja estem molt avançats... però encara falta el poble.
No és Palamós, ni Serinyà. Gràcies per participar, bonica.
A la vora del Ter col · lecciono moments, a la tarda els pollancres emblanquinen el cel i la marinada em porta la salabror del mar.
ResponEliminaGràcies per aquests anys i bona nit Carme.
A la vora del Ter... sempre col·lecciono moments... el Ter sempre m'ha acompanyat de prop. Al Ripollès, a Roda de Ter, a l'Empordà... sempre torno a la vora del Ter...
EliminaGràcies a tu per la teva companyia, Pere, i molt bona nit.
La meva més calurosa felicitació. No recoredo des de quan et segueixo però si que sé que des de fa temps, tot i que el temps passa sense ni adonarte'n. He viscut la teva evolució, la teva contagiosa energia, el teu entusiasme, la teva serenitat, les teves paraules amables,... els teu racó és com aquesta arbreda, ple de vida, de pau, un lloc agradable per a passejar, en silenci o amb dolces i cauteloses paraules.
ResponEliminaUna abraçada forta i a seguir fins que els cos ho demani, amb el ritme de la música que ens toca ballar.
Moltes gràcies, Laura, jo tampoc sabria dir-ho el temps que fa... però em sembla que molt...
EliminaGràcies per les teves paraules afalagadores i una abraçada gegant... seguirem... al ritme que sigui...
L'Empordà i el Ter......estem a Colomers? per molts set anys i continuem encara que siguem pocs :-)
ResponEliminaNo és Colomers, però fins ara ets el que t'hi has acostat més...
EliminaContinuem... encara no som tant pocs... déu n'hi do! :D Gràcies, Joan, per ser-hi sempre...
Ep, per molts anys!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponElimina(ni que sigui per mer egoisme...)
Mira que ets capaç d'organitzar "saraus" fins i tot sense proposar-t'ho...
Anava a preguntar si els arbres eren faigs però ja no sé si té importància...
Pel que fa a l'abaixada de ritme... és una amenaça? Espero que només sigui aixó. Amb tot el ritme que es pugui, sempre endavant!
Moltes gràcies, jo rai!!!
EliminaQuan ja havia decidit que no organitzava res, en un impuls sobtat, vaig treure el títol que descobria el lloc i vaig provar si picàveu... I sí, m'heu fet somriure tot el dia.... guapos i guapes!!!
Crec que són pollancres i bedolls...
No és cap amenaça, jo rai, més aviat és una fluixera, si pogués demanar un desig demanaria, seguir així 7 anys més, amb el mateix ritme, la mateixa il·lusió que fins ara, però em temo que res no dura per sempre... faré el que podré, perquè em sap molt greu deixar-ho. De fet no vull pas deixar-ho.
Enhorabona pel 7, el meu número favorit.
ResponEliminaEl riu que hi és, però no es veu és el .... ai, que sento música d'en Lluís Llach, no serà Verges?
Doncs no és Verges, però t'acostes més encara que el Gasull!!! Calent, calent...
EliminaGràcies, Rafel!
Torroella de Montgrí?
ResponEliminaTATXAN! Xavier, Genial... has acabat encertant abans que s'acabi el dia!!!
EliminaTORROELLA DE MONTGRÍ!!! Sí senyor unes arbredes, diria que eren pollancres però no me'n recordo massa bé que hi ha entre els horts, i el riu... un camí de passejada maquíssim.
Per cert, t'agrada el dibuix? ja que has guanyat te'l podries endur de premi... :)
EliminaFelicitats pels 7 anys! I a mi no em sembla en absolut un dibuix auster!.
ResponEliminaAh! i gràcies a tu nena, per ser-hi sempre, amb imatges, amb paraules i en persona.
Una abraçada!
Auster, sense colors ni floritures... línia fina i prou...
EliminaMoltes gràcies...
Una abraçada, preciosa... m'agrada ser-hi, tal com m'agrada que els altres hi siguin o hi sigueu... ;)
Felicitats per la teva constància i per tota la bellesa que has aportat amb paraules i amb els teus bells dibuixos. Continua, sisplau.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Olga, m'afalaga especialment que m'ho demanis. Crec que no sabria no-seguir... Continuaré mentre em surti alguna cosa que tingui una mica de sentit. Una abraçada.
EliminaFELIÇ ANIVERSARI!!!! :-)))
ResponEliminaEi!! quina gràcia! amb aquest portàtil que m'han deixat, tot i que em costa molt escriure (això que el teclat estigui més lluny perquè davant hi ha aquest odiós ratolí integrat fa que m'eauivoqui gairebé a cada paraula. Ara escriuré sense corregir res, ja veuràs. Començo:
Volia dir que amb aquest ordinador portàtil no em passa aooò que em passava amb l'altre, que no em deixava escriure i que es carregaca els meus comentaris. quines coses més estranyes, oi?
VISCA LES BLOGÀIRES INCOMBUSTIBLES!!! ;-))
VISCA!!!!
EliminaQuines coses... A vegdess culpem a Blogger i ves a saber! Igual són els ordinadors... A mi també em passen coses amb els comentaris i també m'equivoco molt quan escric amb la tablet...
Ai, que m'oblidava de dir moltes gràcies de la felicitació!!!
Elimina:-DDDDD
EliminaFeliç aniversari, Carme!
ResponEliminaEt felicito de tot cor, set anys són molts i té merit mantenir la il·lusió i la constància que demostres.
I em felicito a mi mateixa, perquè haver entrar en el món dels blogs i haver-te conegut i compartir estones amb tots vosaltres és de les coses bones que m'han passat aquest darrers anys.
Gracies. Una abraçada!
Moltes gràcies, Glòria, aquesta és una sort compartida... I tens raó ha estat una cosa bona, per a mi també.
EliminaUna abraçada.
Felicitats per tots aquests anys posant color i lletres boniques doncs!!! I que en siguin molts més si en tens ganes.
ResponEliminaSet petons Carme :P
Gràcies, lluna... Seguirem, de moment... Set petons de tornada...
Elimina