dimarts, 13 de maig de 2014

Arbreda d'aniversari


He  buscat  una arbreda,  que em dóna  placidesa  i calma.  Més  enllà de les  herbes, hi ha el riu,  que no es pot veure  en aquest  dibuix  de línia  fina.  El riu,  present i absent  a la vegada.  El riu  que  dóna l'essència a l'arbreda i que a mi se'm fa "indibuixable".  Potser si pintés el dibuix... però  no,  aquest dibuix  no és  per ser pintat.

Avui  aquest  blog  compleix  7 anys  i no he pensat  res  d'especial,   ni he proposat  res que sigui participatiu com els altres  anys...  tot just  un dibuix  auster. I  malgrat  tot,  no em sé estar  de recordar-ho.

Allò que em va  atrapar  del món dels blogs,  va ser  el fet de compartir,  compartir allò que fem nosaltres i compartir allò  que fan els  altres.  Això  m'ha mantingut  fins  aquí:  la il·lusió d'aquest intercanvi constant i les ganes de trobar-nos, de parlar-nos.

Agraeixo la companyia  a tots  els que  heu fet possible  aquest  compartir...  sobretot als que hi sou des de fa molt temps,  però  també als que hi éreu i ja no veniu gaire  o gens i als que  sou arribats  de poc. Fins  i tot als que vindran  i encara no conec.  Als que comenteu  i als  lectors  amics  i silenciosos. Gràcies.

Seguiré caminant...  potser  més poc  a poc... seguirem caminant,  junts, si voleu  i en teniu ganes.

PD:  Per  cert..  si malgrat  tot  voleu jugar  una mica  podeu endevinar  d'on he tret  aquesta  arbreda  jugant al joc de les  preguntes...  pregunteu  el que vulgueu i jo només  contestaré  amb  SÍ o NO...  i així aneu recollint  pistes...


Pistes recollides:

1.- No és Camprodon
2.- El riu que se sent no és el Llobregat
3.- Sí! És el Principat de Catalunya  -  Jordi Dorca
4.- No,  no és  el Ripollès
5.- No, tampoc és  Roda de Ter
6.- No,  no és la Garrotxa...  
7.- Sí que està  a més de 50 quilòmetres  de Barcelona -Lolita
8.- De poblets  petits  el país  n'està ple,  però  el que li queda més  a prop  no és  especialment petit.
9.- Sí!  És més al nord que Barcelona.  - Jordi Dorca
10.- I més al nord que Vic... Pels pèls - Jordi Dorca
11.- Més a llevant que Vic, Sí! Clarament! - Jordi Dorca
12.- No és el Segre
13.- Tampoc és el Conflent
14.- SÍ QUE ÉS L'EMPORDÀ!!!!  - Miquel ... 
15.- No és  Cantallops
16.- No és Bellcaire  d'Empordà
17.- SÍ QUE ÉS EL RIU TER!!!!!  - Maria Roser...
18.- No és Palamós
19.- No és Serinyà.
20.- No és  Colomers  (però ens hi anem acostant)
21.- No és  Verges,   (però  ens hi acostem  més)

22.- ÉS TORROELLA DE MONTGRÍ!!!!  - Xavier Pujol

83 comentaris:

  1. De moment et felicito, Carme, i agraeixo la teva generositat. Ets com una arbreda ben frondosa on hi entra el sol.
    Ara d'on és aquesta arbreda? doncs...Camprodón?
    Una abraçada per celebrar-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, fanalet... Una abraçada

      I... No, no és Camprodon...

      Elimina
  2. Per molts anys que seguim compartint i gaudint, amb il·lusió, les nostres experiències!!...
    Gràcies per aquesta manera teva de fer i de sentir que, sempre m'ensenya a mirar molt més enllà i veure tot allò que els meus ulls no han vist.
    I sobre l'arbreda, podria ser qualsevol vora de riu d'aquelles que tant ens agrada, vista amb la llum de la tarda, i amb aquest riu, que no veiem, on s'hi reflecteixen...
    M'agradarà seguir caminant pel teu camí..."A poc a poc"...Aquest també és el pas que m'agrada caminar!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, doncs seguirem poc a poc...o potser més que poc a poc al ritme que ens sigui més còmode... A cada moment.

      Gràcies per la felicitació, Montse... Ens seguirem "mirant" amb mirades compartides.

      Elimina
  3. Per molts anys mestra.
    És un plaer gaudir de les teves aquarel·les i els teus dibuixos. I encara més de les teves sàvies paraules, sempre tan poètiques.
    M'aventuro per l'arbreda, però no la reconec. La remor del riu que se sent llunyana, és del Llobregat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, gràcies dobles...

      No és la remor del Llobregat. I anem recollint pistes.

      Una abraçada, Xavier!

      Elimina
  4. Avui no jugo perquè percebo en el teu post ja no tristesa, ni melangia, sinó cansament. Continues aquí, i vols continuar, però sembla que la teva voluntat trontolla una mica. I és curiós, perquè darrerament sento que la meva també. Hem fet el camí plegats durant aquest 7 anys, i haurem passat també per fases similars, encara que els dos hàgim evolucionat diferent. Però bé, mirem de no quedar-nos amb les coses negatives, avui toca dir-te per molts anys, i esperar que així sigui. Mentre hi siguis, mentre hi sigui jo, et seguiré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, XeXu, per ser-hi i per llegir-me, bé. El meu cansament crec que va més enllà del blog... Però seguiré, segur que el cansament passarà, com passen tantes coses.

      Hauria preferit que juguessis, però finalment és molt més important ser-hi que no pas jugar...

      Elimina
  5. Felicitats per aquests set anys del teu "Col·lecció de moments". Espero i desitjo que segueixis regalant-nos la teva sensibilitat en forma de dibuixos, pintures, poemes, narracions... En el plantejament del post d'avui, hi ha dues de les característiques que més m'agraden del teu blog: reflectir en pocs traços una escena i despertar, amb les paraules, la imaginació per veure o sentir el que no ensenyes en el dibuix. Enhorabona, Carme!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies Ramon, per la teva felicitació i per les teves paraules, tan afalagadores,,,

      Espero compartir encara molt i molt més...

      Elimina
  6. Set anys! El meu primer bloc en té gairebé vuit. Tu ets de les incombustibles, com jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Incombustibles... gràcies, doncs! Espero ser-ho de veritat...

      Elimina
  7. Per molts anys, Carme. I molt ben portats, amb aquesta arbreda esponerosa, amb molt combustible, amb molta paciència.
    Demano: és del Principat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera pregunta amb resposta afirmativa... Sí l'arbreda és dins del Principat!

      Moltes gràcies, Jordi!!!

      Elimina
  8. Jo sóc dels que hi són de fa molt temps, però que ara no vinc gaire, de vegades gens, la qual cosa em fa ser també dels arribats de fa poc. També sóc dels que vindran, però no puc ser dels que encara no coneixes.

    Moltes felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O sí, també pots ser dels que encara no conec, ja que no t'he vist mai...

      Gràcies...

      Elimina
  9. Gràcies nina per tot el que hem compartit, per tot el que aprenc de tu, per l'energia que sempre em contagies, per la teva tenacitat, per la teva manera de fer i de ser.
    Ja ho saps que t'estimem, però jo (pesada i aferradissa) t'ho repeteixo mil vegades més ... t'estim, Carme!!.

    FELICITATS i per molts més!!
    Aferradetes farcides de bessets ben dolcets ♥

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, lluneta... jo crec que tu ja saps de sobres que hi ha coses que no es fan mai pesades de sentir, és més que necessitem repetir-les per sentir-nos millor...

      Jo també t'estimo, nineta... Aferradetes dolceta...

      Elimina
  10. feliç aniversari Carme ! És un plaer poder compartir amb tu

    fins aviat ! joan ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan! espero que podrem seguir compartint...

      Elimina
  11. Respostes
    1. No, Jordi, no és el Ripollès... seguim avançant per les pistes que demaneu... :D

      Elimina
  12. Carme, bonica. Avui tinc dia molt ple de feina però de bon matí ja t'he vingut a veure. Jo no fa molt que hi sóc però ja tinc molts de tresors que he trobat en aquest blog. Et dono les gràcies per aquest regal que és "col.lecció de moments". Crec que avui, els que et visitem ens hauriem de felicitar entre nosaltres. Els afortunats som nosaltres de tenir-te. Gràcies Carme, per tot.
    Jo dic que és Roda de Ter

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gàcies a tu, per haver arribat d'aquesta manera, pacient i constant.

      No, no és Roda de Ter.

      Que tinguis un bon dia, ni que sigui enfeinat... :)

      Elimina
  13. Felicitats Carme, pels 7 anys de blog i també per tantes altres coses que expreses amb la teva manera de fer, de ser..,
    em fa l'efecte que som una societat cansada de tantes coses i que tampoc (o també) no sabem com sortir-nos-en de tanta falta de sentit.. , en tot cas està bé seguir intentant anar endavant i no defallir mai ,perquè en el no defallir, en el confiar en el devenir, està una mica de tot allò que s'assembla al que anomenem felicitat.
    ja veus, avui estic parlanxina je je
    i l'arbreda.. pot ser de la Garrotxa? està a més de 50 quilometres a la rodona de Barcelona? hi ha un poblet molt petit al costat?
    bé no sé si es podien fer més d'una pregunta.. si no és així trio la primera..
    una abraçada molt gran,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que m'alegro de veure-us per aquí... i més encara als que ja no veniu mai... Tirar endavant, doncs sí... inventar nous reptes i nous camins...

      Les preguntes ... doncs jo te les contesto totes ... només faltaria ... i gràcies per fer-les.

      No, no és la Garrotxa...
      Sí que està a més de 50 quilometres de Barcelona
      La tercera és més complicada... de poblets petits el país n'està ple, però el que li queda més a prop no és especialment petit.

      Una abraçada, lolita. Fins aviat.

      Elimina
  14. Respostes
    1. Un altre Sí!!! Sí, és més al nord que Barcelona.

      Elimina
  15. és més a llevant que Vic?
    (que pesat sóc!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gens pesat, Jordi, t'hi vas acostant poc a poc...

      També l'encertes de nou, més a llevant que Vic!

      Elimina
    2. Toti que ara m'adono que, aixòde més al nord qie Vic, que he dit tan alegrement... Va una mica pels pèls...

      Elimina
  16. Respostes
    1. Directe als rius pot ser un bon sistema.... Un intent més, Xavier! No és el Segre

      Elimina
  17. El primer felicitar-te per aquests set anys.
    I després, es al Lluçanès?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bruixeta!

      No, no ès el Lluçanès...

      Elimina
  18. el set és màgic,
    com els mots i dibuixos
    que comparteixes
    (Empordà o Garrotxa...
    les pistes són escasses)


    Un plaer compartir amb tu, Carme, durant tot aquest temps. I que duri :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és la Garrotxa, però sí l'Empordà!!!

      Ja tenim la comarca... Seguim...

      Elimina
  19. Moltíssimes felicitats! I moltes gràcies per deixar que la teua casa-blog siga el centre que sempre acull -i interconnecta- moltes altres cases-blog, entre elles, la meua. La teua col·lecció de moments és impagable.

    Potser et vinga de gust animar aquesta noieta que comença:
    http://enegj.blogspot.com.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, aniré a veure aquesta noieta que comença... ve de gust veure persones que comencen...

      Gràcies, Noves Flors, la teva companyia és també impagable... gràcies...

      Elimina
  20. Per molts anys de Col.leccions!

    http://www.youtube.com/watch?v=zu9W8AtZy7U

    Felicitats, Carmeta; petons de Mortadel.la ela ela ;)

    http://www.youtube.com/watch?v=cFoXcO8llNI&list=RDZemnaIkhAN8

    Muà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deli'ns!!!!!!! quina sorpresa trobar-te per aquí!!! Moltes gràcies, guapa i petonets a tu també...

      he, he, he... gràcies pels aplaudiments, salutacions profundes...

      I per la cançó... una de les cançons boniques on n'hi hagi!!! Un regalet preciós... l'escolto. el regals i la companyia fan que aquest món sigui Wonderful.

      Elimina
  21. Set anys fent la vida una mica més amable a tots els qui tenim el plaer de seguir-te... Moltíssimes felicitats, Carme! Has construït una cosa gran en aquest temps, has teixit una xarxa d'amistat que segur que no et deixarà caure encara que estiguis molt cansada, i la quantitat de dibuixos que has arribat a fer omplirien cels immensos d'optimisme i bellesa... Totes les paraules que ens has dit són molt més que set anys de blog; són l'esperit d'una dona generosa i amiga que es dóna als altres en cada post. Novament, moltíssimes felicitats, Carme, i gràcies per ser-hi!
    Una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu també, Montse, la teva companyia també és impagable... sense vosaltres jo no hauria durat ni quatre dies...

      M'afalaguen les teves paraules i les guardaré com un tresor... gràcies bonica

      Una gran abraçada.

      Elimina
  22. Em llenço a la piscina bé, en aquest cas al riu...És a Bellcaire d'Empordà i podem sentir la remor del Ter? Si l'encerto l'endevino!
    I moltes felicitats per aquests set anys de blog, tan productius i compartidors...
    Petonets, Carme..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sentim la remor del Ter i amb això ja tenim comarca i riu... encara falta el poble... NO és Bellcaire d'Empordà.

      Moltes gràcies, M Roser... Petonassos...

      Elimina
  23. Per cert, tens raó, aquest dibuix no és per ser pintat...Ja saps que ami m'agrada molt aquest estil...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, no, no el pintaré pas... ja em va bé així...

      Elimina
  24. Arribo tard a la festa i això em dóna molta avantatge amb les pistes, hehe. És a Palamós?
    Enhorabona i moltes moltes felicitats! El que dius de compartir és el que a mi també m'ha enganxat dels blogs. Compartir és viure :) Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia. Compartir és viure, em sembla una excel·lent definició de compartir i de viure... hi estic plenament d'acord.

      Pel que a a les pistes... ja estem molt avançats... però encara falta el poble.

      No és Palamós, ni Serinyà. Gràcies per participar, bonica.

      Elimina
  25. A la vora del Ter col · lecciono moments, a la tarda els pollancres emblanquinen el cel i la marinada em porta la salabror del mar.

    Gràcies per aquests anys i bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la vora del Ter... sempre col·lecciono moments... el Ter sempre m'ha acompanyat de prop. Al Ripollès, a Roda de Ter, a l'Empordà... sempre torno a la vora del Ter...

      Gràcies a tu per la teva companyia, Pere, i molt bona nit.

      Elimina
  26. La meva més calurosa felicitació. No recoredo des de quan et segueixo però si que sé que des de fa temps, tot i que el temps passa sense ni adonarte'n. He viscut la teva evolució, la teva contagiosa energia, el teu entusiasme, la teva serenitat, les teves paraules amables,... els teu racó és com aquesta arbreda, ple de vida, de pau, un lloc agradable per a passejar, en silenci o amb dolces i cauteloses paraules.
    Una abraçada forta i a seguir fins que els cos ho demani, amb el ritme de la música que ens toca ballar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Laura, jo tampoc sabria dir-ho el temps que fa... però em sembla que molt...

      Gràcies per les teves paraules afalagadores i una abraçada gegant... seguirem... al ritme que sigui...

      Elimina
  27. L'Empordà i el Ter......estem a Colomers? per molts set anys i continuem encara que siguem pocs :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és Colomers, però fins ara ets el que t'hi has acostat més...

      Continuem... encara no som tant pocs... déu n'hi do! :D Gràcies, Joan, per ser-hi sempre...

      Elimina
  28. Ep, per molts anys!!!!!!!!!!!!!!!!
    (ni que sigui per mer egoisme...)

    Mira que ets capaç d'organitzar "saraus" fins i tot sense proposar-t'ho...

    Anava a preguntar si els arbres eren faigs però ja no sé si té importància...
    Pel que fa a l'abaixada de ritme... és una amenaça? Espero que només sigui aixó. Amb tot el ritme que es pugui, sempre endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, jo rai!!!

      Quan ja havia decidit que no organitzava res, en un impuls sobtat, vaig treure el títol que descobria el lloc i vaig provar si picàveu... I sí, m'heu fet somriure tot el dia.... guapos i guapes!!!

      Crec que són pollancres i bedolls...

      No és cap amenaça, jo rai, més aviat és una fluixera, si pogués demanar un desig demanaria, seguir així 7 anys més, amb el mateix ritme, la mateixa il·lusió que fins ara, però em temo que res no dura per sempre... faré el que podré, perquè em sap molt greu deixar-ho. De fet no vull pas deixar-ho.

      Elimina
  29. Enhorabona pel 7, el meu número favorit.
    El riu que hi és, però no es veu és el .... ai, que sento música d'en Lluís Llach, no serà Verges?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no és Verges, però t'acostes més encara que el Gasull!!! Calent, calent...

      Gràcies, Rafel!

      Elimina
  30. Respostes
    1. TATXAN! Xavier, Genial... has acabat encertant abans que s'acabi el dia!!!

      TORROELLA DE MONTGRÍ!!! Sí senyor unes arbredes, diria que eren pollancres però no me'n recordo massa bé que hi ha entre els horts, i el riu... un camí de passejada maquíssim.

      Elimina
    2. Per cert, t'agrada el dibuix? ja que has guanyat te'l podries endur de premi... :)

      Elimina
  31. Felicitats pels 7 anys! I a mi no em sembla en absolut un dibuix auster!.
    Ah! i gràcies a tu nena, per ser-hi sempre, amb imatges, amb paraules i en persona.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Auster, sense colors ni floritures... línia fina i prou...

      Moltes gràcies...

      Una abraçada, preciosa... m'agrada ser-hi, tal com m'agrada que els altres hi siguin o hi sigueu... ;)

      Elimina
  32. Felicitats per la teva constància i per tota la bellesa que has aportat amb paraules i amb els teus bells dibuixos. Continua, sisplau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Olga, m'afalaga especialment que m'ho demanis. Crec que no sabria no-seguir... Continuaré mentre em surti alguna cosa que tingui una mica de sentit. Una abraçada.

      Elimina
  33. FELIÇ ANIVERSARI!!!! :-)))

    Ei!! quina gràcia! amb aquest portàtil que m'han deixat, tot i que em costa molt escriure (això que el teclat estigui més lluny perquè davant hi ha aquest odiós ratolí integrat fa que m'eauivoqui gairebé a cada paraula. Ara escriuré sense corregir res, ja veuràs. Començo:

    Volia dir que amb aquest ordinador portàtil no em passa aooò que em passava amb l'altre, que no em deixava escriure i que es carregaca els meus comentaris. quines coses més estranyes, oi?

    VISCA LES BLOGÀIRES INCOMBUSTIBLES!!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. VISCA!!!!

      Quines coses... A vegdess culpem a Blogger i ves a saber! Igual són els ordinadors... A mi també em passen coses amb els comentaris i també m'equivoco molt quan escric amb la tablet...

      Elimina
    2. Ai, que m'oblidava de dir moltes gràcies de la felicitació!!!

      Elimina
  34. Feliç aniversari, Carme!
    Et felicito de tot cor, set anys són molts i té merit mantenir la il·lusió i la constància que demostres.
    I em felicito a mi mateixa, perquè haver entrar en el món dels blogs i haver-te conegut i compartir estones amb tots vosaltres és de les coses bones que m'han passat aquest darrers anys.
    Gracies. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria, aquesta és una sort compartida... I tens raó ha estat una cosa bona, per a mi també.

      Una abraçada.

      Elimina
  35. Felicitats per tots aquests anys posant color i lletres boniques doncs!!! I que en siguin molts més si en tens ganes.

    Set petons Carme :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluna... Seguirem, de moment... Set petons de tornada...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari