dimecres, 16 de maig del 2012

La casa del porxo


Sota  la  palmera,  asseguts,
la tarda  ens porta els  colors  als  ulls,
i provem de guardar-los en paper.


La  llum és  arreu,  del blau  al gris
per  respirar-la a  fons.
Esborrant  la fosca
de  minúsculs  i quotidians  abismes.

46 comentaris:

  1. Sembla maco el lloc, convida a seure sota el porxo a llegir, que hi deu passar fresqueta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, nosaltres vam seure i dibuixar... que també està bé!

      Elimina
  2. Doncs el guardar els colors no ha pas tingut mal resultat.........la imatge dóna calma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gens de mal resuktat, va ser una tarda bonica i ara aquí, el record...

      Elimina
  3. Jo també seuria a llegir al porxo. Quin relax!

    ResponElimina
  4. Espais oberts per omplir
    -de llum i colors-
    els ulls i l´ànima.
    Segur que us hi sentireu molt bé.

    bona nit, nina!

    ResponElimina
  5. Pintar és una manera de llegir el que hom veu. I t'estàs convertint en una gran lecto-escriptora dels paisatges!
    És, senzillament, preciós!
    Un bon exercici per esborrar els minúsculs i quotidians abismes...
    Bona nit, carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fanal blau, ja ho saps prou, ens cal no deixar perdre res, ni cap lectura, ni cap escriptura que ens faci sentir la vida i que ens consoli al mateix temps.

      Bon dia, bonica!

      Elimina
  6. Quina imatge tan bonica, de serenor, de tranquil·litat...
    Sembla un lloc molt agradable. Al menys és el que el teu dibuix transmet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc preciós, en ple delta... una abraçada, Glòria!

      Elimina
  7. Una casa amb palmera... hi havia al meu terme municipal. Miró va pintar-la i la va inmortalitzar, perquè ara la palmera ja no hi és, es va morir, però allà continua la casa. La "meva" però, no tenia porxo. Que bé que si deu estar a l´estiu allà sota...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A sota el porxo, Judit no ens hi vam posar, tot just vora una altra palmera ran de l'entrada.

      Ja recordo la casa de la palmera... el quadre, vull dir, al natural no l'he vista!

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  8. Aquesta casa d'aspecte mediterrani és preciosa i les teves paraules l'omplen de color, fins i tot m'imagino que fa olor de tarongina i ... gessamí.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, doncs em fas somriure, perquè tot i que vora la casa dibuixada no hi havia tarongines ni gessamí, aquest mateix dia, vam anar a dormir a un a casa rural, submergida en l'olor de tarongina i gessamí... bruixot? :) Bon dia, Pere!

      Elimina
  9. Sense voler ser desagradable. Substitueixo la palmera per un pi.

    Un racó magnífic per llegir, pintar, dibuixar o simplement estar-s'hi. M'agraden el porxos i les ombres que fan fresqueta, són sempre acollidores. Intueixo que hi ha un hort o un hortet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, no és desagradable, no. Un pi està prou bé. Jo vis envoltada de pins, però al delta, hi ha palmeres... :) i també tenen la seva gràcia.

      I no, no hi havia hortet, a la vora... els arrossars...

      Elimina
  10. Sí que s'hi respira pau en aquest lloc! I les paraules que l'acompanyen l'omplen encara de més llum. Bon dia, Carme!!!

    ResponElimina
  11. Oh, aquest porxo em fa pensar en seure-hi al vespre a fer petar la xerrada mentres el dia s'acaba...

    ResponElimina
  12. La presència d'una palmera quasi és obligatòria a la porta de les alqueries i barraques (les poques que en queden) ací a l'Horta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una o més palmeres, allà n'hi havia unes quantes!

      Elimina
  13. Són tons de verd
    que formen la palmera
    impressionant.

    M'encanta!! Ets la reina dels colors ben triats!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'haikú! I gràcies pels teus comentaris sempre animadors.

      Elimina
  14. Quina tranquil·litat que transmet aquest racó del delta. I el porxo..... ummmm! com a molts dels que passem per aquí, a mi també m'atrauen molt. :)

    ResponElimina
  15. Quan mires la casa, de seguida penses en els paisatges mediterranis, per l'estil, per les plantes i sobretot, per la llum que tu tan bé transmets amb els colors...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Sempre m'han agradat molt les cases amb porxo. Somniava tenir-ne una...

    ResponElimina
  17. Tenim molt llum ara al nord. I hem esperat això sis mesos.
    No necessitem palmeres. Fins i tot tallem avall els bedolls per a més i més llum, a la casa del camp!! Salutacions!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort que ja tingueu molt a llum, deu ser una festa quan el dia allarga al teu nord!

      Elimina
  18. Respostes
    1. Gràcies, Noves Flors, ja saps que de les teves opinions sempre aprenc!

      Elimina
  19. I a mi, la darrera estrofa em sembla d'antologia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I de els teves també... grans poetesses de confiança absoluta!

      Elimina
  20. Avui la teva imatge i paraules em transporten a un record d'infantesa. Ben bé no sé xq. Els meus oncles viuen a Sant Joan Despí, ja veus, a tocar, doncs allà ben a prop teníen tot de masies dels camps del Baix llobregat. I en teníen una on anavem sovint. I hi havia una palmera. Recordo estones jugant amb mon cosí, allà, sota la palmera.

    Ja veus, no té massa a veure tot plegat, xò m'hi has portat de ple!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això està prou bé, totes les imatges, totes les paraules tenen una interpretació per persona i els records i les experiències prèvies i tenen molt a veure. M'alegro que els records hagin estat bonics!

      Elimina
  21. Sento la brisa asseguts sota l'ombra de la palmera i la set de la conversa...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat això de la set de la conversa!

      Des del bosc, bona nit!

      Elimina
  22. Em recorda una d'aquestes escasses cases o masies que encara queden dempeus a la zona del Delta del Llobregat. Segurament l'erro de mig a mig, però me l'ha recordat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'altre delta, porquet, però possiblement les casetes s'assemblin!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari