Sota la palmera, asseguts,
la tarda ens porta els colors als ulls,
i provem de guardar-los en paper.
La llum és arreu, del blau al gris
per respirar-la a fons.
Esborrant la fosca
de minúsculs i quotidians abismes.
la tarda ens porta els colors als ulls,
i provem de guardar-los en paper.
La llum és arreu, del blau al gris
per respirar-la a fons.
Esborrant la fosca
de minúsculs i quotidians abismes.
Sembla maco el lloc, convida a seure sota el porxo a llegir, que hi deu passar fresqueta.
ResponEliminaXeXu, nosaltres vam seure i dibuixar... que també està bé!
EliminaDoncs el guardar els colors no ha pas tingut mal resultat.........la imatge dóna calma.
ResponEliminaGens de mal resuktat, va ser una tarda bonica i ara aquí, el record...
EliminaJo també seuria a llegir al porxo. Quin relax!
ResponEliminaCalma absoluta, Khalina!
EliminaEspais oberts per omplir
ResponElimina-de llum i colors-
els ulls i l´ànima.
Segur que us hi sentireu molt bé.
bona nit, nina!
Molt bé, sa lluna! Un moment per col·lecionar.
EliminaPintar és una manera de llegir el que hom veu. I t'estàs convertint en una gran lecto-escriptora dels paisatges!
ResponEliminaÉs, senzillament, preciós!
Un bon exercici per esborrar els minúsculs i quotidians abismes...
Bona nit, carme.
Fanal blau, ja ho saps prou, ens cal no deixar perdre res, ni cap lectura, ni cap escriptura que ens faci sentir la vida i que ens consoli al mateix temps.
EliminaBon dia, bonica!
Quina imatge tan bonica, de serenor, de tranquil·litat...
ResponEliminaSembla un lloc molt agradable. Al menys és el que el teu dibuix transmet.
Un lloc preciós, en ple delta... una abraçada, Glòria!
EliminaUna casa amb palmera... hi havia al meu terme municipal. Miró va pintar-la i la va inmortalitzar, perquè ara la palmera ja no hi és, es va morir, però allà continua la casa. La "meva" però, no tenia porxo. Que bé que si deu estar a l´estiu allà sota...
ResponEliminaUna abraçada!
A sota el porxo, Judit no ens hi vam posar, tot just vora una altra palmera ran de l'entrada.
EliminaJa recordo la casa de la palmera... el quadre, vull dir, al natural no l'he vista!
Una abraçada, bonica!
Aquesta casa d'aspecte mediterrani és preciosa i les teves paraules l'omplen de color, fins i tot m'imagino que fa olor de tarongina i ... gessamí.
ResponEliminaBona nit Carme.
Pere, doncs em fas somriure, perquè tot i que vora la casa dibuixada no hi havia tarongines ni gessamí, aquest mateix dia, vam anar a dormir a un a casa rural, submergida en l'olor de tarongina i gessamí... bruixot? :) Bon dia, Pere!
EliminaSense voler ser desagradable. Substitueixo la palmera per un pi.
ResponEliminaUn racó magnífic per llegir, pintar, dibuixar o simplement estar-s'hi. M'agraden el porxos i les ombres que fan fresqueta, són sempre acollidores. Intueixo que hi ha un hort o un hortet...
Carme, no és desagradable, no. Un pi està prou bé. Jo vis envoltada de pins, però al delta, hi ha palmeres... :) i també tenen la seva gràcia.
EliminaI no, no hi havia hortet, a la vora... els arrossars...
Sí que s'hi respira pau en aquest lloc! I les paraules que l'acompanyen l'omplen encara de més llum. Bon dia, Carme!!!
ResponEliminaGràcies, Sílvia, guapa!
EliminaOh, aquest porxo em fa pensar en seure-hi al vespre a fer petar la xerrada mentres el dia s'acaba...
ResponEliminaUna imatge preciosa i molt plàcida!
EliminaLa presència d'una palmera quasi és obligatòria a la porta de les alqueries i barraques (les poques que en queden) ací a l'Horta.
ResponEliminaSí, una o més palmeres, allà n'hi havia unes quantes!
EliminaSón tons de verd
ResponEliminaque formen la palmera
impressionant.
M'encanta!! Ets la reina dels colors ben triats!! :-))
Gràcies per l'haikú! I gràcies pels teus comentaris sempre animadors.
EliminaQuina tranquil·litat que transmet aquest racó del delta. I el porxo..... ummmm! com a molts dels que passem per aquí, a mi també m'atrauen molt. :)
ResponEliminaEls porxos sempre tenen màgia, montse!
EliminaQuan mires la casa, de seguida penses en els paisatges mediterranis, per l'estil, per les plantes i sobretot, per la llum que tu tan bé transmets amb els colors...
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, M Roser!
EliminaEts una passada!
ResponElimina;) Que maca que ets!
EliminaSempre m'han agradat molt les cases amb porxo. Somniava tenir-ne una...
ResponEliminaNo m'estranya, els porxos són uns espais fantàstics!
EliminaTenim molt llum ara al nord. I hem esperat això sis mesos.
ResponEliminaNo necessitem palmeres. Fins i tot tallem avall els bedolls per a més i més llum, a la casa del camp!! Salutacions!!!!!!!!!!!
Quina sort que ja tingueu molt a llum, deu ser una festa quan el dia allarga al teu nord!
EliminaEls dos darrers versos són genials.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors, ja saps que de les teves opinions sempre aprenc!
EliminaI a mi, la darrera estrofa em sembla d'antologia.
ResponEliminaI de els teves també... grans poetesses de confiança absoluta!
EliminaAvui la teva imatge i paraules em transporten a un record d'infantesa. Ben bé no sé xq. Els meus oncles viuen a Sant Joan Despí, ja veus, a tocar, doncs allà ben a prop teníen tot de masies dels camps del Baix llobregat. I en teníen una on anavem sovint. I hi havia una palmera. Recordo estones jugant amb mon cosí, allà, sota la palmera.
ResponEliminaJa veus, no té massa a veure tot plegat, xò m'hi has portat de ple!
Això està prou bé, totes les imatges, totes les paraules tenen una interpretació per persona i els records i les experiències prèvies i tenen molt a veure. M'alegro que els records hagin estat bonics!
EliminaSento la brisa asseguts sota l'ombra de la palmera i la set de la conversa...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
M'ha agradat això de la set de la conversa!
EliminaDes del bosc, bona nit!
Em recorda una d'aquestes escasses cases o masies que encara queden dempeus a la zona del Delta del Llobregat. Segurament l'erro de mig a mig, però me l'ha recordat!
ResponEliminaÉs l'altre delta, porquet, però possiblement les casetes s'assemblin!
Elimina