dimecres, 3 d’octubre de 2012

El senyor dels coloms




Fotografies  de l'Enric 

La  intensitat  de viure, 
de cercar moviments,
que  belluguin el món
modula, cada  dia,  
 gestos quotidians.

El braç fa un camí
que ressona  a l'entorn,
Aplega  coincidències
intercanvis, complicitats...

No és pas cap broma.
Mai no pot  deixar  indiferent
que  milers  de coloms aturin o 
arrenquin el vol tots  d'un sol cop.

40 comentaris:

  1. Quines imatges!!! M'han recordat unes de la pel-lícula de Mary Poppins, en què surt una "senyora" de coloms.
    Avui estem molt sincronitzades. He penjat al Face una imatge d'uns coloms en una cornisa, per donar el bon dia a amics i coneguts ^0^
    De vegades la vida és un remolí de coloms.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer, ens vam acostar per fer les fotos intentant no bellugar massa els coloms. Quan vam arribar la majoria ja hi eren. Vam mirar-nos-ho una estona i quan ja marxàvem, alguna cosa els va espantar i ven volar tots a la vegada. El soroll, el moviment de l'aire, la sorpresa l'impacte, la imatge on tot el que veus s'omple del vol dels coloms... un remolí d'emocions. Em vaig imaginar que el senyor, feia tot això i que era ell que finalment els feia volar tots a l'hora per sentir aquesta emoció... flipada, jo!

      Sí, suposo que és aquest paral·lelisme amb la vida que produeix el trasbals en el moment...

      Elimina
  2. La primera vegada que he mirat les fotos he vist que els coloms que volen eren pintats a les parets del parc. Després ja me n'he adonat del meu error. Els has enganxat tan tan guapos que els imortalitzaria així com estan a les parets.
    M'agraden les fotos que ens regales, els gestos de l'home, els gestos dels coloms, quant de moviment!
    Bon dia Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Gerònima! quina bona idea, pintar-los a la paret... faria molt bonic!

      Elimina
  3. Precioses fotos, segurament té una vida molt intensa el senyor dels coloms.
    Tantes històries per explicar!!
    D´una generositat envejable, coneixedor de l´autèntic significat de la vida...

    És un braç amic i, els coloms, ja ho saben bé.
    No és broma, no, "que milers de coloms aturin o arrenquin el vol, tots, d´un sol cop"

    Bessets còmplices!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que ho fan perquè saben que a ell li agrada, arrenquen de cop i és com un trasbals deliciós!

      besets, preciosa!

      Elimina
  4. nosaltres ara també som com coloms que volem aixecar el vol tots a l'hora, encara que sembla que tenim caçadors a l'aguait.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho fem tots a l'hora, no crec que tinguem aturador... ho farem bé?

      Elimina
  5. Ostres, les fotos són força colpidores. Em quedo amb alguna cosa al pap que no acaba de sortir, no tinc paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hagués necessitat fer un vídeo, amb la càmera de fotos hagués pogut fer-lo, però no hi vam pensar...

      Elimina
  6. De vegades penso què deu pensar l'altre? En aquesta ocasió, penso que difícil tot plegat!!!
    Carme, que t'has apuntat a La réalité de la nation catalane? Jo ja hi he enviat un escrit, a veure si el tradueixen!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a vegades voldríem llegir els seus pensaments... ja m'agradaria, ja!

      I sí, m'hi he apuntat (a veure si me'n surto) per traduir. Jo escriure articles d'aquesta mena, així polítics no en sé... però tot i així si puc ajudar traduint, ho faré.

      Ja llegiré el teu escrit, ja tinc el blog de la Nation Catalane enllaçat

      Crec que aquesta feina de divulgació més enllà de les fronteres s'ha de fer.

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  7. A mi també em fan un no sé què al cor aquestes imatges... em desperta molt tendresa el gest de l'home. Tens raó no deixa indiferent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenien una gran intensitat emocional... que no sé si la foto transmet prou bé.

      Una abraçada, Sílvia!

      Elimina
  8. A la meva ciutat hi ha (o hi havia, que fa temps que no la veig) una senyora que era un espectacle similar. Els coloms la coneixien de lluny i, només veure-la girar la cantonada del carrer, l'acompanyaven fins a la plaça, ella s'asseia en un banc i, sota un núvol d'ales, els donava menjar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un objectiu important per aquestes persones, n'estic segura, en deuen treure molt i molt més del que ens podria semblar a primera vista. Potser cal veure-ho i viure-ho per tot just començar-ho a entendre.

      Elimina
    2. Vivia a la cantonada del carrer del Teatre, no??? Jo també la recordo!!! Ja no hi pensava, i me l'has fet reviure, com un flash, m'ha vingut!!!!

      Elimina
  9. Quines fotografies més impactants!!!
    La veritat és que em fan una mica d'esgarrifança... (em fan por els ocells!!) però m'agrada la composició tant fotografica com literaria!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et fan por els ocells... t'han de fer esgarrifança... n'hi havien moltíssims!!!!

      Elimina
  10. Aquest home només busca companyia ... algú que li faci cas.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  11. sempre he sentit a parlar als meus pares del senyor dels coloms..va fer arrencar el vol a molts co
    volar, volar, volar... si es pogués aixecar el vol des de l'aire..!:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha un senyor (o una senyora) dels coloms. Crec que a tot arreu... :)

      Elimina
  12. LOMS han volat de la primera renglera...:)

    ResponElimina
  13. Si que és molt bonic veure un estol de coloms emprendre la volada...I una bona metàfora de l'estol de catalanistes fent voleiar l'estelada i alçant el vol tots plegats buscant la llibertat...

    Aquestes fotos són molt impactants, suposo que per aquest indigent solitari, són com la família que no té...Els coloms segur que se l'estimen.

    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, ells se l'estimen i l'home també se'ls estima a ells.

      Petonassos, Roser

      Elimina
  14. Molt bona la copsada de les fotografies, Carme. És un art que també m’agrada i m’hi dedico de tant en tant.
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no... són fotos del meu marit! A mi em costa això de la càmera! Abraçades!

      Elimina
  15. És impressionant! I ell, segur que es sent més estimat pels seus amics que pels humans...

    L'home, quan recull menjar, pensa en els coloms... ells no el rebutgen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no el rebutgen, el busquen i potser fins i tot l'obeeixen, quan arrenquen el vol tot d'una!

      Elimina
    2. Fins i tot l'obeeixen... Impressionant... segur que es comuniquen, segur que s'entenen!! :-))

      Elimina
  16. Uf, les imatges són colpidores. Per una banda un rodamón que dóna de menjar a uns animals... una solidaritat potser fins i tot excessiva. Per altra banda... a mi veure aquesta munió de coloms sempre em fa força angúnia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica d'angúnia sí... però et diria porquet que l'encís va ser més potent que l'angúnia. N'hi havia molts més dels que surten a la foto.

      Elimina
  17. Són imatges de molta tendresa, tots imaginem alguna historia dissortada en la vida d'aquest home.
    De tota manera tants coloms amuntegats em fan una mica d'angúnia, tot i que m'agraden molt els animalons.

    ResponElimina
  18. apart del que diuen les imatges,que no és poc,puc notar com l'home gaudeix d'aquest moment.
    Ell sí, que gaudeix de la vida! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que gaudeix, Joan, i potser més del que ens podem imaginar.

      Elimina
  19. Qui té menys....es qui dóna més. La poesia Carme és preciosa, segur que el que fa cada día l'home dels coloms, és un "gest cotidià". Un gest molt humà el fet de donar de menjar. Les fotos parlen soles.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari