dimarts, 6 d’octubre del 2015

Som carn sensible



Carn sensible 



No és del tot mentida 
aquesta solitud de les paraules. 

Som carn sensible, 
nosaltres, 
i la tenim ben a tocar 
                               –temem-la–, 
la navalla freda, 
quasi altiva, 
del vent que brama i pugna, 
venjatiu. 
.............................................Jordi  Dorca


Som carn sensible. 
I la duem, igual com duem l’ànima: 
tatuada de mots. 

Enllacem: 
La paraula amb el gest 
El gest amb la mirada. 
La mirada amb una solitud. 
La solitud amb al paraula. 

Som carn sensible. 
I la duem, igual com duem l’ànima: 
tatuada de mots. 
 ....................................................Carme

16 comentaris:

  1. L'aquarel·la també és sensible. Jo hi endevino alguna intenció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs me l'hauràs de dir, perquè dibuixo "com puc" i "com sé" i tan poc com vull, que les intencions sovint se m'escapen.

      Elimina
  2. La solitud de les paraules,
    versos envoltats de blanc,
    cerca la companyia
    de les notes a llapis esparses
    que no fan mal
    a la nostra carn sensible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha la solitud de les paraules i la companyia de les paraules, també...

      Elimina
  3. Preciosos tots dos poemes. A l'aquarel·la veig, amb un toc sensible, els joncs de Muntaner, les flors de l'esperança...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agrada la teva interpretació, Noves Flors, gràcies.

      Elimina
  4. Som, ets, sóc
    carn sensible
    sota una pell que l'amaga.
    Som, ets, sóc
    pell sensible
    sobre una carn sense ànima.
    Som, ets, sóc ... tot!
    la pell, la carn i l'ànima.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  5. Fas un gest
    i el copso amb la mirada,
    La solitud,
    em torna la paraula.

    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
  6. La relació paraula i carn és d'un immensitat i intensitat tan impressionant com l'unbivers amb la meravella de les seves constelacions. La paraulab feta carn va més enllà del misteri i li dóna al ser humà una dimensió sideral infinita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una dimensió que sovint voldríem captar o copsar i que se'ns escapa massa.

      Gràcies, Joan, per passar pel meu blog!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari