divendres, 23 d’octubre del 2015

Tardor



Va començar la tardor, fa dies i amb ella vaig acabar el quadern d'estiu.

Vaig collir la primera fulla caiguda
com una cancell de pas.
Ara, és l'instant present
i també és llavor de futur.

Ara, més que mai, sense pressa,
ara, més que mai, sense esperar gran cosa,
veig aquest futur de colors inversos.

No, no retornaré sobre les meves passes.
Em quedaré aquí on sóc,
per recollir les fulles caigudes 
i  per fer créixer nous brots, 
a cada primavera.

28 comentaris:

  1. Canvi d'estació, canvi de quadern, cap problema!

    ResponElimina
  2. Mirall de canvi. La tardor fa net per a que tot recomenci d'aquí a pocs mesos.

    ResponElimina
  3. Has fet els deures d'estiu, ara toca gaudir-ne...Aquestes fulles caigudes faran una bona saó per les properes alegries acolorides que ens donarà la primavera.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser! Procurarem que cada vivència faci saó per ressorgir tantes vegades com faci falta!

      Elimina
  4. Endavant és una bona opció!
    Petó, estimada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'hi espero, a cada estació, a cada primavera!

      Una abraçada!

      Elimina
  5. Hi ha que anar endavant, mai desfer el camí ja fet.

    ResponElimina
  6. Missatge d'afirmació i esperança, Carme. M'agrada!

    ResponElimina
  7. La tardor, entre estiu i hivern, entre realitat i pintura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt com ho dius.
      Una línia fina, frontera entre dos mons, veïns una mica allunyats.

      Elimina
  8. Preciós text, relaxat i intens alhora.

    Vicent

    ResponElimina
  9. per sortir-ne de noves cal fer net de les més velles. així la primavera ens serà més ufanosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure com serà la primavera... La prepararem tan bé com sabrem...

      Elimina
  10. Saps que no sé quina fulla m'agrada més , si la original o la teva. T'ha quedat molt xula!

    ResponElimina
  11. El repte de viure: estar oberts a tot allò que ens vingui sense voler empresonar el passat. Sense aturar-se, i si fem algun pas enrere que sigui per agafar impuls i avançar encara amb més força.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest repte de viure, aquest, el que m'agradaria compartir de ben a prop.

      Una abraçada molt forta, estimada.

      Elimina
  12. Sense pressa, sense espera ni retorn; només l'ara prendrà forma i pintaré amb nous colors a cada instant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius preciós, és ben bé allò que crec que hem de fer i a vegades encara costa un munt trobar la forma i els colors d'aquest ara.

      Elimina
  13. Sempre t'he admirat per la teva productivitat (no solament blogaire). Avui m'he perdut per les teves llistes de llibres... Com pots llegir tant? Jo necessitaria dies de 48 hores, t'ho asseguro!

    Una abraçada de mar, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic absolutament segura que tu fas un munt de coses que jo no faig... absolutament...

      Les hores són les mateixes i tots les utilitzem com podem, com creiem i com sabem...

      Jo t'admiro també per la teva constància, per la teva feina, per ser capaç de tirar els projectes de llibres fins al final... Jo n'he estst incapaç.

      Una abraçada de tornada, ben forta, estimada Montse!

      Elimina
  14. recollir per anar cap el futur i viure dibuixar el present .....

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades m ha semblat tan difícil!!! I segur que és fàcil!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari