dimecres, 20 de gener del 2016

Relats conjunts: L'escribà

Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456
- Peró, noi, Pierre!!!! Ja sé que momés ets un aprenent, però com pots tenir les coses d aquesta manera? Llibres per terra, amb les corretges descordades! Armaris oberts... I tu badant amb el vol d'una mosca i sense avançar la feina...

 - Ho sento, reverend Jean, és que escriure tantes vegades la "Vida i miracles de nostra senyora" és molt avorrit. Jo porto mesos fent feina i em queden anys per acabar!

- És la nostra feina, novici! Què t'has cregut? Torna-t'hi a posar, ara mateix. Però què estàs pensant? On dimonis tens el cap?

- Penso en alguna manera de tenir més llibres iguals, sense haber d'escriure'ls un per un... Penso com ho podríem fer i si ho resolc, fins i tot en podríem fer moltes més que 5 còpies!

- No siguis somiatruites i posa't a treballar. Això que dius ni existeix ni existirà. Mira, fixa't bé,  com ho faig jo, i els altres escribans i com a cada còpia millorem encara el resultat... No vull ni un error més!!!  I sobretot que no diguis més bestieses!

34 comentaris:

  1. Va de joans.
    L'escribà es diu reverend Jean.
    L'inventor de l'imprenta es deia Johannes Gutenberg.
    I el patró de les arts gràfiques és Sant Joan ante Portam Latinam. Als anys 70 al taller on treballava, els operaris antics del gremi de gràfiques m'explicaven que ells ho celebraven, feien esmorzars, actes religiosos, etc.
    I per acabar, el conte és divertit. No es pot dir mai que mai passarà una cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El futur ens sorprèn sempre... però també sempre n'hi ha que s'avancen...

      Elimina
  2. Carme molt adequat el relat. I sí que havia de ser avorrit copiar dia rere dia la vida i miracles de la nostra senyora, es veu que llavors no donaven per la tele al Sálvame, el Gran Germà o Adam i Eva ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que com en totes les feines sempre hi deu haver qui li agrada i qui no... ho havien de fer molt bé i amb molta cura, veient els resultats que han arribat fins als nostres dies. A mi m'impressiona aquesta manera de treballar. Joseria com l'aprenent, que no tinc tanta paciència. ;)

      Elimina
  3. Per sort, tot (o gairebé) és possible amb el pas del temps ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si.. avui en dia que ho tenim ben comprovat, ja no ens atrevim a dir que això o allò no serà mai possible. Tants canvis només en el temps que fa que la nostra generació som al món!

      Elimina
  4. Sempre hi ha hagut gent avançada al seu temps... i sort n'hem tingut. :-)

    Bon relat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la gent no hagués somiat avenços i invents... no ens hauríem mogut de lloc.

      Elimina
  5. A la carrera ens deien "Còpia igual a error", analitzant obres medievals a crítica textual. Molt divertida la teva narració!

    ResponElimina
  6. Quantes vegades es deu haver sentit aquesta frase a la història: 'això no ha existit ni existirà'. Sort que n'hi ha que no es rendeixen mai, i que no entenen la paraula impossible. Sempre és impossible fins que algú ho prova, això està clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha aquella frase que no sé de qui és que diu "Ho van fer perquè no sabien que era impossible"

      Elimina
  7. Segur que era un pal tanta repetició, més que un pal un càstig ... ara ja sé d'on ve allò de "cópiame 100 veces, atenderé en clase". ;)
    Molt bo, Carme!

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren uns antiquats, aquests càstigs... ;) Gràcies, lluneta!

      Elimina
  8. pagaria el que fos per veure la cara d'aquest escrivà quan li ensenyessin un e-book o un pc amb allò de copiar i enganxar.
    El somiatruites no anava desencaminat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els somiatruites, són estrictament necessaris i imprescindibles...

      Elimina
  9. Aquest aprenent és un visionari...Ell ja intueix que algun dia s'inventarà la impremta!!! Llàstima que ell ja no ho podrà veure...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  10. En Jean no feia còpies, cada llibre era únic ... diferent dels altres.
    (Estic segur que en algun racó amagat deixava un senyal o una data que identifiqués al llibre i al monjo)

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  11. Visió de futur, aquest Jean! No passarien gaires anys sense que és fessin realitat les seves fantasies.
    Molt enginyós, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha qui s'abança als seus temps... Era un precursor, el que passa que les seves idees en ser tsbt primerenques no van tenir èxit!!! He, he, he...

      Elimina
  12. Pobre novici!, si l'haguessin deixat pensar en calma sense estroncar-li la inspiració, potser la impremta s'hauria inventat molts segles abans...
    Molt bon conte, Carme!

    ResponElimina
  13. pobre xicot ....si sabés que ara amb un sol clic podem fer un munt de copies i totes iguals!

    ResponElimina
  14. Hehehehe molt bo!!!
    Sí, PIERRE, tu no defalleixis que crec que vas pel bon camí... Si jo fos tu seguiria investigant en aquesta idea que tens per poder fer moltes còpies dels llibres... Això sí, vigila que el Reverend JEAN no et vegi!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre s'ha d'avançar d'amagat... És que no es pot ni investigar, ni somiar... Pobre Pierre!

      Elimina
  15. Toc, toc...
    -Bla, bla...
    -Qui era?
    -Correu comercial d'un tal Gutenberg.
    -No sé on anirem a parar.

    ResponElimina
  16. La societat avança, sempre que hi hagi gent disposada a trencar alguna norma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!!! Les normes a vegades o molt sovint ens encotillen massa.

      Elimina
  17. Quants visionaris al llarg de la història, les quals "visions" han tornat realitat ! M'ha agradat.
    M.Pilar http://artgrocdefoc.com/relats-conjunts-lescriba/

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari