divendres, 11 de març de 2016

Entrada i gerra


Com un ruixat
que no troba res  per amarar.
Com un esqueix
sense terra per arrelar.
Com una porta, acollidora,
que es vol obrir i no pas tancar.

És un cor trencat
que ja no sap volar.





24 comentaris:

  1. Jo sempre penso que és un luxe que et trenquin el cor, vol dir que has estimat i estimes. I "qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell habita el déu, que no en l'altre", diu Thomas Mann a La mort a Venècia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb tu i amb Thomas Mann... I t'agraeixo el comentari i la citació.
      Ets sàvia, en citacions, Helena, bé, i en moltes coses més, però en aquesta m'admires molt...

      Elimina
  2. El poema és molt trist :-(

    El dibuix és una passada! M'agrada més la teva versió que la original. Així, en dibuix de línies, m'encanta!... Clar que si decideixes donar-li color, segur que també m'agradarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, no em va dir el cor de pintar-lo.. Encara no ho he fet...

      Elimina
  3. Potser algun dia la porta s'obrirà, la planta florirà i el cor trencat es guarirà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Xavier. .. Tot arriba un dia o altre!
      Les actituds positives sempre ajuden a crear realitats positives...

      Elimina
  4. Agafa el meu cor trencat
    i, una a una, dóna puntades
    de dolçor amb fils de carícies
    i, aviat cosit, el veuràs enlairat.

    M'agrada la senzillesa del dibuix.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluneta, una mà dolçament cosidora fa molt de bé a tots els cors, trencats o no...

      Aferradetes dolces, ninona!

      Elimina
  5. M'agraden molt les gerres ben aprofitades per plantar alguna planta gran (ja que per a oli ja no les utilitzem).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són boniques aquestes gerres, a mi també m'agraden fent de torratxa.

      Elimina
  6. Bonica la foto, bonic el dibuix i bonic el poema...
    Anirem a buscar terra, perquè l'esqueix arreli!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La terra servirà, per la pluja i per l'esqueix... La porta ja només cal obrir-la i els cors trencats es guariran.

      Elimina
  7. dibuix ,poema i fotografia excel·lents !!!!! bonica gerra que pot ser útil encara que es trenqui

    ResponElimina
  8. El cor trencat segueix bategant, encara que sigui amb esforç. Està viu i això vol dir que té la possibilitat de regenerar-se, de tornar a ser feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi és la possibilitat de curar-se... Tants cors trencats hi ha que s'han curat, oi?

      Elimina
  9. m'agrada pensar que la porta està tancada perquè a dins ja hi ha tot el necessari.

    ResponElimina
  10. He mirat les dues imatges com qui cerca les vuit diferències. I he acabat concloent que sintetitzes la vida amb els teus dibuixos per assaonar-la amb versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una conclusió generosa, Maijo... Però es possible que necessiti sintetitzar molt... Si que ho faig sí... Dibuixant, escrivint...

      Elimina
  11. M'ha cridat l'atenció la foto. Fa uns quants anys vaig pintar un quadre que s'assemblava molt a aquesta imatge. M'ha fet gràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps com m'agraden les portes i finestres... Si vaig pintar-la és que a tu també t'agradava...

      Elimina
  12. A mi també m'agrada més el teu dibuix que la foto :o)
    Molt d'acord amb l'Helena
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Miquel... Estem d'acord doncs sobre els cors trencats...

      Petons

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari