Submergint-me en el rosa,
com si fos el mar
que hagués canviat el color.
A punt els pètals per la bellesa
A punt el carpels per l'eclosió.
Entre els presseguers,
pels camins dels camps,
la vida es veu només de rosa.
PD: Tanco els ulls, avui i segueixo veient ondulacions de color rosa.
Quin esclat de color, tu! Qui diria que encara estem a l'hivern...
ResponEliminaEl març, més aviat o més tard és sempre el temps dels arbres florits.
EliminaAquest any tot s'ha avançat una mica. L'hivern se'n va, amb aquest regal, cada any.
El rosa és un color sexista, ho han dit per la ràdio.
ResponEliminaHa, ha, ha...
EliminaDoncs qui ho hagi dit a la ràdio hauria de veure aquests estams, ben masculins, ells, de color fúcsia rabiós...
No tenim arreglo... Ni per un costat, ni per l'altre!
Just fa un any vam descobrir aquesta extraordinària ruta de l'arbre fruiter d'Aitona. Un any més l'espectacle s'ofereix als nostres ulls, i què per molts anys. Bonic el vers, maques les fotos.
ResponEliminaNosaltres la vam descobrir a través vostre i va ser un encert fer la visita guiada que et porta a llocs estratègics per veure-ho bé. Unes tres hores d'intensitat cromàtica... ;)
EliminaJo no sóc gaire fotògrafa... M'agrada més mirar directament i badar que nompas fer fotos, però, en aquest cas, no podia deixar de fer-ne... Era tant espectacular... On arriba la vista.
Gràcies!!
Doncs submergim-nos-hi mentre dure :)
ResponEliminaI tant! Del tot! Que no dura gaire... :)
EliminaHe gaudit de valent amb els roses del poema i de les fotografies.
ResponEliminaGràcies Carme, pel regal visual i sensitiu.
M'alegro molt que t'hagi agradat... M'imagino les fotos que haguessis pogut fer!
EliminaHavia de ser espectacular, aquesta extensió d'arbres florits, transformant el paisatge en un somni de color rosa. Caldrà tenir-ho present per un altre any!
ResponEliminaVal la pena, Montse, i tant que sí!
EliminaBressolada de rosa. Quin goig, Carme!
ResponEliminaUn plaer per als ulls i també per a l'ànima...
EliminaEls camps d'ametllers són molts bonics, però els de presseguers no els han pas d'envejar pas res...És un mar de color rosa!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
És espectaculat de veritat...
EliminaBon vespre, M Roser!
ara ens proposen una vida de color de rosa....més endavant ens la oferiran ben dolça.
ResponEliminaAixò vaig dir jo... Hem de tornar a l'estiu a tastar-los... Hi ha un munt de varietats...
EliminaQuines fotos més boniques... sobre tot la del mar de rosa! ja estem a la primavera?
ResponElimina:-)
Hi ha un munt d'arbres que floreixen a l'hivern... ;) però ja arriba aviat la primavera... ;)
EliminaBenaurats els presseguers! Primer ens omplen els ulls de bellesa, després el paladar de fruits exquisits.
ResponEliminaPreciós, Carme!
Doncs sí, afortunats nosaltres que podem gaudir dels presseguers...
EliminaOh!!....Cóm m'ha agradat que, amb les teves imatges, em recordessis tot el que vaig sentir i experimentar davant d'aquest preciós entorn!!
ResponEliminaGràcies per aquest regal!!
Una abraçada molt, molt forta!!
Moltes gràcies, a vosaltres que ens vau donar la pista d'aquests presseguers...
EliminaHa estat una boníssima i preciosa experiència. Ho vam gaudir molt!
Una abraçada, Montse!
Com la deliciosa cançó, Carme.
ResponEliminaLa vie en rose, sí, ben bé igual...
Elimina"Tanco els ulls, imagino el món"
ResponEliminaJOSEP CHECA
Que maco! M'ha passat ben bé així...
EliminaHe tornat a passar per aquí un any després. Per anar fent boca...
ResponEliminaJa friso per veure les teves fotos, Xavier!
Elimina