No oblido les flors,
d'efímera bellesa quotidiana
malgrat que tenim tanta història.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Flors de temporada i pedres mil·lenàries.
ResponEliminaFlors mil·lenàries i pedres de temporada.
La vida és així.
Em sembla una combinació preciosa i un contrast enlluernador. Fotografiava flors i pedres i pedrsxi flors, juntes i per separat. No me'n podia estar...
EliminaM'agrada la teva interpretació. Les flors també són mil·lenàries i tant!!! La vida és així.
Aquestes si que són una mica lluny, però a mi m'agraden molt les flors liles i amb aquests petits sols aquí i allà, una estampa ben bonica.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Era una meravella de paisatge florit, M Roser!
EliminaBon vespre!
Misteri resolt! Quina bona escapada de setmana santa, sí que t'ho muntes bé!
ResponEliminaSí, llarga, llarga, aquest any!!!
EliminaUnes s'alcen cada any, d'altres s'alçaren fa ja molts segles…
ResponEliminaUn dibuix preciós i un poema a l'alçada.
Bona nit, Carme!
Moltes gràcies, August!!!
EliminaBona nit i bona represa del nou trimestre...
Una combinació perfecte: la bellesa efímera i la mil.lenària. Sicília és un escenari perfecte per les dues, sobretot en aquest temps. Suposo que el que ens ofereixes avui és una mostra del molt que t'haurà inspirat aquesta fantàstica illa.
ResponEliminaA veure, he portat moltes fotos, ara falta fer els dibuixos. 9 dies intensos que se'ns han fet curts... ja saps quantes coses hi ha a veure en aquesta illa. No te l'acabes...
EliminaBellesa efímera, bellesa eterna ... que importa si tenim la sort de ser-hi i poder contemplar-les.
ResponEliminaBon dia Carme.
Segur que no importa Pere, només és que la sort de ser-hi, cadascú la "veu" a la seva manera. Per a mi, el fet que hi hagués tantes flors, era molt important, molt més bell, i a,b la consciència que no hi són pas sempre, només per primavera. No sé si m'explico gaire bé, però tant se val, enscquedem amb tota la bellesa... Bon vespre, Pere.
EliminaLes flors realcen la pedra que realça les flors que realcen la pedra que ... Bona combinació!
ResponEliminaAixí mateix ho veia jo, molt ben expressat, Clí!
Eliminai de ben segur que primer varen ser les flors que les pedres i any rere any van vigilant que les pedres aguantin fermes
ResponEliminaO potser vigilen pacients la seva lentíssima, però evident destrucció...
EliminaEs necessiten: les més belles catifes per a les pedres magnes. Unes hi posen el color, les altres la força. Unes, la senzillesa, les altres la complexitat. Unes neixen quan volen, al crit de la natura, les altres, la mà de l'home les ha fet possibles. Es necessiten, flors, verd i pedres, per crear aquesta imatge que aquarel·les i paraules ja han fet eterna.
ResponEliminaQuin comentari més inspirat, Montse! que bonic! Moltíssimes gràcies!!!
EliminaPreciós dibuix, m'agrada més que la fotografia inclús!
ResponEliminaOstres! Gràcies, Glòria! Un petonàs.
EliminaÉs com Sant Benet envoltat de roselles, una foto que fa poc vaig penjar al meu blog.
ResponEliminaSí, les roselles són molt vistoses, fan un goig que enamoren!
EliminaFantàstic!
ResponEliminaMoltes gràcies, Deric!!!
EliminaPreciós Carme! Una aquarel.la molt senzilla i amb molt d'estil!
ResponEliminaMoltes gràcies, Ada, m'alegro que t'agradi!
ResponElimina