Proposta de l'Olga Xirinacs, de fer un conte a partir d'un titular d'un diari:
XOC D’UN TREN I UN VELER A LA DERIVA
I
Aquell tren estava tan enamorat del veler i el veler del tren, que un dia van quedar de trobar-se a mig camí, sobre la platja.
El xoc va ser monumental, volgut i esperat.
dijous, 3 de març del 2016
XOC D’UN TREN I UN VELER A LA DERIVA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
L'IMPROPI,SEMPRE ES EXITAN E IMPREVISIBLE.
ResponEliminaExcitant i sovint perillós...
EliminaN'hi ha, d'amors que maten.
ResponEliminaLiteralment, Jp!
EliminaSeria més creïble si fos un tren de renfe...
ResponEliminaHa, ha, ha...
EliminaUn bon microconte!!
ResponEliminaA mesura que es robotitzin els vehicles sense conductor potser adquiriran sentiments com aquest tren i aquest veler.
Qui sap, els pobres, tan tranquils que van ara, sense tenir-los... ;)
EliminaGràcies, Xavier
Suposo que va ser difícil de separar-los estan tots dos sortits de lloc
ResponEliminaVa ser moooolt difícil... No volien de cap manera...
EliminaBonic i original microconte, Carme...
ResponEliminaBon vespre.
Bona nit, M Roser, gràcies!
EliminaHe,he, un xoc així només pot ser un xoc d'amor.
ResponEliminaAi l'amor!
EliminaSi va ser volgut i esperat, devia ser romàntic i tot! :)
ResponEliminaUn petit conte ben reeixit i imaginatiu, Carme!
Romàntic, romàntic, com Romeu i Julieta... Que van acabar malament... Gràcies!
Eliminai la sorra de la platja es va encongir,
ResponEliminasense rancúnia
Els va acollir amb resignació.. I comprensió.
Eliminacom dues vides no precisament paral·leles
ResponEliminaGens paral·leles, gens...
EliminaPost patrocinat pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
ResponEliminahe, he, he...
EliminaEls extrems s'atreuen.
ResponEliminaTens raó, s'atreuen i a vegades són incompatibles...
Elimina