Col·lecció de moments: Comentant amb Ramon LLull

dimecres, 2 de març del 2016

Comentant amb Ramon LLull

Tenim un blog per commemorar el centenari de Ramon Llull.

No és que estigui molt animat, però "ell" (o la seva personalitat virtual) va publicant entrades. Amb constància quotidiana, ens ofereix, a canvi de res, tots els versets del llibre d'Amic e Amat. Un cada dia.

Jo li comento i ell em respon. Sovint em fa somriure. Us en poso un exemple.

Així, de tant en tant hi dic la meva, ell s'ho pren bé. I respon amb saviesa.

amic i amat

Anava l'amic desirant son amat, e encontrà's ab dos amics qui ab amors e ab plors se saludaren, e s'abraçaren e es besaren. Esmortí's l'amic: tan fortment li remembraren los dos amics son amat.

2 comentaris:

Carme Rosanas29 de febrer de 2016, 18:27

És que tenint un amat com aquest... clar se sent nostàlgia dels amics normals que s'estimen i s'abracen.
Casumdena, pobre amic!

ResponElimina

Ramon Llull1 de març de 2016, 2:38

Recorda que l'amor a l'amat és més complex que l'amor als amics.
ResponElimina

20 comentaris:

xavier pujol2 de març del 2016, a les 11:00
Amor, amats, amics... sempre és eixa arrel la que ens guia.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals2 de març del 2016, a les 12:11
On és aquest blog?
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas2 de març del 2016, a les 12:31
Pensava que havia posat un enllaç i veig que no hi era. Me'n devia oblidar, al final.

Ara sí! Hi és doblement a la paraula Blog i a Ramon Llull de la primera frase.
ResponElimina
Respostes
McAbeu2 de març del 2016, a les 12:48
Tinc previst llegir alguna cosa de Llull aquest any, segurament "El llibre de les bèsties", però d'aquí a parlar amb ell hi ha un pas que em sembla que no estic preparat per fer. ;-)
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas2 de març del 2016, a les 14:32
Xavier, no em funcionen els botons "Respon" de sota cada comentari...

No deixem perdre mai, aquesta arrel que ens guia...
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas2 de març del 2016, a les 14:37
Ha, ha, ha... Preparada tampoc n'estic jo, però ja veus les deixo anar espontàniament i ell em respon sempre descdel seu lloc de saviesa... Potser aprendre alguna cosa, oi? O potser en convertirà, qui sap? Jo el segueixo amb constància.

Ja ens explicaràs coses del Llibre de les bèsties. Jo estic amb la poesia. I amb el llibre de la contemplació, que no puc amb ell. Xxxxxssssttt! Que no em senti...
ResponElimina
Respostes
Galionar2 de març del 2016, a les 17:03
Quin descobriment, aquest blog! Un amic meu, el Joan Josep Tamburini, també va publicant cada dia el paràgraf que pertoca al seu espai, però aquest que ara ens mostres sembla força més digerible! I qui deu ser aquest Ramon Llull tan divertit?
Com que de les qüestions d'amics e amats no en sóc gaire avantatjada, em vaig comprar El llibre de les bèsties, revisat per Miquel Desclot i il·lustrat per Perico Pastor. Se'm donen millor les bestises, i tot queda en Ramon Llull...
ResponElimina
Respostes
Pere2 de març del 2016, a les 18:47
Aquest matí a l'inici del debat d'Investidura al Congrés de Diputats, Pablo Iglesias i Xavi Domènech s'han abraçat i s'han donat un petó a la boca.
Es nota que provenen del món universitari, de la cultura, i que han llegit l'Amic e Amat de Ramon Llull.

Bona tarda Carme.
ResponElimina
Respostes
M. Roser2 de març del 2016, a les 19:47
Espero que Ramon Llull m'ho perdoni, però aquesta vegada se'm fa costa amunt...
Bon vespre.
ResponElimina
Respostes
Assumpta2 de març del 2016, a les 20:56
Ostres, no van alguns botons... bé, és igual... m'ha fet molta gràcia el comentari d'en MAC :-DDD

MAC, amic meu, algunes coses tan sols les poden fer determinades persones... Oi que si t'haguessin dit que "hi ha algú dels blogs que parla amb en Llull" (no el ximplet aquell que juga al Madrid, no, el Llull bo!) segur que hauries encertat que és la CARME, oi? :-DD

A Catalunya Informació, tenen un patit espai cultural que es diu "FOLLS PER LLULL" i van explicant fragments de les seves obres, o característiques generals... M'agrada moltíssim, perquè els comentaris els fan gent que hi entén i, bé, que és una passada. Són molt breus, eh?, cinc o sis minutets... i el poden repetir durant el dia unes quantes vegades. A veure si us en trobo algun :-)

Aquest és un que em va agradar força: "Fèlix o llibre de meravelles"
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/folls-per-llull-felix-o-llibre-de-meravelles/audio/911370/

Aquí parlen d'aquests petits espais:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/entre-paraules-amb-ramon-solsona-010316-avui-folls-per-llull/audio/912522/
ResponElimina
Respostes
Assumpta2 de març del 2016, a les 20:59
Mira aquest, CARME, quina joia!

Folls per Llull: "Doctrina pueril" 25/01/2016

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/folls-per-llull-doctrina-pueril/audio/907778/

A la "Doctrina pueril", Ramon Llull ofereix al lector dogmes religiosos, lliçons de cultura general i, també, consells de puericultura perquè els infants creixin ben nodrits de cos i d'ànima. És el primer tractat medieval d'educació escrit en una llengua que no és el llatí.
ResponElimina
Respostes
Assumpta2 de març del 2016, a les 21:01
Estan fent reformes a Blogger!! No funciona el botó de "Respon" però, en canvi, escrius un enllaç i l'enllaç es crea realment sense haver-lo de posar expressament :-) (ja era hora! aquesta era una de les coses que té WordPress i que trobava a faltar a Blogger, i ja ho tenim! iupiiiiiii!)
ResponElimina
Respostes
sa lluna2 de març del 2016, a les 22:38
És tot un luxe que Ramon Llull et parli, no tothom ho pot aconseguir. ;)
Un blog nou, li farem una ullada.
Aferradetes i bona nit!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas2 de març del 2016, a les 23:16
Galionar,
Jo en vaig agafar un munt de casa dels meus pares... però costen de llegir, llegeixo les poesies i algun altre fragment. Ja ens expliaràs alguna cosa sobre el llibre de les Bèsties.

Pere,
segurament deu ser per això que dius... quanta cultura!!! ;) Bona nit, Pere.

M Roser,
amb la seva saviesa segur que et perdonarà...

Assumpta,
ja n'havia sentit algun, d'aquests programes, me'ls escoltaré, i tant!
Vols dir enllaços als comentaris? uala!!! que bé!!!!

sa lluna,
sereu benvinguts al blog Ramon Llull. Aferradetes...

ResponElimina
Respostes
Ramon Llull3 de març del 2016, a les 2:37
Carme, amiga Carme, ja saps com em complau que cada dia llegeixis els meus antics escrits, i que en facis publicitat aquí és una mostra més de la teua generositat. Vull recordar que el meu mèrit és escàs, tot ho vaig escriure per fer conèixer Déu i la seua obra i el món tal com l'ha de viure un creient, també per convertir els infidels i salvar la seva ànima. Sovint era Ell mateix qui guiava la meua ploma i em donava els mitjans i la forma per expressar la veritat. Ara vaig que molts fan altres lectures de la meva obra. Si Déu ho vol, que sigui així.
Temps estranys, aquests, Carme; detecto escepticismes, desconfiances, presses... Ja n'anirem parlant.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas3 de març del 2016, a les 8:54
És un gran honor, tenir-vos, aquí, al meu blog, Ramon.

Prou que sabeu que jo formo una mica part d'aquests escepticismes, m'ho heu dit algun cop. No tinc gaire fe, però les qüestions espirituals m'interessen.

Com que diuen que mai no és tard, aprofito aquesta commemoració per llegir-vos i conèixer-vos una mica. Potser no en la mesura que em caldria. Farem el que podrem

N'anirem parlant.
ResponElimina
Respostes
Assumpta3 de març del 2016, a les 21:23
Quina passada, CARME!!! :-DDDDD
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas3 de març del 2016, a les 23:10
Ves qui m'ho havia de dir... Una passada total!!! ;-DD
ResponElimina
Respostes
Jordi Policarp - Els llibres del celler4 de març del 2016, a les 10:45
A mi em passa com en MacAbeu. Vull llegir aquest any alguna cosa d'en Llull però no sé per on iniciar-me dins del seu univers literari.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas4 de març del 2016, a les 11:03
Jordi, jo només havia llegit el Llibre d'amic e amat, fins ara. Ara, aquest any, me n'he posat uns quants al davant per aprofundir-hi una mica. La veritat és que el Llibre d'amic e amat, continua sent el que em veig més capaç de llegir de nou i d'aprofundir una mica... els altres se'm fan feixucs, la veritat. Les poesies, les vaig llegint molt poc a poc, però el llibre de la Contemplació que em feia curiositat, nom'el puc cruspir. Aquí tens la meva experiència per si t'ajuda una mica.
ResponElimina
Respostes