Ran de terra,
roges les pedres.
En l'aire,
lila el capvespre.
Les flors guarden, serenes,
el blanc de l'alba.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Home, bentornada! Ara sabrem on has estat tots aquests dies, oi?
ResponEliminaGràcies, XeXu!
EliminaHe estat a Sicília, encara que tenia algunes imatges i alguns posts mig en esborrany i també aniran sortint.
Les flors sembla que presentin els seus respectes a la terra vermella.
ResponEliminaL'aire del capvespre ens ha dut la seva olor.
Les flors donen sempre un plus afegit a qualsevol paisatge.
EliminaRoig , lila i blanc, una bonica combinació de colors...Unes flors senzilles , però que fan primavera!
ResponEliminaBon vespre , Carme.
Fan primavera, sí, perquè hi són en gra quantitat i fan molt bonic.
EliminaBon vespre, M Roser!
Espero que aquestes vacances hagin estat estupendes. Boniques flors i les pedres sembla que siguin pintades per alguna mà exquisida.
ResponEliminaSí que hobhan estat, Alfonso. Unes bones vacances. Gràcies!
EliminaLes combinacions de colors m'encanten i aquesta era preciosa a la llum del capvespre. La foto no li fa justícia.
Flors senzilles i boscanes: esclat de Primavera.
ResponEliminaBonic el poema, Carme.
Moltes gràcies, Glòria!
EliminaI nosaltres aguardàvem el teu retorn, Carme. Una gran placidesa sembla desprendre's del teu poema. Desitjo que així comenci la primavera per a tu, bonica!
ResponEliminaHa començat bé, la primavera. Familiar i amb bones vibracions. Gràcies, Montse, et desitjo una molt bona primavera per axtu també.
EliminaEl blanc de la puresa, tard o d'hora, cau en el roig de la passió, per no deixar mai més de ser còmplices.
ResponEliminaAquesta complicitat de blanc i roig, de puresa i passió m'enamora, Joan!
EliminaM'agrada això que les flors guardin el blanc de l'alba… Bonica imatge i esperançadora.
ResponEliminaBen tornada, Carme, ja ens posaràs al dia!
Moltes gràcies, August... A veure si em poso al dis, jo mateixa.
EliminaUna abraçada.
El teu retorn, un plaer. Aquestes flors blanques es diuen ravenisses, fa poc el vaig aprendre i trobo curiós que siguin unes flors tan comunes i tinguin un nom tan desconegut.
ResponEliminaM'encanta saber-ho, Consol!
EliminaHe vist moltes vegades aquestes flors i mai no he buscat el seu nom. Al mateix temps recordo el meu pare que parlava de les herbes que la seva mare li feia anar a collir, quan era petit, pels conills, i si la memòria no em falla deia: lletsons i ravenisses. Ara ja sé quines són. Connectar informacions que quedaven incompletes en el cervell, és un dels plaers de la vida. Gràcies, Consol!
El blanc de l'alba o el rosa de la posta, les flors els guarden.
ResponEliminaEl guarden i ens el recorden...
Elimina