divendres, 18 de març de 2016

Campaneta blava



Omple'm, 
ressegueix-me cada pètal
lentament amb els dits.
Desfulla'm,
a l'instant que em fugen pensaments
i el buit és ple de tu.
Enlaira'm
i vine amb mi.
Tu ets el núvol on sé volar.

19 comentaris:

  1. Respostes
    1. (la fotografia que ens faltava ja està feta, Carme)

      Elimina
    2. He, he, he... li has donat el tomb!!! Gràcies!

      Visca! Ja heu reparat el meu descuit! Complet!

      Elimina
  2. Tu ets el núvol on sé volar, quina frase més preciosa!

    ResponElimina
  3. Quina intensitat en poques paraules...! Definitivament, la primavera ja es palpa! :)

    ResponElimina
  4. els darrer versos són excelsos Carme !!!! la natura i la poesia està esclatant mig adormida encara del son de l'hivern

    ResponElimina
  5. És un poema dels que jo no sabria fer mai...

    ResponElimina
  6. Bonica campaneta i bonic el poema que l'acompanya...Fantàstic aquest núvol on hi volen sentiments!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  7. A mi em sembla super eròtic! ja ja ja! M'encanta!

    ResponElimina
  8. Dolçor, sentiment...en les paraules, bellesa en la imatge. Una abraçada

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari