divendres, 18 de març del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Sí: ets el núvol que sap volar.
ResponElimina(la fotografia que ens faltava ja està feta, Carme)
EliminaHe, he, he... li has donat el tomb!!! Gràcies!
EliminaVisca! Ja heu reparat el meu descuit! Complet!
Tu ets el núvol on sé volar, quina frase més preciosa!
ResponEliminaGràcies, XeXu
EliminaQuina intensitat en poques paraules...! Definitivament, la primavera ja es palpa! :)
ResponEliminaHe, he, he... Gràcies!
EliminaQuin poema tan primaveral!!! ;)
ResponElimina:) Gràcies!
Eliminaels darrer versos són excelsos Carme !!!! la natura i la poesia està esclatant mig adormida encara del son de l'hivern
ResponEliminaJa anem despertant tots...
EliminaÉs un poema dels que jo no sabria fer mai...
ResponEliminaEn saps fer d'altres... ;)
EliminaBonica campaneta i bonic el poema que l'acompanya...Fantàstic aquest núvol on hi volen sentiments!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Gràcies!!!
EliminaA mi em sembla super eròtic! ja ja ja! M'encanta!
ResponEliminaQue bé que t'ho sembli! Gràcies
EliminaDolçor, sentiment...en les paraules, bellesa en la imatge. Una abraçada
ResponEliminaApassionant.
ResponElimina