divendres, 4 de març de 2016

Botons d'or



Potser aquesta nit
les cuques de llum
se m'han menjat
les vores dels pètals.
Potser el meu groc 
ja no és com era.
Però encara em queda
un poc de groc
i encara em queda 
un xic de llum.

Sóc aquí, 
malgrat el temps que passa,
no pas vençuda.
Surant damunt d'un verd,
que vull ben tendre,
com far minúscul
que il·lumini somriures.





15 comentaris:

  1. Al primer cop d'ull m'ha semblat una prímula. No coneixia aquesta planteta, groga i lluminosa, com un botó d'or, però veig que també s'anomena "gata rabiosa", i no sé el perquè.
    M'agrada molt el poema que li has dedicat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els botons d'or són molt i molt lluminosos, d'un groc ben lluent. No havia sentit a dir mai això de la gata rabiosa... i jo tampoc sé perquè.

      Gràcies, Glòria!

      Elimina
  2. Una flor preciosa , d'un groc brillant...Si que sembla que les cuques de llum hagin mossegat alguns dels seus pètals, però no hi fa res, ella continua sobre aquest llit verd ben serena...El groc i el verd, són una bona combinació!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella al seu rotllo fent de far minúscul...

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  3. D'un groc lluminós voldria el meu somriure.
    Recordant Raimon davant dels colors del Miró:
    "D'un roig encès voldria la meua vida"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del groc lluminós, dels botons d'or, prendrem model.

      Elimina
  4. I els il·lumines, no tingues dubte. Molts somriem amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet reviure l'alegria de trobar els botons d'or als prats de muntanya, principalment als llocs humits o vora els rierols. Jo també en cullo alguns per posar-los en un got (generalment som en hotels o residències) i dibuixar-los,com un record de sol i de benestar. El mateix benestar que fa llegir el teu poema, Carme.

      Elimina
    2. Moltes gràcies, novesflors... Somriure conjuntament és somriure millor.

      Olga, a mi també m'encanten les flors. Ara quasi sempre les cullo en foto i en dibuix... Moltes gràcies, bonica.

      Elimina
  5. Som aquí, encara que no tan lluminosos, anem donant pètals o ens els van prenent. Però som aquí i procurem, encara que els cucs se'ns mengin una mica, lluir la millor cara i el millor color. Fem camí alegres. Hi ha molts que no poden perquè ja ho han perdut tot.
    Boniques flors i senzilles. Bon dibuix. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fem el què podem... Amb tanta alegria com podem ...

      Gràcies, M Antònia!

      Elimina
  6. el groc es porta a dins, pot no lluir tant, però el pigment hi és. El verd és altre història, com més grans més ho som.... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentem no perdre la llum, ni el groc... A mi el verd se'm perd ell sol sense voler... ;)

      Elimina
  7. Respostes
    1. Podríem dir que sempre ho intento... no sempre me'n surto...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari