diumenge, 13 de març del 2016

Porxada


Sempre hi ha una escletxeta 
per on veure que el món
encara té colors...
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

19 comentaris:

  1. novesflors13 de març del 2016, a les 16:40

    Hem de procurar mantenir oberta aquesta escletxeta, per a la nostra salut emocional i mental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas13 de març del 2016, a les 22:26

      Sí, ho hem de procurar, i fins i tot saber que si algun cop no la veiem... Hi segueix essent.

      Elimina
  2. Garbí2413 de març del 2016, a les 17:00

    i és per la mateixa que sortim a tocar-los i gaudir d'ells

    ResponElimina
  3. Galionar13 de març del 2016, a les 18:48

    I si alguna vegada no hi és, l'obrirem ni que sigui amb les ungles!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas13 de març del 2016, a les 22:28

      I tant!! L'hem de trobar o l'hem d'obrir, una de dues.

      ABRAÇADES, bonica!

      Elimina
  4. Helena Bonals13 de març del 2016, a les 19:02

    Diuen que els romàntics, els que cercarien l'inefable tan criticat, en el fons en tenen prou amb una escletxa com aquesta, que els realistes ignoren olímpicament. Pitjor per a ells.

    ResponElimina
  5. M. Roser13 de març del 2016, a les 20:15

    I tant que en té de colors i sempre n'hi haurà algun que serà del nostre gust...Això és veure el món per un forat!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas13 de març del 2016, a les 22:29

      És un forat bastant gran... He, he, he...

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  6. xavier pujol13 de març del 2016, a les 20:57

    I en els colors d'aquesta aquarel·la, hi predominen els verds.
    Una bona escletxeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas13 de març del 2016, a les 22:34

      Tot era verd, al defora,
      mentre endins semblava desert.
      El verd era tan fresc, les herbes tan tendres,
      els arbres tan acollidors,
      que d'un sol color es va vestir l'ànima.
      Va sentir-se gerda i plena, gràcies als ulls.




      Elimina
  7. Sergi13 de març del 2016, a les 21:51

    Sempre que llegeixo o sento la paraula porxada penso en Granollers...

    ResponElimina
  8. Pere14 de març del 2016, a les 1:55

    Fins i tot si l'escletxa és molt petita, com aquell que tanca els ulls, el veus ... en blanc i negre.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  9. Francesc Pujol Boira -cuina sense gluten22 de març del 2016, a les 19:05

    Escletxes que ens donen esperança.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Creative Commons License
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari

Joc de El gabinet del Doctor Caligari