Els núvols que corrien amb el vent fred, augmentaven l'èpica de les imatges.
El poblat-fortalesa dels ibers ilergets se'ns descobria.
Queden molts misteris per descobrir, però la bona conservació de l'estructura del poblat,
feia que caminar entre els carrers i les cases, donés una sensació de proximitat.
Com si sabéssim com vivien.
Entre 700 i 300 anys abans de Crist.
Misteris, molts misteris entre aquestes runes. Com devien viure realment? S'imaginaven el futur, així com fem nosaltres mateixos?
ResponEliminaQuan t'expliquen el poc que sabem, els veus molt propers, iguals que nosaltres.
EliminaLes cases eren familiars, però la resta de coses era col·lectiva. Hi havia forns col·lectius per cuinar, magatzems col·lectius per guardar cereals o eines o altres coses. Hi havia uns forns de ferro. NO sé, com si fossin de la família. ;)
Trobo que passejar per entre aquestes runes, fa reflexionar en com devien viure les persones en aquella època, quines històries deuen amagar aquestes pedres...
ResponEliminaAvui si que no et podràs enfadar si et diuen que " sembla que vinguis d'Arbeca", he, he, no serà pas en sentit figurat!!!
Petonets.
Efectivament vinc d'Arbeca, o en venia diumenge...
EliminaDiuen que tot i la seva forma defensiva, amb muralles torres de defensa i fossat inundat, no s'ha trobat cap senyal que haguessin entrat en guerra durant els 400 anys que es va habitar aquest poblat.
bones fotos...quin cel ! si les pedres parlessin ....passat mil·lenari vestigis d'un futur inimaginable ...
ResponEliminaMil·lenari, però la guia entusiasta ens els va fe sentir tan propers com si fossin els besavis... ;)
EliminaAquest lloc sembla màgic! Quina bona excurssió per fer!
ResponEliminaS'hi sent aquesta màgia que dius, Ada... es nota quan hi ets.
EliminaAquests ibers admiraven el mateix cel, aquestes mateixes nuvolades.
ResponEliminaAlguna cosa ens deu haver quedat d'aquella cultura.
I tant que sí, segur que alguna cosa ens ha quedat. Tenim arrels íberes sense cap dubte.
Eliminasi les parets parlessin hi hauria molta cridòria en aquests carrers, que són i seran maravellosos
ResponEliminaLes parets no deien res, però hi havia una guia fantàstica que ens va dir moltes coses, amb un entusiasme encomanadís.
EliminaLes runes sempre són una cosa molt romàntica.
ResponEliminaÉs veritat... Molt romàntica!
EliminaQuines fotos tan maques!! Quin cel i quins núvols!
ResponEliminaA vegades costa imaginar el passat, molts anys enrere... però fa com il·lusió imaginar que per aquests carrers corrien criatures, jugaven... les famílies vivien tan tranquil·lament en el temps que els era seu. Hi havia relacions, amistats, enemistats... :-))
Vivien una vida molt curta, sembla ser, però qui sap si se'ls hi feia més llarga que a nosaltres que vivim com atrafegats...
EliminaPotser miraven els núvols amb admiració o potser només hi miraven les possibilitats de pluja... Però segur que també miraven els núvols.
A nosaltres el temps ens passa que no ens n'adonem...
EliminaSegur que els miraven! :-)
Els nens deurien jugar amb pedretes, trossets de branquillons...
I què deurien menjar?
Eren agricultors, em sembla i ens van dir que des d'Arbeca anaven a la costa a buscar peix, que trigaven uns dos mesos entre anar i tornar i que el portaven en sal per conservar-lo. Pots comptar que també devien caçar ...
Elimina