dimecres, 9 de març de 2016

Fortalesa Ibèrica dels Vilars a Arbeca


Els núvols que corrien amb el vent fred,  augmentaven l'èpica de les imatges.
El poblat-fortalesa dels ibers ilergets se'ns descobria.


Queden molts misteris per descobrir, però la bona conservació de l'estructura del poblat, 
feia que caminar entre els carrers i les cases, donés una sensació de proximitat.
Com si sabéssim com vivien.


Entre 700  i 300 anys abans de Crist.

18 comentaris:

  1. Misteris, molts misteris entre aquestes runes. Com devien viure realment? S'imaginaven el futur, així com fem nosaltres mateixos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan t'expliquen el poc que sabem, els veus molt propers, iguals que nosaltres.

      Les cases eren familiars, però la resta de coses era col·lectiva. Hi havia forns col·lectius per cuinar, magatzems col·lectius per guardar cereals o eines o altres coses. Hi havia uns forns de ferro. NO sé, com si fossin de la família. ;)

      Elimina
  2. Trobo que passejar per entre aquestes runes, fa reflexionar en com devien viure les persones en aquella època, quines històries deuen amagar aquestes pedres...
    Avui si que no et podràs enfadar si et diuen que " sembla que vinguis d'Arbeca", he, he, no serà pas en sentit figurat!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament vinc d'Arbeca, o en venia diumenge...

      Diuen que tot i la seva forma defensiva, amb muralles torres de defensa i fossat inundat, no s'ha trobat cap senyal que haguessin entrat en guerra durant els 400 anys que es va habitar aquest poblat.

      Elimina
  3. bones fotos...quin cel ! si les pedres parlessin ....passat mil·lenari vestigis d'un futur inimaginable ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil·lenari, però la guia entusiasta ens els va fe sentir tan propers com si fossin els besavis... ;)

      Elimina
  4. Aquest lloc sembla màgic! Quina bona excurssió per fer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'hi sent aquesta màgia que dius, Ada... es nota quan hi ets.

      Elimina
  5. Aquests ibers admiraven el mateix cel, aquestes mateixes nuvolades.
    Alguna cosa ens deu haver quedat d'aquella cultura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, segur que alguna cosa ens ha quedat. Tenim arrels íberes sense cap dubte.

      Elimina
  6. si les parets parlessin hi hauria molta cridòria en aquests carrers, que són i seran maravellosos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les parets no deien res, però hi havia una guia fantàstica que ens va dir moltes coses, amb un entusiasme encomanadís.

      Elimina
  7. Les runes sempre són una cosa molt romàntica.

    ResponElimina
  8. Quines fotos tan maques!! Quin cel i quins núvols!

    A vegades costa imaginar el passat, molts anys enrere... però fa com il·lusió imaginar que per aquests carrers corrien criatures, jugaven... les famílies vivien tan tranquil·lament en el temps que els era seu. Hi havia relacions, amistats, enemistats... :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vivien una vida molt curta, sembla ser, però qui sap si se'ls hi feia més llarga que a nosaltres que vivim com atrafegats...
      Potser miraven els núvols amb admiració o potser només hi miraven les possibilitats de pluja... Però segur que també miraven els núvols.

      Elimina
    2. A nosaltres el temps ens passa que no ens n'adonem...

      Segur que els miraven! :-)
      Els nens deurien jugar amb pedretes, trossets de branquillons...
      I què deurien menjar?

      Elimina
    3. Eren agricultors, em sembla i ens van dir que des d'Arbeca anaven a la costa a buscar peix, que trigaven uns dos mesos entre anar i tornar i que el portaven en sal per conservar-lo. Pots comptar que també devien caçar ...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari