dimecres, 4 de maig de 2016

Camins per l'herba



Vine amb mi a dibuixar camins per l'herba, vorejarem les flors, vestits de primavera. Les deixarem on són, sense arrencar-ne cap, ni de cap mena, perquè la seva bellesa se'ns fa inaccessible i plena.  Les mirarem només, com si fos l'últim dia, perquè demà  mateix,  ja no tindrem la mateixa gosadia. 

Vine amb mi i direm el seu nom per recordar-les:  margarides, malves, lletsons i  borratges, direm el teu i el meu, també, i així arrelarem tots junts a la mateixa terra.

26 comentaris:

  1. Compartir les arrels amb les de les flors.
    Les pedres de la fotografia apunten el cel amb el dit. Son llunyanes en el temps i properes a les flors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartir arrels amb les flors és una imatge que m'ha semblat romàntica,potser és una bestiesa, però aquí queda...

      Elimina
  2. i potser que en recollim unes quantes i en fem una bona ratafia....que també ajuda a veure les coses diferents... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! quina idea... de quin es flors faries ratafia, Joan? No n'he fet mai i no sé pas de quantes coses es pot fer...

      Elimina
  3. Arralarem a la terra, n'estic segura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arrelarem, i tant! com m'agrada la teva seguretat!

      Elimina
  4. Ningú podria rebutjar la invitació a contemplar les flors i els camins d'herba.Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari, vine doncs, direm el teu nom i el meu... gràcies!

      Elimina
  5. Ben acompanyada, Carme, per gaudir amb alegria d'aquest esclat de color que ens reviscola cada mes de maig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben acompanyada sempre, per aquí i també fora d'aquí.

      Elimina
  6. M'agrada molt la combinació de flors grogues i liles...Flors , pins i pedres, un bon contrast. Jo també em vull passejar per aquest camí!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  7. Fa bon dibuixar amb tu.
    Nanit, Carme.

    ResponElimina
  8. Pessoa diu alguna cosa semblant com a Alberto Caeiro. Que les flors no són per a tenir-les en un gerro. També coneixia un haiku que deia una cosa així com: "'la violeta, pena collir-la, pena deixar-la".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! coneixia aquest haikú, i m'identifico molt amb ell. A mi em fa pena collir les flors, però també me les enduria de bona gana... ho faig, me les enduc amb fotos i dibuixos, com a substitució.

      Elimina
  9. Quin esclat la Natura en Primavera!
    Són boniques les flors i tallar-les és abreujar la seva vida, ja naturalment curta. Millor deixar-les que visquin en el prat.
    El text que les acompanyes és preciós, Carme. M'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Glòria. Em fa feliç que t'agradi.

      Elimina
  10. La Bellesa i el Parfum de les flors sòn l'alegra de l'ànima.

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres! realment les flors duen alegria, sempre.

      Elimina
  11. aqui es respira primavera !
    ...arribo al moment just

    petons i abraçades a tort i dret

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arribes en un bon moment! Clar que per les abraçades a tort i a dret, tots els moments són bons... ja saps quines vull dir, de les que duren i acosten molt fort.

      Elimina
  12. hahahahah el meu blogspot esta desentrenat pobret
    tenia tanta ansia de comentar que ara els triplica
    no m'ho tingueu en compta !

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahaha... no t'ho tenim en compte no... repeticions esborrades i cap problema, pots repetir sempre que vulguis... hahahahaha....

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari