Vine amb mi a dibuixar camins per l'herba, vorejarem les flors, vestits de primavera. Les deixarem on són, sense arrencar-ne cap, ni de cap mena, perquè la seva bellesa se'ns fa inaccessible i plena. Les mirarem només, com si fos l'últim dia, perquè demà mateix, ja no tindrem la mateixa gosadia.
Vine amb mi i direm el seu nom per recordar-les: margarides, malves, lletsons i borratges, direm el teu i el meu, també, i així arrelarem tots junts a la mateixa terra.
Compartir les arrels amb les de les flors.
ResponEliminaLes pedres de la fotografia apunten el cel amb el dit. Son llunyanes en el temps i properes a les flors.
Compartir arrels amb les flors és una imatge que m'ha semblat romàntica,potser és una bestiesa, però aquí queda...
Eliminai potser que en recollim unes quantes i en fem una bona ratafia....que també ajuda a veure les coses diferents... ;)
ResponEliminaUi! quina idea... de quin es flors faries ratafia, Joan? No n'he fet mai i no sé pas de quantes coses es pot fer...
EliminaArralarem a la terra, n'estic segura.
ResponEliminaArrelarem, i tant! com m'agrada la teva seguretat!
EliminaNingú podria rebutjar la invitació a contemplar les flors i els camins d'herba.Preciós.
ResponEliminaMari, vine doncs, direm el teu nom i el meu... gràcies!
EliminaBen acompanyada, Carme, per gaudir amb alegria d'aquest esclat de color que ens reviscola cada mes de maig.
ResponEliminaBen acompanyada sempre, per aquí i també fora d'aquí.
EliminaM'agrada molt la combinació de flors grogues i liles...Flors , pins i pedres, un bon contrast. Jo també em vull passejar per aquest camí!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Vine, doncs, direm el teu nom també...
EliminaÉs com un poema sense versos.
ResponEliminaHa sortit com ha sortit...
EliminaFa bon dibuixar amb tu.
ResponEliminaNanit, Carme.
Gràcies, preciosa!!! Bon cap de setmana!
EliminaPessoa diu alguna cosa semblant com a Alberto Caeiro. Que les flors no són per a tenir-les en un gerro. També coneixia un haiku que deia una cosa així com: "'la violeta, pena collir-la, pena deixar-la".
ResponEliminaSí! coneixia aquest haikú, i m'identifico molt amb ell. A mi em fa pena collir les flors, però també me les enduria de bona gana... ho faig, me les enduc amb fotos i dibuixos, com a substitució.
EliminaQuin esclat la Natura en Primavera!
ResponEliminaSón boniques les flors i tallar-les és abreujar la seva vida, ja naturalment curta. Millor deixar-les que visquin en el prat.
El text que les acompanyes és preciós, Carme. M'agrada molt.
Moltíssimes gràcies, Glòria. Em fa feliç que t'agradi.
EliminaLa Bellesa i el Parfum de les flors sòn l'alegra de l'ànima.
ResponEliminaGràcies.
Gràcies a vosaltres! realment les flors duen alegria, sempre.
Eliminaaqui es respira primavera !
ResponElimina...arribo al moment just
petons i abraçades a tort i dret
Arribes en un bon moment! Clar que per les abraçades a tort i a dret, tots els moments són bons... ja saps quines vull dir, de les que duren i acosten molt fort.
Eliminahahahahah el meu blogspot esta desentrenat pobret
ResponEliminatenia tanta ansia de comentar que ara els triplica
no m'ho tingueu en compta !
hahahaha... no t'ho tenim en compte no... repeticions esborrades i cap problema, pots repetir sempre que vulguis... hahahahaha....
Elimina