Es va quedar aturat a la primera frase, la responsabilitat l'aclaparava.
Tenia la seguretat que allò que anava a escriure esdevindria realitat.
La fulla es va posar suaument damunt del llibre obert.
Va ser un amor a primera vista, ella es va enamorat de les paraules.
Els fulls, emocionats, la van abraçar amb força.
He caminat tants camins, que no en tinc prou de canviar les sabates per massa velles.
Els meus peus han patit i envellit més que elles.
Així la vida: il·luminem un escenari buit.
Segueixo el rastre,
dono voltes i voltes,
no arribo enlloc.
Molt bons tots! El de les sabates, excepcional.
ResponEliminaGràcies, Jp!
EliminaMolt bonics els micro-contes Carme! M'han agradat especialment, el del llibre per bucòlic i el de les sabates per filosòfic...Felicitats!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser!
EliminaPetonets!
Queden molt originals els relats amb aquestes imatges! El primer dóna un poquet de por... i el de l'escenari buit, quina tristor!!
ResponEliminaEl primer és el meu preferit... No pas perquè faci por... ;)
EliminaEl del llibre i el de les sabates, són els que m'agraden més.
ResponEliminaBona participació, nina.
Bessets dolcets!
Moltes gràcies, sa lluna... Petonassos grossos!
EliminaCada imatge, un relat poètic.
ResponEliminaCada relat, una vida.
Cada vida, unes quantes imatges...
i torna a començar.
M'ha agradat llegir-ho dues vegades. Vaig a fer la tercera.
Moltes gràcies per triplicat, Xavier!
EliminaM'agrada molt el tercer, em recorda Shakespeare amb el seu "La vida no és res més que una ombra que camina; un pobre actor, que gasta fums i consumeix el poc de temps que està en escena, i que després ja no se'l sent mai més; és un conte explicat per un dement, ple de soroll i fúria, i sense cap sentit.", dins de Macbeth.
ResponEliminaEts un pou de ciència literària, Helena, t'admiro sempre per les teves cites... Gràcies, bonica!
EliminaJustament que ara li acabo de dir a l'Antaviana que ningú li seguiria el joc :P
ResponEliminaTu sempre tan amable i optimista, pons... ;)
EliminaCarme, quanta creativitat desplegada! Tots els microcontes són fantàstics! Moltes gràcies!
ResponEliminaMoltes gràcies a tu, Roser!
EliminaVull que continuï.
ResponEliminaOstres! Moltíssimes gràcies, em fas venir ganes de continuar...
EliminaA mi m'agrada especialment el primer, i sí, fa una miqueta de prevenció perquè de vegades somiem i no estem segurs de voler que els somnis esdevinguen reals.
ResponEliminaA vegades del que somiem o diem o pensem o escrivim ni que sigui inconscientment, en construïm petites realitats... d'aquí va sortir la idea.
EliminaJo he escrit el microrelat de la imatge segona i, en aquest cas, també coincidim en alguna cosa ;);)
ResponEliminaAra passo a llegir-lo, no l'he vist a la barra lateral...
EliminaEncara no l'he publicat.
EliminaBons! M'agraden tots.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Glòria!
Elimina