Retall de terra, filtrat per pedres antigues.
Claror que ens enlluerna, a bocins quadrats d'horitzons.
Jo sóc i tu també, el filtre, la pedra, finestra i mur
on es vessen i s'obren i es tanquen dolls d'emocions,
que quotidianament configuren i inunden el paisatge.
Un gest i un repòs de la ment per endreçar-nos.
Tauler a la finestra. Llum i ombra fan taules.
ResponElimina:) he, he, he... Gràcies, Xavier...
Eliminammmm..m'agrada aquesta pedra !!
ResponEliminaQue bé que t'agradi, experta en pedres!!! :)
Eliminammmm..m'agrada aquesta pedra !!
ResponEliminaEs interessant veure la vida a través d'aquestes pedres.
ResponEliminaÉs un altre punt de vista...
EliminaM'encanta fer aquesta mena de fotografies, a mi també. Una petita obertura i tot el món a l'altra banda.
ResponEliminaLes obertures més petites, són les que creen més de misteri i més de curiositat... Quan de món s'hi podrà veure?
EliminaPots veure el mateix paisatge des de quatre punts de vista...Cada vegada amb tindràs una sensació diferent...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Diferents espiells, diferents sensacions...
EliminaBona nit, M Roser.
Davant una pedra tan forta, tan rígida, no s'endevinaria la plenitud que hi ha a l'altre costat si no fos per les 4 finestretes.
ResponEliminaUna finestra, o quatre finestretes, ens obren a tot un món que seria amagat, sense elles...
EliminaBé, bé semblen els ulls de la paret que s'obren a l'exterior
ResponEliminaPotser sí que les parels tenen ulls, oi? Orelles encara no... ;)
EliminaEl poema és el filtre, la finestra.
ResponEliminaLa finestra el poema, la paret la prosa...
EliminaUna finestra esculpida a la pedra i encastada entre rajoles d'un temps que li és aliè. Una finestra per la qual veiem un món amb tanta llum que no ens deixa veure el paisatge.
ResponEliminaEra un minimuseu a l'entrada d'unes ruïnes d'una ciutat grega. A les mateixes parets de l'edifici del museu-entrada-taquilla hi havia encastada aquesta finestra... A vegades massa llum ens enlluerna...
EliminaUna mirada al futur i aquest dau de quatre punts que és presagi... de bona sort.
ResponEliminaBon dia Carme.
M'agafo a la teva bona sort omal teu presagi... Sumada amb la meva habitual serà espectacular...
EliminaBona tarda, Pere!
Una finestra senzilla, amb tota la bellesa fora.
ResponEliminaA mi se'm fa misteriosa.
Bona nit, Carme.