- Ricorda sempre che io ti amo - li va dir, un cop més, ella, després de tants anys.
Havien remat al mateix equip, s'havien explicat moltes coses, s'havien estimat molt. Havien estat feliços junts i d'alguna manera inexplicable, sense cap discussió, ni baralles, ni mals entesos, la vida els havia anat separant en comptes de mantenir-los junts.
Aquell dia, es van trobar, a la Societa, encara que ja no remaven al mateix equip. Es van mirar, es van somriure sense saber massa què dir-se, després de tot aquest temps. I a ella, no se li va acudir dir res més que dir-li aquella frase que li havia dit molts cops "ricorda sempre che io ti amo". Ell la va abraçar.
No tenien gens clar que això els canviés el futur, però al menys feia de mirall d'un passat que encara es podia recordar amb molta més tendresa.
És bonic quan poden emmirallar-se passats com aquests de tant en tant. Potser no es recupera l'amor-passió, però sí que es consolida una estima còmplice que amb sort perdura...
ResponEliminaI el balcó, fantàstic! Una abraçada!
Sí que és bonic que les històries no tinguin finals dolorosos i sobretot que els records siguin agradables i satisfactoris.
EliminaAbraçades.
Ui! Que romaaaaantic!!!
ResponEliminaSí.. Aquest mal no té cura... ;)
EliminaQuin balcó més "xuli", i la història molt bonica, sembla que tindrà final feliç!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
El finsl feliç està clar que ja el té.. Potser volscdir un altre de més feliç...
EliminaUnes emocions i sentiments molt intensos, ben explicats en poques ratlles.
ResponEliminaPer uns instants la frase "ricorda sempre che io ti amo" i l'abraçada sembla que volen mirar cap al futur.
Segur que miren cap al futur, però si el futur no els fos propici... Sempre tenen el passat tant bonic!
Eliminaque maco poder seguir diguent'ho a traves dels anys i l'absencia...
ResponEliminaI tant! A mi també m'ho sembla!!!
Eliminaels records del passat sempre poden començar a veure un futur possible.
ResponEliminaDoncs sí, i potser seria una bona ocasió!!?
EliminaQue bé que a través d'aquestes entrades gaudim també de les vostres vacances. La frase molt bonica, el dibuix com sempre, magnífic i el relat de la història fantàstic.
ResponEliminaQuan es viu una experiència, segur que sempre hi ha bons moments i de vegades ens entestem a què prevaleixin aquells més negatius. Aquesta frase seva és tot un sentit que li hem de donar a la vida, pensa que malgrat totes les males passades jo t'estimo. Bella
Bona nit Carme
Doncs sí, aquesta frase que pot tenir moltes intencions diferents... Una de les més importants és la que dius "malgrat els mals moments, jo t'estimo" ... Una altra pot ser "malgrat la distància o els silencis o les absències, si em necessites hi sóc"
EliminaGràcies, Alfonso, bona nit!
De vegades els records son mes gratificants que la realitat.
ResponEliminaUn bonic balcó.
Mentre el blau sigui blau, els camins de l'amor no es perden. Els teus blaus són preciosos.
EliminaMari, els records sempre els podem guardar com volem, si els volem gratificants ho seran...
EliminaOlga, esperem que no es perdin mai... Els camins de l'amor són molt importants. Gràcies!!!
Com que el cap no para, m'has fet pensar en un poema de la Montse Galionar sobre una trobada amb un antic amor. Una balconada de blaus encisadora.
ResponEliminaGràcies, novesflors...
EliminaDe vegades les separacions reforcen l'amor, d'altres l'allunyen més.
ResponEliminaSi es guarda un bon record, tant si ha futur com si no, ja ha valgut la pena.
Nanit, bonica.
Si l'amor és o ha estat sincer, sempre haurà valgut la pena, i millor que valorem que ha existit i si no, com tu deies un dia ja no és amor, és una altra cosa... Aleshores pot haver valgut la pena o no.
EliminaNo sé si m'explico gaire bé,..
Bon capvespre de pluja...
ResponEliminaEl balcó com a metàfora d'un amor al llunyedà que sempre torna d'una manera o altra.
Abraçades, des de El Far.
Sí, des de dins, fins i tot tancat, sempre té aquell gest d'abocar-se enfora, el balcó!
EliminaQue maco com ho dius, gràcies Jordi.
Una abraçada de pluja!
El passat no és tan fàcil d'oblidar. Aquelles brases encara es mantenen enceses. No les atiarem, segurament estan bé com estan, però crec que mentre vivim no acaben d'estar mai fredes. Serà que l'amor no és tan difícil de fer desaparèixer del mapa, oi?
ResponEliminaOn hi ha hagut amor, sempre queda alguna cosa. Malgrat els altres amors successius...
EliminaUn passat que fa de bon recordar, si encara resta amor potser valdria la pena tornar-ho ha intentar.
ResponEliminaPer què, no, Glòria, i tant!
Elimina