dilluns, 2 de maig de 2016

La vida dels elfs de Muriel Barbery

La Muriel Barbery, aquest cop, crea un univers eteri i atractiu, una mica inquietant també. Explica les coses amb un llenguatge poètic que ens arrossega cap a un món màgic.

"Es movia d'una manera inhabitual per una nena tan petita, tot arrossegant amb ella una mica de la invisibilitat i de la tremolor de l'aire, com fan les libèl·lules o les branques al vent."

La història de dues nenes, que sense que sembli que tenen res a veure estant  unides per un lligam desconegut i secret.

Hi ha reflexions interessants:

"- Sí - va dir l'Acciavatti-. La gent perdona amb més facilitat quan pot comprendre. Però quan no comprenen, perdonen per no patir. Tu perdonaràs cada matí sense comprendre i hauràs de tornar a començar al matí següent, però per fi podràs viure sense odi."

Hi ha  el valor de l'art, de la natura, de l'harmonia necessària. De la màgia, del valor de les històries. I del lligam amb la terra:

"... hi ha pocs homes que comprenguin d'entrada que no hi ha més Senyor que la benevolència de les terres."

Ha estat una lectura agradablement màgica.

14 comentaris:

  1. Per les frases que ens adjuntes, sí que sembla una lectura bonica.
    El disseny i el dibuix de la portada conviden a descobrir el contingut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que sigui una lectura que agradi tothom, però jo només puc parlar per mi... Oi que són boniques les frases? M'alegro que t'agradin. El món dels elfs posat a la "realitat" d'una novel·la. A mi m'agrada sempre la coexistència de realisme i fantasia. Em sembla molt necessari que sigui així.

      Elimina
  2. De vegades cal escoltar la fantasia per dur endavant la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí!

      Una de les coses més boniques del llibre, pel meu gust, és la reinvindicació del fet d'escriure com a acció creadora de realitats, per això em de vigilar molt què somiem, què imaginem i què diem i què escrivim...

      Elimina
  3. Escoltar el perdó.
    Tots dos, tots tres...
    I no perdre's.
    (gràcies, Carme: les reflexions són molt bones)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va agradar la constància de perdonar un dia i un altre, fins que ho aconseguim i podem viure en pau.

      I no perdre's... Auest final teu és imprescindible.

      Elimina
  4. És bonic perdonar, sobretot si et permet viure tranquil, sense odis...De totes maneres penso que és més difícil perdonar-se un mateix, que perdonar es altres!
    M'agrada el primer paràgraf que has posat, el trobo molt bucòlic...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, comença molt poètic i molt bucòlic...

      És veritat que a vegades costa perdonar-se un mateix, però altres vegades també als altres. La frase parla d'odi, peró sense arribar a l'odi, hi ha molts ressentiments per no perdonar als altres.

      Bona nit, M Roser

      Elimina
  5. Perdonar, comprendre, no ser egoista, la benevolència; realisme i màgia ... potser lliga tot això.
    Però m'agrada el que dius: la màgia d'escriure, somiar, imaginar ... és crear una realitat!

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ho he vist així i sovint ho he practicat, el llibre també ho diu i connecta molt amb mi. Creem realitats sempre tant si ens n'adonem com si no.

      Bon vespre, Pere.

      Elimina
  6. Un recull molt interessant.
    Sembla que t'ha agradat i no m'estranya.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És especial, sí! Aferradetes dolces, lluneta.

      Elimina
  7. Uf, no no, aquest no. Ja va bé veure una ressenya i no voler llegir el llibre de seguida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs té aquesta coexistència ben integrada de realitat i fantasia que és molt maca, però si ho tens tan clar, no cal insistir. ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari