He triat dues coses molt diferents per compartir amb vosaltres, les dues m'impliquen personalment, amb records bonics o amb reflexions comunes.
Vull compartir, en primer lloc, un fragment del llibre la "Crisi dels vuitanta" el més recent de l'Olga. És del capítol anomenat "¿I aquest és el món que ha fet Déu?"
"He volgut tantes vegades sortir del món... i en els moments que m'ho plantejo veig que he necessitat un interlocutor. És a dir,l'he trobat dins meu i no sé qui és. Crec en el desdoblament interior: els nens que tenen altres jos o un amic invisible... La gent que dialoga amb els seus morts o amb els seus sants. Cada gra de rosari, sigui cristià, mahometà o budista, significa el diàleg amb un altre ésser invisible. Deu ser perquè no tinc la gosadia de manar dins meu, en comptes de manar, demano."
El vull compartir, perquè sempre hi ha un diàleg interior, sigui amb qui sigui, sigui un desdoblament, sigui amb el nostre propi inconscient, sigui amb persones que no tenim a la vora per les raons. M'identifico del tot amb aquesta manera de funcionar. El capítol, però continua.
L'altra cosa que vull compartir és un poema infantil. Em recorda quan el recitava el meu fill a P3 i és un record bonic que ara seria llarg d'explicar.
Moltes felicitats, Olga!!!
ResponElimina;)
EliminaPer molts anys, Olga!
ResponElimina:)
EliminaPer molts anys a l'Olga.
ResponEliminaCarme has triat bé els pensaments de l'Olga del llibre la "Crisi dels vuitanta".
Aquest poema infantil del cranc ja el coneixia. No l'havia escoltat mai dit per la pròpia autora i m'ha agradat fer-ho.
M'alegro que t'agradi aquest fragment!
EliminaUna felicitació preciosíssima, la que li has fet a Olga.
ResponEliminaGràcies, bonica!
Eliminablog a blog, vaig coneguen una mica la seva obra...
ResponEliminagràcies i felicitats !
Bon dia: cada vegada sento més admiració pels que sabeu fer virgueries a Internet, com aquest post, Carme.
EliminaMoltíssimes gràcies de part d'una de les roses de maig.
sargantana, doncs aquesta és una funció dels homenatges, donar a conèixer la seva obra, no és l'única però...
EliminaOlga, no té gaire mèrit, però queda bufó... he,he,he... una celebració que ens ha vingut molt de gust compartir entre tots.
Carme entre tots farem que l'Olga estigui ben contenta...Jo el llibre Marina el treballava a l'escola amb els nens...
ResponEliminaBona tarda amb solet.
Esperem que sí... Només que cada post la faci somriure... Ja seran molts somriures.
EliminaQuines ganes de poder llegir el darrer llibre de l'Olga, i més després d'aquest magnífic post! I jo que encara no he pogut trobar-lo a Vilafranca...
ResponEliminaTot arriba, segur que aquest llibre també!
EliminaAquest fragment m'ha fet rumiar molt...gràssis per compartir-lo, Carme!
ResponEliminaFelicitats, Olga, per molts més!
M'alegro que t'hagi agradat, sa lluna.
EliminaAbraçadetes dolces.
Preciós homenatge! Sempre que he llegit algo d'aquesta autora m'ha encantat. Fa pensar. Després de molt passava a saludar-te pel blog, Carme. Esper i dessitj que estiguis genial. Una abraçada enorme! ;)
ResponEliminaUna alegria que passis per aquí de tant en tant, jo també espero que estiguis molt i molt bé! Jo també, gràcies!
EliminaUna abraçada de la mateixa mida enorme...;)
M'ha agradat molt el teu homenatge, CARME! El poema és preciós, és d'aquells que si tens criatures i el sents recitar, te les menjaries... i que, a més -n'estic convençuda- segur que als petits els agrada de recitar perquè entenen el que diuen, i s'ho imaginen ;-))
ResponEliminaLa primera part ja és de "pensar més"... de totes formes, en el meu cas és ben bé així. Jo sempre (sempre) estic parlant amb algú. Els meus pensaments sempre són dialogats (curiós? no en tinc ni idea... no sé com "pensen" les altres persones). Moltes vegades imagino diàlegs reals que vull (o voldria fer) i altres vegades, en que deixo vagar més el pensament, crec que llavors és com una pregària (pregària estranya, perquè pot anar de qualsevol tema) i el meu interlocutor és aquell que sempre està al meu costat per si el necessito: Jesús.
Gràcies, Assumpta!
EliminaJo també penso en forma de diàleg, que pot ser amb mi mateixa o amb qualsevol altra persona... Crec que jo penso d'una manera molt semblant a la teva.
Com que ho has fet tant bé jo ja la felicito des del teu bloc....Felicitats Olga i com no a tu.
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaPer molts anys a ambdues i un somriure de complicitat...;)
ResponEliminaUna abraçada molt forta, bonica!
EliminaBon homenatge, Carme! M'hi afegeixo.
ResponElimina(Com sempre despistada m'ha passat el dia de l'aniversari)
Glòria, ja he vist que finalment vas arribar a temps... Gràcies!
EliminaM'agrada molt aquest tros del llibre, me'n fa venir ganes. Estic una mica fora dels blogs i m'ha passat per alt el dia, però com que té vuitada ja la felicitaré.
ResponEliminaI tant, això no caduca... Les felicitacions són benvingudes sempre.
EliminaAquest desdoblament. Aquest altre jo que t'interpel·la.
ResponEliminaÉs l'essència del poema.
Totalment d'acord amb tu... És brillant veure-ho així.
EliminaI potser el poema apaivaga aquest diàleg interior, com un mediador que busqués pau i acords...