dimecres, 11 de maig de 2016

Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs

Moltes felicitats, Olga!!!   Que els 80 i tots els anys de la vuitantena et siguin plàcids i bonics.


He triat dues coses molt diferents per compartir amb vosaltres,  les dues m'impliquen personalment, amb records bonics o amb reflexions comunes.

Vull compartir, en primer lloc,  un fragment del llibre la "Crisi dels vuitanta"  el més recent de l'Olga. És del capítol anomenat "¿I aquest és el món que ha fet Déu?"

"He volgut tantes vegades sortir del món... i en els moments que m'ho plantejo veig que he necessitat un interlocutor. És a dir,l'he trobat dins meu i no sé qui és. Crec en el desdoblament interior: els nens que tenen altres jos o un amic invisible... La gent que dialoga amb els seus morts o amb els seus sants. Cada gra de rosari, sigui cristià, mahometà o budista, significa el diàleg amb un altre ésser invisible. Deu ser perquè no tinc la gosadia de manar dins meu, en comptes de manar, demano."

El vull compartir, perquè sempre hi ha un diàleg interior, sigui amb qui sigui, sigui un desdoblament, sigui amb el nostre propi inconscient, sigui amb persones que no tenim a la vora per les raons. M'identifico del tot amb aquesta manera de funcionar.  El capítol, però continua.

L'altra cosa que vull compartir és un poema infantil. Em recorda quan el recitava el meu fill a P3 i és un record bonic que ara seria llarg d'explicar.

31 comentaris:

  1. Per molts anys a l'Olga.
    Carme has triat bé els pensaments de l'Olga del llibre la "Crisi dels vuitanta".
    Aquest poema infantil del cranc ja el coneixia. No l'havia escoltat mai dit per la pròpia autora i m'ha agradat fer-ho.

    ResponElimina
  2. Una felicitació preciosíssima, la que li has fet a Olga.

    ResponElimina
  3. blog a blog, vaig coneguen una mica la seva obra...

    gràcies i felicitats !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia: cada vegada sento més admiració pels que sabeu fer virgueries a Internet, com aquest post, Carme.
      Moltíssimes gràcies de part d'una de les roses de maig.

      Elimina
    2. sargantana, doncs aquesta és una funció dels homenatges, donar a conèixer la seva obra, no és l'única però...

      Olga, no té gaire mèrit, però queda bufó... he,he,he... una celebració que ens ha vingut molt de gust compartir entre tots.

      Elimina
  4. Carme entre tots farem que l'Olga estigui ben contenta...Jo el llibre Marina el treballava a l'escola amb els nens...
    Bona tarda amb solet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que sí... Només que cada post la faci somriure... Ja seran molts somriures.

      Elimina
  5. Quines ganes de poder llegir el darrer llibre de l'Olga, i més després d'aquest magnífic post! I jo que encara no he pogut trobar-lo a Vilafranca...

    ResponElimina
  6. Aquest fragment m'ha fet rumiar molt...gràssis per compartir-lo, Carme!

    Felicitats, Olga, per molts més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi agradat, sa lluna.

      Abraçadetes dolces.

      Elimina
  7. Preciós homenatge! Sempre que he llegit algo d'aquesta autora m'ha encantat. Fa pensar. Després de molt passava a saludar-te pel blog, Carme. Esper i dessitj que estiguis genial. Una abraçada enorme! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una alegria que passis per aquí de tant en tant, jo també espero que estiguis molt i molt bé! Jo també, gràcies!

      Una abraçada de la mateixa mida enorme...;)

      Elimina
  8. M'ha agradat molt el teu homenatge, CARME! El poema és preciós, és d'aquells que si tens criatures i el sents recitar, te les menjaries... i que, a més -n'estic convençuda- segur que als petits els agrada de recitar perquè entenen el que diuen, i s'ho imaginen ;-))

    La primera part ja és de "pensar més"... de totes formes, en el meu cas és ben bé així. Jo sempre (sempre) estic parlant amb algú. Els meus pensaments sempre són dialogats (curiós? no en tinc ni idea... no sé com "pensen" les altres persones). Moltes vegades imagino diàlegs reals que vull (o voldria fer) i altres vegades, en que deixo vagar més el pensament, crec que llavors és com una pregària (pregària estranya, perquè pot anar de qualsevol tema) i el meu interlocutor és aquell que sempre està al meu costat per si el necessito: Jesús.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta!

      Jo també penso en forma de diàleg, que pot ser amb mi mateixa o amb qualsevol altra persona... Crec que jo penso d'una manera molt semblant a la teva.

      Elimina
  9. Com que ho has fet tant bé jo ja la felicito des del teu bloc....Felicitats Olga i com no a tu.

    ResponElimina
  10. Per molts anys a ambdues i un somriure de complicitat...;)

    ResponElimina
  11. Bon homenatge, Carme! M'hi afegeixo.
    (Com sempre despistada m'ha passat el dia de l'aniversari)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, ja he vist que finalment vas arribar a temps... Gràcies!

      Elimina
  12. M'agrada molt aquest tros del llibre, me'n fa venir ganes. Estic una mica fora dels blogs i m'ha passat per alt el dia, però com que té vuitada ja la felicitaré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, això no caduca... Les felicitacions són benvingudes sempre.

      Elimina
  13. Aquest desdoblament. Aquest altre jo que t'interpel·la.
    És l'essència del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb tu... És brillant veure-ho així.

      I potser el poema apaivaga aquest diàleg interior, com un mediador que busqués pau i acords...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari