Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Les forces repressores estatals prohibeixen tot allò que és català i pacífic.
ResponEliminaCuriosament autoritzen manifestacions de grups neo-nazis (sense el neo).
Al poble de Guadamur, governat pel PP i que va declarar "persona Molt Grata" a Mariano Rajoy, dissabte passat, i amb diner públic es van projectar imatges dels botxins Heinrich Himmler i Adolf Hitler. També del seu amic polític, Francisco Franco, de qui es vanaglorien les seves gestes.
Només hi ha una solució, i ja sabem quina és: marxar d'un estat que encara no ha fet la depuració de càrrecs franquistes que havia de fer en la transició de fa 40 anys.
Només hi ha una solució... I la tinc molt clara... A veure si accelerem.
EliminaEns governen com si fóssim nens petits, es pensen que se'n sortiran aplicant allò de "fora de la vista, fora del pensament". Però l'efecte és completament al revés, és evident que aquesta és la millor manera de que ho tinguem sempre ben present i que no tinguem cap ganes de callar, ben al contrari.
ResponEliminaSí, crec que ja anirem aprenent com desobeir fins a marxar...
EliminaJa ho has dit bé Carme, una provocació més. Prohibeixen perquè poden fer-ho, sigui legítim o no, sigui ètic o no, sigui raonable o no.
ResponEliminaElls tenen la força de les seves lleis injustes, nosaltres la raó i la voluntat de ser...
EliminaNo us queixeu, que podia ser pitjor i prohibir l'entrada als jugadors del Barça.
ResponEliminahe, he, he... ets boníssim, Jp!
Elimina(em cal afegir, però que sempre dónes idees!!! I ells solets ja en tenen prou)
Sempre intento veure els esdeveniments polítics i socials dels últims temps, en particular la relació de Catalunya amb Espanya i el comportament dels seus dirigents, amb la perspectiva que em donen els anys.
ResponEliminaHem viscut dictadura, transició, democràcia i una "postdemocràcia" de difícil definició.
Però hem arribat a un grau d'indignitat, hipocresia i egoisme que potser si no "diem no" i fem neteja caldrà sortir amb "l'estaca".
Bon dia Carme.
La post democràcia és de molt difícil definició, tens raó, perquè ha estat una marxa enrere a grans velocitats.
EliminaBona tarda, Pere!
Un estat que segueix tensant la corda i que pensa que amb prohibicions i maltractaments, tindrem més ganes de quedar-nos. Que vagin fent, que ens fan campanya, però per nosaltres ha arribat el moment de desobeir.
ResponEliminaMirem-ho així, en positiu, ens fan campanya!!! perfecte!!!
EliminaJo ho veig d'una altra manera, aquesta campanya ens dóna més força, els únics que queden en ridícul són ells.
ResponEliminaClar que sí, precisament, ja que ens fan campanya, col·laboro a fer-la una mica més gran...el meu granet de sorra.
Eliminai en canvi donen permís per una manifestació neonazi a madrid.....perquè es veu que no incita a l'odi i la violència. Quin govern, mare meva.
ResponEliminaNo es pot anar bé amb aquesta gent...
EliminaJo no sé com el Barça encara participa en aquesta competició, continuació de "la Copa del Generalísimo"...Els xiulets se sentiran des d'aquí. Una bona manera d'entrar les estelades, fora que tothom n'anés vestit...No sé si suportarien tanta gent amb pilotes, que aquestes no farien gols!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
El futbol és un negoci i el Barça un club privat amb els seus interessos... Em sembla molt difícil que prenguin una opció així. I no tots els culés són independentistes, tampoc, tot i que n'hi ha molts a jutjar per les estelades que són capaços de treure.
EliminaDe moment tenim recurs... Que no arreglarà res segur.
Petonets!
La veritat és que actuen com si fossin els amos de tot, fins i tot les persones i els sentiments.
ResponEliminaI tant! I de les lleis, que se les fan venir bé, a la seva mida.
EliminaUna de les curiositats del cas és que, al meu entendre, és una incitació a allò que es diu que es vol evitar: la violència. No cal dir que també a la secessió.
ResponEliminaI tant, Miquel, el meu entendre és ben bé igual que el teu...
EliminaNo es pot posar portes al camp...
ResponEliminaNo es pot i ho intenten reiteradament...
EliminaEstels prohibits, versos prohibits.
ResponEliminaEm vénen ganes de no callar.
A vegades cal no callar, Jordi.
EliminaSempre passo tard pels posts darrerament, però ara, en arribar a casa, m'ha semblat sentir que havien anul·lat aquesta prohibició. Espero que sigui així, de totes totes.
ResponEliminaSí, sembla que ara ja no estem prohibits... Esperem que duri, però no durarà gaire, en un no res se n'inventaran una altra de prohibició.
EliminaCarme, feia dies que no podia passar per aquí, però veig que has encès la flama i s'ha avivat el foc. Com no podia ser d'altra manera. Marxem! I com més aviat millor! Fins aviat, ara ja sí, espero.
ResponElimina