dilluns, 30 de maig del 2016

Convivència - pensaments



Em feien mal les teves punxes i també la teva fugida cap amunt. Per què? si havíem de conviure, no podies tenir les fulles suaus com les meves i uns pètals bonics i inofensius. Però tu, sense ni tan sols disculpar-te, vas seguir fent créixer pales i figues, cada cop amb més punxes. I jo vaig anar fent, poc a poc, creixent una mica en tots els sentits, amunt, avall i als costats. Evitant-te. Mentre et veia creguda i altiva no vaig estar bé. Un dia, vaig sentir una veu que deia "Quina combinació més bonica, figues de moro i pensaments a la mateixa jardinera". Ah! Així que tenim noms diferents, i no som de la mateixa mena. Et vaig començar a mirar amb uns altres ulls. Vaig començar a entendre't. Simplement eres així i no podies ser d'una altra manera. Vam començar una millor convivència. Ja veig que les teves punxes no pots evitar-les i m'adono que, en la mesura que pots, procures no punxar-me.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

33 comentaris:

  1. McAbeu30 de maig del 2016, a les 18:15

    Tota una metàfora. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2016, a les 23:33

      M'ha sortit així... metàfora prou clara, potser massa.

      Elimina
    2. McAbeu31 de maig del 2016, a les 12:21

      No et creguis. Sovint les metàfores són clares per tothom... menys pels que les haurien d'entendre.

      Elimina
    3. Carme Rosanas31 de maig del 2016, a les 12:24

      Gràcies, Mc! En primer lloc m'has fet riure, cosa que ja és d'agrair.
      I després m'ha agradat molt el teu comentari i el trobo molt i molt adient.

      Elimina
  2. M. Roser30 de maig del 2016, a les 19:26

    Que bonic les figues de moro i els pensaments, vivint en bona harmonia, compartint piset i són tan diferents, ens donen tota una lliçó...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2016, a les 23:35

      Ser diferent no és gens fàcil. Ser molt diferent és moooolt difícil. Però el que fa impossible la convivència és pensar que si la única manera possible de ser, de fer, de pensar, de parlar, de viure és la meva.

      Petonets.

      Elimina
  3. Gerònima30 de maig del 2016, a les 21:17

    Que bonic! Ara molaria la versió de les figues de moro! :P
    Un text genial Carme!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Fent camí30 de maig del 2016, a les 21:28

    Així es la convivència. Un ha d'aguantar les punxes de l'altre.
    Ah!! i l'aquarel·la, com sempre, millor que la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2016, a les 23:37

      Oh! Moltes gràcies, Mari... estic contenta que t'agradi l'aquarel·la... el lila dels pensaments quan el pintava semblava prou fosc i en eixugar-se es va descolorit molt... és el que no m'agrada d'aquesta aquarel·la.

      Elimina
  5. sa lluna30 de maig del 2016, a les 22:02

    Som molt complicats. La majoria de vegades és tot molt simple.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2016, a les 23:38

      Les coses més simples, sovint són les més difícils de dur a la pràctica...

      Aferradetes!!!

      Elimina
  6. Alfonso Robles Motos30 de maig del 2016, a les 23:51

    Bonica metàfora sobre la convivència, encara que de vegades sembli impossible. En moments de tantes atrocitats no ve malament un missatge com aquest. M'agrada més la cuarela que el natural.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2016, a les 23:57

      A vegades és tan difícil, que sembla impossible... però no ho és.
      Gràcies, Alfonso!!!

      Elimina
  7. Sergi31 de maig del 2016, a les 0:05

    Ja saps que si no s'és gaire compatible, més val ser complementaris. I això ja ho tenen, entre els dos cobreixen tot l'espectre de diferencies. Mentre s'entenguin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de maig del 2016, a les 0:08

      No sé si poden triar, els han plantat així... millor que s'ho agafin bé!!! Complementaris ho són bastant, sí!

      Elimina
  8. Glo.Bos.blog31 de maig del 2016, a les 0:45

    Sempre és dificil la convivència, cal conèixer-se i acceptar-se...i també molta paciència.

    ResponElimina
  9. xavier pujol31 de maig del 2016, a les 9:59

    Les punxes de la vida, les punxes de l'amor, les punxes de la convivència.
    Les flors de la vida, les flors de l'amor, les flors de la convivència.
    Quines reflexions tan encertades!! I una de les millors aquarel·les que has publicat.
    Un post 10

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de maig del 2016, a les 12:46

      Moltes gràcies, Xavier!!!

      Ja tens raó, amb les diferents punxes que anomenes... la vida té massa punxes, en general.

      Elimina
  10. montse31 de maig del 2016, a les 11:20

    Què be has definit la bona convivència!!...
    La importància de mirar amb "uns altres ulls" "entendre la diferència" i "acceptar-la" ...Ingredients necessaris per compartir un mateix espai amb harmonia.
    La fotografia reflecteix el que hi ha, és freda...L'aquarel·la té força, ens ensenya els detalls i ens transmet les sensacions dels colors.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de maig del 2016, a les 12:48

      Gràcies, Montse, m'alegro que t'agradi.

      Una forta abraçada.

      Elimina
  11. Consol31 de maig del 2016, a les 16:01

    Una difícil convivència, però encara rai si cadascú ha trobat el seu espai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de maig del 2016, a les 16:23

      Quin remei els hi queda, estan arrelats a la mateixa terra... o troben el seu espai o es destrueixen.

      Elimina
  12. Galionar31 de maig del 2016, a les 16:46

    Aquests pensaments fan honor al seu nom; se n'han fet un tip, de cavil·lar, i al final han aconseguit entendre... Haurien de donar gràcies a la veu en "off" que els va aclarir la identitat... Molt bon conte, Carme, molt bona reflexió, i molt bona aquarel·la.

    ResponElimina
  13. Pere31 de maig del 2016, a les 18:50

    Veig complicat conviure amb algú que a la mínima et pot punxar. Sempre has d'anar amb molt de compte, és com haver de caminar per la vida ... de puntetes.

    El test preciós, bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de maig del 2016, a les 18:55

      Tens raó, Pere, però què poden fer si estan arrelats a la mateixa terra? Complicat o no, de puntetes o no, s'han d'adaptar. Jo tinc sovint la impressió d'haver de caminar de puntetes... i cansa.

      Gràcies, Pere, bon vespre.

      Elimina
  14. novesflors31 de maig del 2016, a les 20:24

    Si encara són a la mateixa terra segurament tots dos han fet un esforç per entendre l'altre. La convivència de vegades punxa i d'altres evitem les punxades i evitem punxar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de maig del 2016, a les 22:43

      Si que l'han fet l'esforç, i tant! Tots dos, com hauria de ser sempre.

      Elimina
  15. Garbí2431 de maig del 2016, a les 22:17

    de tant en tant una punxadeta ens torna a la realitat i ens adonem de que hi som i no estem sols

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de maig del 2016, a les 22:45

      Molt bé, Joan, ets el primer que li veu la part positiva a les punxadetes... M'encanta, gràcies!

      Elimina
  16. Helena Bonals5 de juny del 2016, a les 13:20

    És com la convivència entre l'abstracció i l'empatia, en definitiva. Molt ben trobat.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Creative Commons License
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari

Joc de El gabinet del Doctor Caligari