diumenge, 8 de maig de 2016

La vida sense la Sara Amat

Molt al principi del llibre  ja ens explica així de clar allò que ens espera:

‘La Sara Amat es va escapar del poble el 3 de setembre de 1981, exactament un dijous a la nit, i jo vaig començar el col·legi el 14 de setembre, és a dir, un dilluns al matí: entre aquest període de quasi deu dies i onze nits es pot dir que em va passar la vida sencera. […] La meva va durar aquests quasi onze dies. La resta ha estat el que ha estat i, com diria aquell, no me’n queixo.’


És un llibre ple de sentiments i de tendreses, al menys a mi, aquest protagonista de 12 anys, m'ha entendrit molt.  En aquests onze dies, passa la vida sencera d'en Pep de Cal Sabater i també d'alguna manera la nostra. Un llibre que es viu intensament.  Un contrast marcat, tan real com la vida mateixa, entre les maneres de sentir de les diferents persones. 


L'he llegit molt de pressa,  sap greu que s'hagi acabat... el misteri continua.

17 comentaris:

  1. A MI M'HA FET REMEMORAR LA GENT QUE JA NO ESTA,MASSES,EN LA MEVA VIDA...UN BON LLIBRE.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és maco, sí... m'alegro que coincidim.
      Els records, tot llegint històries, vénen sols i no els podem aturar. Cert que a la vida anem perdent moltes persones, sense remei

      Elimina
  2. Sembla un llibre preciós, en prenc nota...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, té el seu encant, crec que pot agradar-te.

      Elimina
  3. N'he sentit a parlar molt bé d'aquest llibre. Me l'apunto per una pròxima lectura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens explicaràs si t'ha agradat, crec que sí!

      Elimina
  4. El cognom Amat, sembla que en aquest cas indica algun misteri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que és el cognom de la Sara, era Amat i amada al mateix temps... ;)

      Elimina
  5. Gràcies per la ressenya, Carme. Aquest és dels llibres que m'agrada llegir. Prenc nota, però en tinc un munt de pendents... Mica en mica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també en tinc un munt de pendents... Sempre. Quan li toqui el torn estic segura que t'agradarà: tendre i transgressor, sentimentsl i valent, el llibre, com el protagonista.

      Elimina
  6. ÉS un dels que tinc pendents. Caurà, més aviat que tard. :-)

    ResponElimina
  7. Prenc nota. Gràcies per la ressenya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el llegeixes, ja ens diràs el què t'ha semblat, Mari.

      Elimina
  8. Un dels èxits de Sant Jordi, però no em convenç per llegir-lo. Em sona a un d'aquests llibres més aviat destinats a dones, i no sé si m'acabaria d'entrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha... XeXu, segur que no et sorprendrà si et dic que esperava exactament aquest comentari de tu. Tenint en compte que sóc una dona i m'ha agradat, la teva impressió podria ser ben certa. Però estic segura que malgrat tot, aquest llibre t'entraria, perquè entra molt bé i et té expectant.

      Elimina
  9. Només sento bones opinions sobre aquest llibre.
    L'hauré de posar a la pila doncs. :-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari