dimecres, 8 de febrer del 2017

Sóc un tronc sobre la platja



Les mateixes onades que un dia em van gronxar i em van fer  una part d'elles mateixes amb alegria, un altre em van llençar descuidadament sobre la sorra. Sense ni tan sols adonar-se'n. I vaig jeure amb la tristor de l'abandonament. Dolorosa solitud. 

Amb els dies, la sorra em va començar a semblar acollidora i segura. I el sol escalfava la meva pell amarada d'una sal i d'una aigua que es resistia a marxar. De tant en tant tornava l'onada, sense quedar-se.  M'alegrava sentir-la damunt meu, però finalment, vaig aprendre a viure sense elles. 

Jo, tot just jo, damunt la sorra quieta i ferma. De tant en tant, ara,  una onada em pessigolleja els peus i somric dels records passats. Potser no tornaré mai a ser moviment, ni dansa, ni retorn, ni balanceig. Sóc tronc, tot just un tronc, damunt la sorra.

14 comentaris:

  1. El tronc solitari ja és paisatge. Si no el retiren, alguna llevantada el tornarà a fer viatjar.
    On anirà a fer un nou paisatge?

    ResponElimina
  2. Tots som el que som, damunt la sorra, dins l'aigua, sota el sol...un tronc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marxem ben lluny o ens quedem quiets... som els mateixos, ben cert i això serveix també per a nosaltres.

      Elimina
  3. Un tronc molt poètic que recorda que durant un temps el mar el va bressolar...Ara resta sol a la sorra, esperant la besada de les ones i és que el tronc també té sentiments!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veu que si, quevel tronc també té sentiments... a vegades tots fem una mica de tronc i ens deixem portar per les circumstàncies...

      Elimina
  4. Així transcorre molt la nostra vida. En l'inici tot és moviment cap a algun lloc, cap a algun objectiu, cap al nostre propi destí, quan arribes vas adoptant la quietud, vas gaudint del que has viscut i de tant en tant els records d'altres temps més atrevits et pessigollegen i et fan recordar la il·lusió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla que amb els anys les coses es van apagant... convé que no s'apaguin mai del tot i que els records bonics ens acompanyin sempre.

      Elimina
  5. Potser no es mourà més, però serà testimoni de moltes coses que passaran al seu voltant, o qui sap si a sobre seu. Podrà escriure unes memòries molt interessants, segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Les memòries d'un tronc sobre la sorra" quin títol més xulo, no? ;) segur que tindrà moltes coses per explicar.

      Elimina
  6. Mira tronc, la vida és així; toca el que toca. Capbussar-se, surar, sobreviure en una mar abrivada quan et vindria de gust la calma, o romandre estàtic sobre la sorra quan en realitat desitjaries que t'empenyessin les onades i anar una mica més de marxeta... Però qui no es consola és per què no vol, tronc; mira quin dibuix tan xulo t'ha fet la Carme! Això és perquè no ets indiferent a tothom... :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que l'has animat... i que troba que no ha quedat malament en el dibuix... i que fer-li una mica de cas l'ha consolat... gràcies, Montse!

      Una abraçada.

      Elimina
  7. Pot ser un tronc abandonat, però com les ombres, també és real.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben real, i sigui real del tot, per a ell mateix, per descomptat i per a nosaltres també.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari