D'una foto de la Joana de Llum de dona
Ombres a la paret,
món paral·lel.
Allà, són més senzills els colors
les formes, els volums.
Dins del meu món,
el de l'altra banda del mirall,
l'ombra de cada mot
es més lleugera i més fàcil
i acompanya com una carícia.
L'ombra de cada mot
ResponEliminaes més lleugera i fàcil
i acompanya com una carícia.
Uns mots clars i bonics, ni que siguin a l'ombra de la llum.
Un petó a l'avançada! :)
a l'ombra tots és del mateix color, potser no és tant vistós, però té les seves avantatges
ResponEliminaL'ombra confirma que existim a través de la llum.
ResponEliminaUn petó, Carme.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSóc jo qui produeix ombra o l'ombra qui em produeix a mi?
ResponEliminaSalut i Terra
ja t'ho dic jo.. ombres per tots costats!
ResponEliminatrobo que a l'estiu les ombres haurien de ser més grosses, no?:)
Sempre m'han agradar les ombres xineses. Són un bon llenguatge per expressar-nos i ens ajuden a endinsar-nos més enllà del que ens envolta.
ResponEliminaLes ombres ens ensenyen els contorns de les coses i ens ajuden a meditar, una bona apreciació.
ResponEliminaJo venia per l'home de Vitruvi i em trobo a casa meva...
ResponEliminaJa vaig intuir que t'havien agradat, aquestes ombres.
gràcies Carme...a veure si em desenfeino i passo més a sovint :)
Potser ens semblen més senzills, més fàcils, perquè són més lluny de nosaltres mateixos...
ResponEliminaIrrealitat, il·lusió? Camí recte cap a les solucions més simples? Miratges bells però alhora impossibles? Qui sap...!
Molt bonic. Malgrat tot prefereixo el món sensible i de colors!
ResponEliminaPer ieu que las moments tarriblas de l'escura paur. Que fa que lo temps demòra ' lamic . I a un tipe estirat entre las quatre crosas. Ren que de normal . Sofreis d'engolar ambe n veirat Me fa pas paur.
ResponEliminaNon podem escriure?
Mercès milanta cops. Pas de que se rejovenir... `p L
Moltes gràcies a tots, especialment a la Joana pel seu préstec d'imatges.
ResponEliminaUna abraçada a tots i totes!
Cada ombre té la seva realitat i la llum qeu la fa néixer... De vegades hi ha qui va pel carrer sense ombra, l'ha perdut...
ResponEliminaDes del far amb ombra.
onatge
onatge, una bona ombra ja ens fa falta, que fa molta calor!
ResponEliminaBon dia, a l'ombra del bosc!