Anem, amic
seurem sota dels arbres.
ens omplirà de música
totes les nostres hores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Fent-li cas
ResponEliminava refugiar el seu cos
sota el ploraner sauce
desitjada que les fulles
assequessin rius d’aigua
Anem que la música ens farà veure-ho de forma diferent.
ResponEliminaEl bosc és un excelent concertista i encara més si ho és dels somnis.
ResponEliminaEl bosc....el millor lloc on trobar pau amb els acordes de la música de les seves fulles
ResponEliminaSeure sota els arbres dels somnis. Un ídem.
ResponEliminaFelicitats a tu i a Joana.
Una abraçada
Salut i Terra
I el rossinyol cantava
ResponEliminacançó que estimava...
Refilar de fulles i fonts.
Encara tenia en la galta
l'inefable peralta
d'un record joiós.
Un frec a frec que amara
carícia i petó que empara
l'amor de cos a cos.
............Recordant...!!!
un feliç dia. Anton.
Veritablement el bosc dels somnis és el millor bosc "virtual" on podem endinsar-nos.
ResponEliminaEl bosc dels somnis de la Joana esta ple de caputxetes joganeres i de llops entremaliats.
ResponEliminaBon dia Carme.
M’assec també a escoltar la música en aquest bosc de somnis, on els seus arbres sempre deixen veure el cel.
ResponEliminaQuin dibuix!
=)
Petonets.
deixar-se emportar per la música d'aquests arbres! segur que ens portaran dolços somnis!
ResponEliminaPreciosa la tanka ( que precisament no tanca sinó que obre els ulls del cor a la poesia i els somnis!)
ResponEliminaHoes de vegades tocades per el sol
ResponEliminad'altres pèr la lluna.
Maco, maco...
ResponEliminaJo també vinc! També hi vull seure en aquest bosc tant preciós!
ResponEliminaCarme ets una gran dida de sentiments...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Amb aquesta sèrie de Tankas, a part de gaudir dels teus dibuixos (jo és que m'hi quedo badant, què vols que et digui... m'agafen ganes de dibuixar!! però jo hauria de ser amb colors i paper, amb el Paint no podria mai de la vida, no controlo la ma dreta per dibuixar així!! jajaja i l'esquerra és una mà absolutament desconeixedora del funcionament d'un ratolí) i llegir els poemes, també podrem conèixer nous blogs! :-)
ResponEliminaUna abraçada, Carme :-)
Bonic post relacionat amb un gran blog. M'agrada com has sabut enllaçar les paraules amb el títol :)
ResponEliminaUn lloc preciós per seure i gaudir d'uns versos com els teus.
ResponEliminaUna abraçada!
Això sí, ben protegits per sentir la música de la pluja i la polifònica de les fulles.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Carme. la tanca t'ha quedat molt maca i del dibuix no cal parlar-ne. Saps com despertar grans sentiments entre tots els companys virtuals.
ResponEliminaTu si que fas sonar la música entre tots nosaltres i despertar els somnis que tots portem al nostre sarronet.
Ja ho saps, allí sempre tindràs un banc per a seure sota l'ombra dels arbres, i fer-me companyia.
Una gran abraçada.
Gràcies a tots! per seure una estona amb mi sota els arbres. I gràcies a la Joana que ens ha ofert, aquest bosc, aquest vers...
ResponEliminaDoncs ens hi asseurem una estona! :)
ResponEliminaja saps carme, pètal d'espurna. Els boscos màgics ens esperen
ResponEliminano fa por perdre's en boscos amics
ResponElimina