Com un regal, que el vianant d'avui, massa esquerp, refusa.
Han perdut l'escalf del repòs, de la conversa...
Però sé que un dia, ella arribarà, massa cansada de tants camins,
i jo encara atordit d'una llarga espera...
sé que seuré al seu costat
tant bon punt ella s'aturi a reposar.
rebaixes ha dit.......Reposarà un de buit
buidarem-hi impureses
impureses que hem tingut...
hem tingut ara meravelles
Meravelles, pedra o cuir
cuir... rellum d'estrelles
Estrelles de dolç abraç...
abraç que ens reposarà....
...............
Vaig veure el banc a casa de la Joana.... Carme, com sempre et superes dia a dia, tan amb els dibuixos que semblen tenir ànima, com amb els escrits que la ténen des de la primera lletra.... Admirable! Un gran petó :)
ResponEliminaOh! Que "xulos" t'han quedat!
ResponEliminaVe de gust asseure's-hi!
Gràcies per aquest regal de bon matí!
Jo també els havia vistos, els bancs! I malgrat que, pobrets, ploraven la pèrdua d'escalofeta, el teu text ens mostra un futur més bunik i dolç! :)
ResponEliminaQue tinguis un molt bon dia, Carme!
Així segur que els bancs tornen a tenir escalfor, es veuen molt renovats i amb ganes de tocar culs.
ResponEliminaAl poble del meu avi, a dalt de tot d'un carrer molt empinat hi havia una casa i, al davant com una paret que, per l'altre banda era com unes escales que duien a una part més alta encara del poble...
ResponEliminaJust en aquesta paret hi havia un banc de pedra on, al vespre, la gent s'hi asseia a prendre la fresca.
Alguns seien a uns graons de la casa del davant, altres treien alguna cadira, i altres al banc. Es formava com una rotllana i allí s'estaven fins que "es feia tard" :-)
Però en el teu dibuix n'hi ha dos!! Encara millor! :-)
Quina passada... un dia m'asseuré al seu costat :)
ResponElimina....Reposarà un de buit
ResponEliminabuidarem-hi impureses
impureses que hem tingut...
hem tingut ara meravelles
Meravelles, pedra o cuir
cuir... rellum d'estrelles
Estrelles de dolç abraç...
abraç que ens reposarà....
...............
Pujant o baixant escalons, ho he provat... He mig mal fet la roda.
No en sé més. Anton.
Crec que hi ha lloc per a uns quants blocaires :P
ResponEliminaSí que arribarà cansada i un bon banc sempre és d'agrair!
ResponEliminaJo també vaig veure el banc a casa la Joana, molt suggerent. I ara mateix vinc del fanalet, on he descobert paraules i dibuix preciosos i em trobe la foto ací, de capçalera. Tot plegat molt bonic.
ResponEliminaEncara els queden moltes coses per viure a aquests bancs. Si poguessin explicar les que ja han viscut... de moment, ja ho han fet a dos blogs.
ResponEliminaPer seure amb bona companyia i biona lectura. Preciosos!!
ResponEliminaAquests bancs són iguals que els d'un poble d'uns amics. La gent del poble s'hi asseu i s'expliquen les seues històries. Molt bonic!
ResponEliminaAra la societat és tant solitària i individualista que fins i tot encara ens oblidarem de com s'articulen les paraules i haurem de comunicar-nos per escrit.
ResponEliminaMarta, nosaltres blocaires ja ho hem començat a fer... però espero que sigui sense renunciar a la parla.
ResponEliminakweilan, m'agradaria seure-hi i escoltar les històries...
Striper, crec que aquests bancs del carrer són més de companyia que no pas de lectura, però tot s'hi val.
Xexu, com que ells no ho expliquen... ens ho inventem nosaltres.
Gràcies, Noves Flors, jo havia fet el dibuix per a un post, però m'ha fet il·lusió que me'l demanés una fanaleta blava.
Cèlia i si li espera companyia, és afortunada.
aigua clara, doncs sí, si vols venir-hi...
Anton, encara vols saber-ne més? Cap amunt vas... fins al post!
Cesc i jo al teu costat, doncs.
Assumpta, trauríem les cadires, també per a fer rotllana, oi? I quines xerrades faríem!
Garbí, doncs au vinga a seure-hi!
Núr, inventar futurs bonics sempre m'ha agradat.
Joana, gràcies a tu, bonica!
Gràcies, Cris, una abraçada.