diumenge, 3 de juliol de 2011

Ombres a la paret 2 (d'una foto de la Joana)

D'una foto de  la Joana de Llum de dona

Ombres  i realitats
es  trenen sense  tocar-se.

Toco la fulla  amb la punta  dels  dits
i els  meus llavis  beuen el vi 
 tan  embriagador  com si fos real
el vi de l'ombra  de la copa.

12 comentaris:

  1. Embriaguem-nos imaginàriament bevent vi irreal i somiador.

    ResponElimina
  2. Quina composició, Carme, aquest to del verd amb els grisos! Ombres i realitats; de vegades és difícil destriar-les...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Els llavis per beure,
    i l'ampolla de vi per navegar.

    ResponElimina
  4. Resto embriagat de dibuix i d'ombra...


    Des del far bon temps.
    onatge

    ResponElimina
  5. On és el límit entre ombra i realitat?
    Qué es la vida? Un frenesí. Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción. El mayor bien es pequeño, que toda la vida es sueño. I los sueños sueños son.
    (Ho dic de memòria, és possible que hi haja algun error però m'has fet venir al cap Calderón de la Barca).

    ResponElimina
  6. M'agrada perquè t'atreveixes amb tot... si una imatge t'agrada, la dibuixes sense por... i a mi m'encanta mirar la teva interpretació, després buscar l'original, tornar a veure el teu dibuix... :-))

    ResponElimina
  7. Ombres a la paret, que es belluguen amb el frec de les puntes dels meus dits. S'agiten i mouen l'aire, fent possible la transformació del que m'envolta.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  8. Endavant porquet, que el vi somiador no fa mal!

    Galionar, potser a vegades no cal destriar-les... :) una abraçada, bonica!

    Jordi, navegar... amb els veles enamorades del vent? :) estàs molt mariner, avui :)

    Gràcies, onatge, des del bosc, amb vent...

    Moltes gràcies, Noves Flors, bé no sé si hi ha algun error, jo també ho recordo així mateix...

    Assumpta, bé, amb tot no, m'atreveixo amb tot el que m'atreveixo, je, je, je... Gràcies, maca!

    ResponElimina
  9. Bona nit, Pilar, encara no hi eres quan he començat a contestar comentaris... ombres que fas bellugar amb les puntes dels dits... màgia, com ens tens acostumats. Una abraçada o un petó de menta. :)

    ResponElimina
  10. Les ombres sempre reflecteixen veladament algun vèrtex de les certeses.

    ResponElimina
  11. Estem assedegats,
    esperem un bri de tendresa.

    ResponElimina
  12. Sí, Artur, tens prou raó!

    Montse, si vols, t'envio una ombra de tendresa... :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari