Ens mudarem dels millors colors,
aixecarem amb les mans el gruix de fulles caigudes,
que cauran com els paperets de colors de les festes,
ens perfumarem amb les olors de bosc.
Viurem la tardor.
Cèlia de Transparència
Onades musicals
amb so tènue.
S'hi reflecteix
un sol tardorenc
per avisar-nos
que tot s'acaba...
amb so tènue.
S'hi reflecteix
un sol tardorenc
per avisar-nos
que tot s'acaba...
onatge diu:
No s'acaba res,
només s'endormica un temps
per despertar-ne
un altre. La vida
de la llum i el sol
dóna pas a la
tardor enyorada,
temps de postes
de sol, de castanyes,
un temps que cada
fulla orfe de l'arbre
és un poema en flor.
només s'endormica un temps
per despertar-ne
un altre. La vida
de la llum i el sol
dóna pas a la
tardor enyorada,
temps de postes
de sol, de castanyes,
un temps que cada
fulla orfe de l'arbre
és un poema en flor.
Que ja és tardor!! Ja era hora! Sort que aquest any la tardor ha decidit venir pel seu compte, i no esperar el seu torn. No ens podem queixar de setembre calurós com altres cops...
ResponEliminaBenvingudaaaa, amiga tardor!!! :-))
ResponEliminaEncara li falten unes horetes jeje però és avui, avui!! L'estació més maca de l'any és aquí!!
Oeee oeeeeee
El poema és ideal, així mateix és la tardor... i la foto / dibuix és molt maca (amb un cel preciós, per cert jeje)
Deixar un estiu que s'ha gaudit...per donar pas a una tardor que encara hem d'esprémer per treure-li tot el seu suc.
ResponEliminaVisca la tardor doncs! i que la tardor no ens faci fer tard a les tardes tardorals...je
ResponEliminaBe,be,be... Posem-hi ordre que caiguin les fulles quan sigui l'hora
ResponEliminaque potser es encara prematur, em sembla, o sinó que farà l'arbriu de cop i volta tot despullat...
Em ve al cap que ells es despullen, no tots, i nosaltres ens posem més roba... M'han dit que la i minúscula també es traurà el bombí... i les vigúries que posem també se'n fan del fred.//Encara tinc ressaca del SLIDE del últim conte... Que xulo, noies.Anton.
Oh! Carme quina il.lusió veure aquest cel ..des de la feina aquest matí ha estat com un regal!
ResponEliminaGràcies per la foto , el dibuix i el vers!
Me'n vaig a veure si els trobo...ja saps a qui em refereixo:)
Bona trda Carme!
Onades musicals
ResponEliminaamb so tènue.
S'hi reflecteix
un sol tardorenc
per avisar-nos
que tot s'acaba...
Rebem amb esperança la tardor..
ResponEliminaTens raó, Xexu, un setembre molt bo.
ResponEliminaAssumpta, ja hi som, oi? ara sí!
Garbí, és que jo tinc com un vici ... m'agraden totes les estacions. He gaudit l'estiu com dius i ara gaudiré al tardor... sense cap dubte.
Elvira a gaudir del que toca a cada moment.
Anton, aix... potser si que avanço esdeveniments... ja cauran, ja cauran.
Joana, a mi també em fa il·lusió, molta. I no ho diguis gaire alt això que busques... que no et trauràs els borinots de sobre...
Cèlia, et poso al post. ja saps que m'agrada fer-ho i avui em fa una il·lusió especial. Gràcies per les teves paraules, altre cop.
Striper... apa, doncs, cap a la tardor!
Visca la tardor però a Ponent no es veu la tardor per enlloc.
ResponEliminaAmb les teves paraules m'arriba la olor de la tardor. Un salut a l'estiu i obrim la porta a aquesta estacio' plena de suaus colors!
ResponEliminaLes olors del bosc tardoral sempre són un goig per als sentits.
ResponEliminaNo s'acaba res,
ResponEliminanomés s'endormica un temps
per despertar-ne
un altre. La vida
de la llum i el sol
dóna pas a la
tardor enyorada,
temps de postes
de sol, de castanyes,
un temps que cada
fulla orfe de l'arbre
és un poema en flor.
Visca la terra.
onatge
kweilan, de moment ha arribat, ja es farà notar aviat, ja!
ResponEliminaGràcies lliri blanc, a vestir-nos dels colors de tardor.
Noves Flors, un goig per als sentits que tot comença... i que durarà....
onatge, gràcies...
A disfrutar ahora de estos nuevos colores que se nos presenta a nuestros pasos, saboreemos el olor a tierra húmeda ... siempre he pensado que cada estación tiene su particularidad y su esencia, como las personas que son especiales a uno. Sólo está en saber verlas.
ResponEliminaun beso , carme
M'agrada saber com veieu la tardor. Des d'aquí no tenim la sort de viure aquestes variacions cromàtiques que esdevenen inici i final... final i inici.
ResponEliminaLamentablement, en aquestes contrades, passem d'una calor exultant a unes boires que no ens deixen veure més enllà del nas.
Per sort, aquesta finestra de ca la Carme, em permet de veure-hi clar.
Petons!
;)