L'hivern no ha canviat els colors.
Somrius de nou
en veure'ls encara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El somriure d'hivern. Maco! Ara, amb els arbres despullats destaquen uns colors que abans quedaven en segon pla; també ara, a l'hivern, retrobem motius per a ser feliços que teníem mig oblidats: més enllà de les festes, en la quotidianitat -i en la feina, per què no- descobrim elements de satisfacció.
ResponEliminaEls colors, especialment els més vius, em fan recordar que després de l'hivern venen les estacions que més m'agraden.
ResponEliminaVaig comptant els dies :)
Hiverns de petjades cultes,
ResponEliminapromesa d'accents.
Bon dia, Carme!
Siiiiii, aquest poema l'has escrit pensant en mi, ja ho sé... :-DDD
ResponEliminaSovint, els colors de les coses els poses tu amb la mirada... ;) Bon dibuix, Carme!
ResponEliminaColors grisos
ResponEliminade cel embatumat.
Postes de sol
porten foc i flam.
Arbres que despullen...
Fulles volant
finestres tancades
teulasts al ras.
Fum a les boques
fred a cara i mans
Colors que la vida
sempre va donant
Colors i paraules...
Carme, que bé que ho fas.
............. Anton.
NO ENM DEIXA ENTRAR,
Aquest hivern que coloreja somriures no pot ser millor.
ResponEliminaUna abraçada!
Necessito que vingui la fred, que s'adormi la terra, que vinguin els grisos i blancs per poder descansar i renovar-me.
ResponEliminaMés tard re-naixeré amb força ple de vida i color.
Bona tarda Carme.
Oooh! Carme quins colors d'hivern tan vius. M'ha agradat veure'l de bon matí a la feina :)
ResponEliminaGràcies wapa !
Veritablement per notar que canvien els colors hauria de fer més fred i no està fent-ne gens.
ResponEliminaI continua la visió optimista de l'hivern. M'agrada, m'agrada!
ResponEliminaJa he vist el poema abans, però no sabia què dir. Ara sí que sé què dir: Moltes felicitats Carme!!
ResponEliminaÉs el teu aniversari? :-)
ResponEliminaMOLTES FELICITATS!! PER MOLTS, MOLTS ANYS!! :-)
Sé que et portes pocs dies amb en XeXu, així que segur que ho és... i em sembla que ets del mateix dia que l'ELUR (vaig a veure hehe)
Llaudal, i tant que podem trobar motius de felicitat i satisfacció, a l'hivern i en cada cosa. Gràcies!
ResponEliminaÓscar, a mi també m'agrada l'hivern, però ves comptant, ves comptant, que quan arriba la primavera jo també estic contenta que arribi.
M'encanta aquest parell de versos, Jordi, me'ls enduc al post. Gràcies!
Assumpta, i tant que sí! Si t'he de ser sincera sempre em fa pensar més amb tu la tardor que no pas l'hivern, però una mica també.
Gràcies, Joan!
Anton, si no et deixen entrar, ja fas bé d'entrar per l'escletxeta que trobes i jo et faré passar fins a dins de tot, fins al post! Apa!
Una abraçada, Mònica.
Gràcies, Pere, Bona nit!
Gràcies a tu pel préstec! Un petó.
Noves Flors, jo ho he vist així, però no sé si han canviat... m'alegro que tu també creguis que no.
Gràcies, porquet!
XeXu, gràcies maco! Em fa vergonya que ja m'he passar de llarg el teu sense haver-te felicitat.... però ja saps que la felicitat te la desitjo tota, encara que sigui amb 5 dies de retard.
Sí, avui 14, gràcies, Assumpta. El mateix dia d'Elur, és veritat. Però amb més de 20 anys de diferència...
No hi fa res Carme, a mi m'és igual el meu aniversari, però recordo el vostre, el de l'Elur i teu, i és que avui també és el de la Núr, si us en recordeu! És un gran dia blogaire!
ResponEliminaGràcies altre cop. Ja he felicitat a Elur... vaig a ca la Núr, gràcies.
ResponEliminaVinc a felicitar-te per molts anys Carme...en llegir fanal blau amb el seu catorze em pensava que feies catorze anys ....hehehe
ResponEliminaEo Eo!!! si que passo per veure't he? pèo quasi mai dic res per que soc un gandulitis crònic ja ho saps oi? Gràcies per anar seguint les meves foteses que no dacigui l'alegria ni les ganes de protestar!!! Eo Eo!!! xim bum bum!!!
ResponEliminaCarme, PER MOLTS ANYS A TU TAMBÉ, BUNIKA!!!!
ResponEliminaEt desitjo que passis un molt bon dia!!
Gràcies per recordar-te del meu aniversari!
Una abraçada enorme i molts pitonets!!! :D
Per molts anys Carme! Que tinguis molt bon dia!
ResponEliminaToc, toc! Em sembla que algú ha fet anys... Et desitjo lo millor!(canviem, però el record i l'estima fan que llum sempre ompli l'estància).
ResponEliminaUna abraçada.
L'hivern no pot canviar de colors, mentre tu no agafis els llapis i el pintis jugant amb la llum i una gota d'aigua.
ResponEliminaPer molts anys, Carme!
Moltíssimes gràcies, Elfri. Això de tenir amics i amigues que donin la veu, et torna la felicitat multiplicada per mil!
ResponEliminaEo, eo, xim bum bum, Miquel Àngel! Sí, sí, ja et conec ... ja! Gra`cies per passar allegir-me!
Núr, tot el mèrit és d'en XeXu, que jo porto un despiste que no vegis! I això que m'agrada recordar-me'n! Gràcies a tu també bunika!
Gràcies, porquet!
Maijo, passa, passa, sí faig anys avui mateix! Moltíssimes gràcies! Canviem, però intentem que en algun aspecte o altre sempre sigui a millor. ;)
Moltíssimes gràcies, Pilar!