Flors

Callen les flors

mentre amb placidesa

esperen l'estiu per donar fruits.

Serà aleshores

quan despullant-se dels pètals de colors

oferiran llavors i fruits

com a senyals d'algun nou temps

que ara comença.

Capvespre

En la llum del capvespre,

l'aire sembla més suau,

i la mar més plàcida.

Se'ns ponen els mots,

darrera un núvol ataronjat.

Plomes

Foto de Fanal Blau

Una flor com un ocell.

Caçada al vol

del seu temps comptat.

Escampa el color

com l'onada més suau.

que ens banya els peus.

Un pètal caigut

o una flor sencera

un punt de llibre.

Ganes de viure

La ventada de gener, va arrossegar pins i va malmetre milers d'arbres aquí al Vallès. Hi havia una alzina gruixuda i de gran capçada, que entre el pins caiguts al seu damunt i els encarregats de netegar la trencadissa, van deixar reduida a un tronc pelat de poc més de metre i mig d'alçada. Ara l'alzina té fulles i branquetes arreu del seu tronc, des de terra mateix. No hi ha dubte que té ganes de viure, però és aquesta multiplicació i dispersió de branques la millor manera?

Tarda vora el mar

Els pins s'arreceren i s'amaguen.

Mocadorets d'escuma s'agiten sobre el mar.

Oneja amb força, damunt la roca, una bandera.

El llac de Núria

El blau del llac

un banc de fusta fosca

i l'herba fresca.

Dibuix d'una foto de la Montse

Ompliré l'espai

amb somnis d'aigua clara.

Els peus a l'herba.

Aportació de Fanal blau

Asseure'm al banc

mirant l'horitzó del blau.

Són aigües calmes.

Préssec

Dibuix manllevat d'una foto de l'Anton

Collim el fruit

al temps que ha madurat.

Sense cap pressa.

Plaer de préssec.

La caseta

Portes tancades,

la caseta s'enyora,

dels teus somriures.

Obre la porta,

esborrarem la pols.

Els colors tornen.

Contagiant...

Un matí al metro,

les cares de la gent,

mirades serioses, tristes, buides, perdudes,

sobretot adormides.

I un riure gratis, com les abraçades.

Potser acabareu rient també.

Cigonya

Dels grans viatges

ella no se'n recorda.

Creua només fronteres

fetes de terra i aigua.