dijous, 11 de juny de 2009

Ganes de viure


La ventada de gener, va arrossegar pins i va malmetre milers d'arbres aquí al Vallès. Hi havia una alzina gruixuda i de gran capçada, que entre el pins caiguts al seu damunt i els encarregats de netegar la trencadissa, van deixar reduida a un tronc pelat de poc més de metre i mig d'alçada. Ara l'alzina té fulles i branquetes arreu del seu tronc, des de terra mateix. No hi ha dubte que té ganes de viure, però és aquesta multiplicació i dispersió de branques la millor manera?

25 comentaris:

  1. No es la millor manera es tindria que seleccionar les millors branquetes.

    ResponElimina
  2. de ganes de viure sí en té...però l'escapçada que li han fet a l'alzina té "delicte"...i ara ha de fer un esforç fora mida per sobreviure...

    ResponElimina
  3. És una estratègia com una altra. En ecologia n'hi ha dues de principals que es solen aplicar generalment als animals. Es diuen k i R, però ara no em facis dir quina és quina. Per una banda, la dels animals petits, que tenen molta descendència perquè algun d'aquests viurà i continuarà l'espècie, però ja saben que la majoria moriran. I després, els animals més evolucionats, que tenen poca descendència però la cuiden molt, o simplement que són individus molt més forts per resistir l'inici de la vida i els reproductors, així que amb menys esforç reproductiu s'assegura la continuïtat també.

    Després d'aquest rotllo, no sé si això és aplicable a la teva simpàtica alzina, però després d'una situació d'estrès com la que ha tingut potser és normal que intenti reviscolar d'aquesta manera, i potser algun branquilló sobreviurà.

    Conec una autèntica experta en aquest tema, si vols li puc preguntar.

    ResponElimina
  4. hehehe! L'apunt científic del XeXu m'ha fet gràcia perquè sabia que sortiria per aquí! hihihi Jo també crec que és això, que està traient tantes branques per a tenir més opcions de sobreviure. A diferència dels animals que poden tenir cura de les seves cries, aquesta alzina, si només tragués un brot i tornés a fer un cop de vent, si la branqueta hi està exposada, malament rai! Si en té moltes, les que quedin al costat a recer del vent ho tindran més fàcil per a sobreviure! :)

    ResponElimina
  5. la vida es resisteix a morir.
    Molt maco.

    ResponElimina
  6. Aquesta, segons he escoltat alguna vegada, és la demostració de la força de la vida. La vida s'hi arrapa amb ben poca cosa. dalt de teulades, amb una mica de terra que es vagi dipositant, hi creien herbes, dalt de roques amb ben poca terreta, també. Arbres que han patit molt i ens semblen morts, hi tornen a reviscolar... per a mi és la prova que els humans només ens mirem el melic i ens creiem el centre del món!

    ResponElimina
  7. Ganes de viure i esperit de lluita malgrat les adversitats.
    És una imatge amb molta força. M'agrada...

    ResponElimina
  8. Si em deixes hi posaré la cullerada.L'arbre te arrels, tronc i ramatge. No viuen independents sinò que es complementen és necessiten.
    trencar una arrel a un arbre és fer-li brotar infinitat de arreletes que aniran creixent, per que el ramatge les necessita per compensar-se. En el cas de l'alzina les yemes que normalment no brotarien en estat natural, ara son la defensa del'arbre o sinò s'ofegaria,perque les arrels es complementen amb el ramatge.
    Aquí on visc molts anys ens gela les oliveres, i el que fem es treure el sec i quan han brotat el suficient acondicioar-les, sense expoliar-les ja que l'arbre hauria de fer un esforç superior i fins pot morir.
    L'alzina dubto que és mori si brota, fins tallan-la arran de terra tornaria a brotar, com l'olivera que son arbres molt resistents en aquest aspecte, no aixì ametller o presseguer que si un és severo en tallar-li rames el pot deixar inutil per sempre.
    Com nosaltres necessiten un equilibri. Deixa-l que broti que esboterni i quan sigui talla el petit, inservible i guarda el que amb el vent no es pot esqueixar.
    Voldria tranquilitzar-te. tens un arbre diriem de bosc, que està acostumat a tot. Anton.

    ResponElimina
  9. Aquest dibuix il.lustraria perfectament el poema de l'Antonio Machado "A un olmo seco": "Al olmo viejo, hendido por el rayo y en su mitad podrido,con las lluvias de abril y el sol de mayo, algunas hojas verdes le han salido..."

    ResponElimina
  10. La vida sempre s'obri camí de la manera més insòlita. M'has recordat una cosa. Ja et diré què.

    ResponElimina
  11. Striper, gràcies! Procurarem fer-ho.

    Fanal blau, és un escàndol! Ja veurem com se'n surt.

    Xexu, gràcies per la teva explicació, no t'amoïnis no cal que preguntis res... ja ho farem nosaltres.

    Núr, sobreviurà segur, una o altra.

    Jesús, a vegades surt una mica desordenadament excessiva, però...

    Cèlia, tens raó, ens creiem el centre del món.

    Guspira, doncs sí, força davant les adversitats... el problema és està ben organitzada i conduïda... tallar branques, per deixar que algunes creixin millor. M'ha fet pensar que les persones a vegades també traiem una força desorganitzada i dispersa que no aprofitem prou bé.

    Anton que bé ho has explicat! Gràcies! Ara ja estic per preguntar-te... abusant de tu... i quina branca m'hauria de fer tallar jo mateixa...?

    Kweilan, gràcies per les paraules de Machado, molt adequades.

    USD, en aquest cas segur, jo pensava que no se'n sortiria i aquest verd m'ha donat l'esperança que sí.

    Josep Manel, ara m'has deixat intrigada... :)

    ResponElimina
  12. mai m'ho hauria plantejat si aquesta és una bona forma de viure, i com diu en Xexu, és una estratègia com una altra i sembla ser que sí que deu ser la millor manera, pq de moltes, ens sobrevisquin més. I segur que a la vista, deu ser bonic veure tantes branquetes mirant de fer-se un camí i amb ganes de viure. I per cert, m'agrada l'efecte dels núvols, així com difuminat! Una abraçada :-)

    ResponElimina
  13. Coneix els beneficis de navegar en català. Aquest text sempre ve quan introdueixo aquest bloc.
    És tan fort com el teu arbre meravellós. QUIN DIBUIX!!!!
    Però no puc navegar en català com necessito finès.
    Desitjo que el podria marxar des d'allà.. Petonets!

    ResponElimina
  14. Gràcies robadestiu, m'ho plantejo, perquè em smbla impossible brotar per més indrets a la vegada.

    Merike, jo no l'he posat i no sé com treure aquest avís! Em sap greu. Jo no el veig mai, però altres persones em diuen que l'han vist.

    ResponElimina
  15. Jo no hi entenc gens ni mica, però després de les explicacions que ha donat l'Anton, jo el deixaria tranquil·let, que fes la seva :-))

    ResponElimina
  16. Això es diu sobreviure "sopravvivere", en qualsevol manera,en cada lloc, en cada moment...qui podria decidir quin son les millors branquetes?Jo no podria fer-ho...cadascu tindria la seva opinio'tambè la branqueta més febles té ganes de viure Striper!:)

    ResponElimina
  17. Assumpta, de moment això és el que fem.

    Lliri blanc, tens raó, és difícil.

    ResponElimina
  18. L'alzina, un arbre preciós i protegit (alemnys en aquesta zona). Bé està que reviscole. Fins i tot el nom té bonic.

    ResponElimina
  19. Tens raó a mi també m'agrada molt la paraula alzina

    ResponElimina
  20. Mai no haurien de faltar les ganes de viure. I la pobre alzina és una supervivent. A veure si se'n surt la pobre, que deu ni dó que salvatges, no?

    Petonets.

    ResponElimina
  21. Té ganes de viure... ho ha d'aconseguir... el més important ho té!!

    ResponElimina
  22. Anna, Assumpta, segur que se'n sortirà. Gràcies

    ResponElimina
  23. Probablement no és la millor manera però tothom s'aferra a la vida com pot! :)

    ResponElimina
  24. Malbarata energia i esforços aquesta alzina, si es concentrés...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari