Els pins s'arreceren i s'amaguen.
Mocadorets d'escuma s'agiten sobre el mar.
Oneja amb força, damunt la roca, una bandera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Una bandera de esperança i futur.
ResponEliminaa mi m'han agradat els mocadorets d'escuma...perquè no són de paper...:)
ResponEliminamolt bon dia, carme!
A mi també m'han agradat molt els mocadorets d'escuma... :)
ResponEliminaains... qui pogués contemplar ara mateix aquest paisatge en directe i no a través de la pantalla!
Ui els mocadorets...OH, i la bandera que volem... Somnis de somniscom deia un dia, Quan seran realitat? Anton
ResponEliminaUns pins intel·ligents, segur que hi bufa tramuntana o mestral! I aquests mocadorets... quina sensibilitat! Un petó! (I no perquè ens hagis acostumat als dibuixos, no quedem meravellats cada vegada...)
ResponEliminaT'hi deus sentir com a casa i em venen ganes d'estiu i de platja!
ResponEliminaAiiii Carme!! Que m'has fet vindre ganes d'anar ja a buscar el mar, sota l'ombra dels pins!!
ResponEliminaUna abraçada guapa
I s'arreceren sota la bandera...:)
ResponEliminaquina tarda més agradable seria!
ResponEliminaTerritori català, sens dubte :-)
ResponEliminaSento el soroll de la bandera moguda pel vent... i com xiula entre els pins...
...i un capvespre amb els colors de la bandera.Quin desig de pau. Gràcies Carme!
ResponEliminaDoncs a mi m'has fet vindre al cap el vers d'Estellés que diu; "Tota la mar a mamelletes ràpides".
ResponEliminaStriper, esperem que sigui de les dues coses, que a vegades aquest futur el veig una mica negre.
ResponEliminaFanal blau, gràcies maca.
Núr, gràcies a tu també.
Anton, somnis dins els somnis, quina colla de somiadors!
Cèlia, sí, sí, arrecerats de la tramuntana!
Joana, una passejada, va ser bonica, però sense bany!
Albanta, doncs vinga va! que ja comença a fer caloreta...
Ma-Poc, doncs doblement intel·ligents!
Khalina, sí, molt agradable, va començar calma i es va anar girant ventet... cada cop més, les dues estones diferents com eren em van agradar.
Assumpta, entre Sa Tuna i Aiguafreda, camí de ronda.
Lliri blanc, el desig de pau sempre el porto... si els desitjos es fessin realitat.
Noves Flors, avui ja puc anar a dormir tranquil·la... "Tota la mar a mamelletes ràpides" no ho coneixia. Que bonic!
un paisatge proper
ResponElimina