Foto de Fanal Blau
Una flor com un ocell.
Caçada al vol
del seu temps comptat.
Escampa el color
com l'onada més suau.
que ens banya els peus.
Un pètal caigut
o una flor sencera
un punt de llibre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
què bonic que t'ha quedat el dibuix, carme! què boniques les paraules que l'acompanyen...;)
ResponEliminagràcies!
bon dia i molt bon cap de setmana!
Que bonic!!!
ResponEliminaT'he penjat al meu blog!!!
Aprofito per donar-te les gràcies de nou!!!!
Bon cap de setmana!!!
en un dia tan calorós com avui, que bé veure aquesta flor que em recorda la fresqueta de la primavera! :)
ResponEliminai l'olor que es va escampant lentament......amb el frec de l'aire
ResponEliminaSi un pogués entrar en la cova com si fossim ocells en busca del seu niu, pintat de vermell per repossar-hi els intants d'un xiu-xiu.........compartit. Anton.
ResponEliminaLa flor... el punt de llibre... m'agradaria llegir en un jardí, a la fresca, envoltada de flors...
ResponEliminaFa uns dies, una amiga m'ensenyava unes fotos de vacances i, en un lloc, com un jardí boscós, hi havia un banc... i jo vaig pensar: quin bon racó per llegir una estona!!
La relació entre flor i llibre m'ha fet pensar en la teva Rosa de Sant Jordi :-))
Magnífic! A mi també m'han agafat ganes de llegir en un jardí. Inspira calma...
ResponEliminaBon cap de setmana!
Llegir al jardí? Avui fa un dia magnífic per fer-ho!
ResponEliminaLa flor natural ja cridava molt l'atenció i a tu t'ha quedat preciosa i si ens banya els peus... quin goig!
Fanal blau, molt bon cap de setmana també per a tu.
ResponEliminaEli, quin post, m'has emocionat.
Núr, les flors sempre refresquen el pensament. ;)
Mon, ara que ho dius, si que la sento...
Anton, gràcies, tens sempre paraules molt boniques.
Assumpta, em fas somriure, moltes gràcies preciosa.
Guspira, Cèlia i si ens posem d'acord i anem tots a llegir al mateix jardí? Bon cap de setmana, boniques.
Si totes llegiu al jardí, qui parlarà, el ventijol?
ResponEliminaAi, la xarreta...Anton
Sí que t'ha quedat bonic el dibuix de les "plomes de santa Teresa". La meva mare sempre ha tingut plantes d'aquestes i les conec i m'agraden però en veure només la flor, en un pla de detall com mostrava en unes fotos precioses fanal blau no l'havia reconeguda!
ResponEliminaTot plegat molt bonic.
la flor i l'escrit fan bona companyia.
ResponEliminaPotser haurem d'anar a llegir tots al mateix jardí, sí
Anton, ja seria bonic escoltar parlar el ventijol...
ResponEliminaNoves Flors, doncs jo no les coneixia, bé no les conec, encara només virtualment. Però m'han agradat molt.
Khalina, vinga, t'hi esperem!