Un matí al metro,
les cares de la gent,
mirades serioses, tristes, buides, perdudes,
sobretot adormides.
I un riure gratis, com les abraçades.
Potser acabareu rient també.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Poguer fer que el riure es transmetri en un ensopit vago de metro ja es molt!!!
ResponEliminaquè saludable és riure!´
ResponEliminaus recomano un altre vídeo encomanadís:
http://www.youtube.com/watch?v=QNlbSBC1DhI
He vist el saludable avís de l'Assumpta a P.I.
ResponEliminaComença la ronda amb bon peu, venga, a pujar escales i fer el cim.
Riure, ja m'agrada... no esbojarradament, si, que neteji els ulls i les galtes se'n resentin. Una abraçada matinera. Anton.
Doncs sí que he rigut!!! Més que res he imaginat la sensació de pujar a un vagó on tota la gent s'està partint de riure i s'encomana :-))
ResponEliminaGràcies Anton, ets un sol!! :-))
Riure s'encomana i et fa sentir bé.
ResponEliminaGràcies per fer-me riure una estona.
ResponEliminaMe he reído muy a gusto aunque el final daba un poquillo de miedo,esa carcajada parecía de película de terror¿dónde parará ese vagón?
ResponEliminaBesos
Boníssim i quina meravella. Si no fos tímida ho provaria dins el vagó del meu tren...això sí que és gimnàsia per a l'ànima!
ResponEliminaSempre va bé riure :P
ResponEliminaes molt bo riure. I més de bon matí, a la grisa ciutat.
ResponEliminaNo he pogut aguantar gens, a la que el paio comença a riure, m'he posat a riure jo també. De fet, ja m'ha encomanat el somriure inicial!
ResponEliminaS'encomana?
ResponElimina:-D
:DDoncs amb aquesta porqueria de connexió que tinc avui, no l'hem pogut veure...
(Riem de la cara que hem posat, ho provarem demà...)
No deu ser fàcil, Striper, jo no ho he provat mai, però és una idea!
ResponEliminaGràcies Jesús, també és ben divertit!
Riure, també m'agrada, molt, Anton!
Assumpta, deu ser impressionant!
kweilan, sempre va bé
Núria, de res, a tu també t'àgrada riure, oi?
Tere, a lo mejor se rieron todos hasta las cocheras...
Frannia, jo crec que tampoc m'atreviria... això si si ens ho proposéssim les dues... juntes vull dir, ja estaria millor.
Ma-Poc, hauríemde riure molt més, segur.
Khalina, segur que arregla el dia.
Xexu, doncs tu t ambé tens el riure fàcil!
Els del PiT... si e t deixes s'encomana, segur que sí.
i tant que he acabat rient! gràcies per posar aquest vídeo, me'n vaig a dormir amb un somriure. Bona nit :-)))
ResponEliminaPer fi!
ResponElimina:-D
Boníssim aquest paio (el curt vull dir).
Certament no me n'he pogut estar de riure. És molt més sà que plorar i l'escena és genial!
Hi hi hi hihi... hi hi hi... hi hi hi... hi... he... hehe... ha ha ha ha ha... :D
La veritat es que veure algú riure pel carrer em provoca quasi sempre un somriure, i això es super agradable... :)
ResponEliminaMe n'alegro que t'hagi agradat el poema per a la proposta de "la barana"... Gràcies pel comentari!
Neo
Una bona manera de començar el dia :):)
ResponEliminaCrec que al metro de Barcelona també haurien de posar a extres fent això, la gent ho necessita :)
Jo un cop vaig tenir un atac de riure amb plors inclosos, i que va durar un bon ratet, i no se reia ningú. Barcelonins! Heu de riure una mica més :)
Me'l van enviar l'altre dia i se'm va encomanar també!
ResponEliminaUna profunda reflexió sobre la condició humana i la diàmica de grups.
ResponEliminaL'he agafat pel meu fèsbuc.
Gàcies, Carme.