Portes tancades,la caseta s'enyora,
dels teus somriures.
Obre la porta,
esborrarem la pols.
Els colors tornen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Obrir la porta de casa sempre ens esbosa un somriure de tranquilitat.
ResponEliminaes com arrivar al refugi...
ResponEliminaes la calma...
es el repos.
saps que m'agrada molt la tancada?
La porta tancada també pot amagar somriures a dins...
ResponElimina:-)
...i deixarem entrar la caloreta de l'estiu! :)
ResponEliminauns haikús molt bonics que posen somriures als llavis!
ResponEliminauna abraçada!!!
Somrien obrim la porta de l'optimisme?
ResponEliminaI les portes de l'amistad?
I les portes de la comprensió?
En un casal hi ha moltes portes, per guardar, per acollir...per...
Anton.
Carme!!! ostres... és magnífic. Jo no sé si fas primer el poema i despres el dibuix... o tens una idea, la dibuixes i després busques (i trobes) les paraules més encertades, però queda preciós!!!
ResponEliminaMolt bonic, Carme, i agraïda d'esborrar la pols perquè l'al·lèrgia, aquests dies, m'ha fet tornar a recaure!
ResponEliminaQuin contrast més maco. Porta oberta-porta tancada... A mi m'encanta tindre-la mig oberta perquè hi entrin les veïnes, el que passa que tal com està el pati és fa difícil!
ResponEliminaAvui he deixat la `porta oberta ,per tothom qui vulgui entrar .
ResponEliminaAvui ès el meu aniversari, i com la porta,el cor tambè ès obert cap a les persones que hi han volgut entrar per felicitar-me .He mirat de fer d'aquest dia una trovada d'amor i d'amistat .
Quines portes mès boniques ,Carme.
Renoi!! els colors !!.
Gràcies per compartir.
Sempre molt millor amb les portes obertes ;)
ResponEliminaAra mateix, Carme, per fer broma, més val que no obri cap porta ni cap finestra...molt em temo que sortiria tot allò acumulat al carrer a tall de "buidatge global" d'escombraries...a l'estiu serà una altra cosa...
ResponEliminaVal mes no deixar mai una porta tancada... si més no, que estigui entreoberta :)
ResponEliminaObrir portes sempre és un bon senyal. I esborrar la pols és senyal de vida.
ResponEliminaFantàstic com sempre!
I la clau?
ResponEliminaÉs realment increïble com un element tan bàsic com la porta pot guardar tants somnis, tantes històries i també com a vegades s'obrin de tant en tant per donar oportunitats :)
ResponEliminaBesets!
Això d'esborrar la pols sona prou bé, oi? "La pols apaga els colors" diu el nano amb el drap a la mà...
ResponElimina;)
aquestes portes em sedueixen
ResponEliminaUSB, m'has fet adonar que no havia contestat cap dels comentaris... i això que sempre ho faig, però ara ja no cal, et contesto només el teu...
ResponEliminaEm pensava que t'agradaven les portes obertes i des de dins... :)
Aquesta és una porteta, petita però és bonica, a mi m'agrada. Te la pots endur si vols i sila vols en foto... te la puc fer.