Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Trobo que has sabut dnar-li al capvespre un aire cromàtic de núvols contents...
ResponEliminaquines paraules acolorides més plàcides...
bon dia, carme!
M'ha agradat molt, això de que "se'ns ponen els mots".
ResponEliminaquin espectacle de colors!
ResponEliminaHola, al final tant veure els teus dibuixos pels altres blocs m'he decidit a tafanejar per aquí.
ResponEliminaFelicitats perque ets una artista!
El poema és molt maco, però aquests colors tan pujats m'han fet pensar en un camí cap a l'infern, hehehe.
ResponEliminaBusques i trobes una madeixa de sensacions amb i en els colors del cap vespre i ben aconseguits,
ResponEliminacomplementats i repujat els efectes amb les paraules, poques però precises.Anton.
No he vist la foto original però el teu dibuix m'ha encantat! Per què són tan important els colors per percebre el món? Però a més, tu saps donar-li els mots que necessiten... ("se'ns ponen els mots..., wau!")
ResponEliminaquins taronges combinats amb blaus. Oh, quina preciositat! I el mar enfosquint-se amb contrast del cel!
ResponEliminaQuisiera vivir al final de la tarde
ResponEliminacuando solo hay silencio
y el tiempo se para...
Molts petons,Carme.PERE.
Carme, em deixes jugar una mica?
ResponEliminaLa mar més plàcida,
en la llum del capvespre.
Darrera un núvol ataronjat,
l'aire sembla més suau,
i se'ns ponen els mots.
La perfecció i síntesi del teu treball és tal que arriba un moment en que l'ordre dels factors no altera el producte.
I amb el dibuix podria fer el mateix.
A mi també m'ha encantat això de "se'ns ponen els mots" i la posta de sol està totalment aconseguida pel que fa al colorit.
ResponEliminaUn capvespre espectacular!!!
ResponEliminaEls colors del capvespre... és la llum del capvespre la que fa que tot prengui unes tonalitats indescriptibles, per moments tot va agafant diferents tons i tot es transforma molt de pressa, fins que la llum s'apaga.
ResponEliminaÉs preciós Carme.
me'l quedo mirant durant hores
ResponEliminaVal... al cap vespre es ponen els mots... però a la següent matinada, tornen a sortir :-))
ResponElimina(A veure si veiem el dibuix de la sortida dels mots... )
ostres, nomes obrir he tingut que venir a mirar que era aquesta llum...no podia esser res mes.
ResponEliminaquins colors!!!!
les paraules es fan mes boniques sota d'aquest cel.
un peto
Contents, contents, els núvols i tant que sí!
ResponEliminaTeresa, gràcies, maca.
Jesús, una mica exagerat, ho sé!
Goculta, benvinguda, i gràcies pel comentari. Jo també et visitaré. Una abraçada.
Xexu, ja saps que a vegades exagero... he he he, però no m'ho teniu en compte.
Anton, no sé com, m'he anat acostumant a les poques paraules, cada vegada m'agrada més escurçar les paraules i mirar de triar-les el millor que sé i que puc. Gràcies!
Cèlia, aquest ha estat un "dibuix lliure" sense foto de punt de partida.
Gràcies Khalina maca!
Pere... deu ser només al teu blog que les muses t'han abandonat. Aquí em deixes paraules boniques. Gràcies!
Joan, moltes gràcies pel teu joc, em fas somriure combinant paraules, pensant en el poema que vaig escriure a PI...
Gràcies Noves Flors!
Ma-Poc, seiem una mica a contemplar-lo?
Anna, gràcies per les teves paraules, bonica.
USD, com si fos un capvespre de veritat... seiem i contemplem.
Assumpta, i tant que tornen a sortir, a la matinada, o al matí o a la tarda o a la nit... poden sortir a qualsevol hora... Un petó!
Sargantana, un altre petonet per a tu...
Una posta molt maca! M'agrada l'escala de colors dels cels a l'hora de la posta i t'ha quedat d'allò més bé!
ResponEliminaM'han arribat! El dibuix i les teues paraules :)
ResponEliminaPreciós.
ResponEliminaAquesta imatge em duu a Eivissa, a la terrassa del cafè del mar...