El blau del llac
un banc de fusta fosca
i l'herba fresca.
Dibuix d'una foto de la Montse
Ompliré l'espai
amb somnis d'aigua clara.
Els peus a l'herba.
Asseure'm al banc
mirant l'horitzó del blau.
Són aigües calmes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Asseure'm al banc
ResponEliminamirant l'horitzó del blau.
Són aigües calmes.
Jo el recordo gelat.. blanc.
ResponEliminaI si un dia la poso jo - lo foto -? La tinc en la reserva fa dies.
ResponEliminaEl que no tinc és l'escrit fet , però si pensat.
Ens perseguim, tu sempre al davant... Obres tants camins !!!
Anton.
Un bonic haikú per una meravella de llac i de cel!
ResponEliminaAl post vas, fanalet!
ResponEliminaI jo també, l'he vist de les dues maneres!
Anton, encantada que posis tu la foto! Tots obrim camins... tu també, jo tinc la impressió de seguir-ne més dels altres que no pas d'obrir-ne gaire s de nous, però tot són punts de vista.
Gràcies, Cèlia!
carme...:)
ResponEliminagràcies!
Impressionant! Què bonic!
ResponEliminaEn el banc , recordan passejades agafats de la mà .
ResponEliminaNatura,verdor,cel blau ,
tot s'ajuntà per trovar la pau .
Com sempre gràcies ,Carme.
Nuria
No hi ha RES millor que els peus a l'herba! Hmmm...
ResponEliminaSé exactament on és aquest banc! M'encanta la Vall de Núria! Llàstima que no hi he anat més sovint... :)
ResponEliminaEeeeeeei!! Reconec aquesta foto!! jejeje
ResponEliminaRecomano el blog de la Montse, és una fotògrafa d'una gran sensibilitat (mireu, mireu els arxius de les seves fotos, les seves mirades particulars...)
I dos haikús magnífics per "posar lletra" a la foto i al dibuix de la Carme ;-))
Donce ve de gust asseure's en aquest banc i escoltar la poesia ;)!
ResponEliminaGràcies per aquesta gran satisfacció que m'has donat al contemplar el que ha donat de si la meva imatge, amb la teva creativitat!!...M'ha agradat molt!!
ResponEliminaI pel que veig, no quedarà aquí, ja que l'Antón ja en porta una altre de cap!!
No us podeu imaginar la il.lusió que em fa!!
I a la Assumpta que li haig de dir, amb aquesta bona propaganda que em fa??
Doncs això, que moltes gràcies a tots per ser tan amables.
Una abraçada.
Els peus dins l'herba m'agraden i els ulls al blau de l'horitzó, també.
ResponEliminaDues visions diferents i alhora iguals de boniques cadascuna d'elles.
ResponEliminaMolt ben trobats!
Ara a veure amb quina ens sorpren l'Anton, que si la té al cap... de ben segur la clava.
;)
Fa temps que no hi vaig, però m'agrada molt. Potser hi té a veure el meu nom
ResponEliminaAixí que aquest banc és el de Núria?
ResponEliminaVaig quedar meravellat en veure'l al programa aquell de tv3 i encara hem d'anar-hi.