Col·lecció de moments: Cigonya

dilluns, 1 de juny del 2009

Cigonya

Dels grans viatges

ella no se'n recorda.

Creua només fronteres

fetes de terra i aigua.

15 comentaris:

Kudifamily1 de juny del 2009, a les 8:42
Des de fa uns anys, aquí a l'Alt Empordà se'n veuen moltes, fins i tot algunes ja no emigren a l'hivern i es queden amb nosaltres.
M'ha agradat molt el que n'has escrit!
ResponElimina
Respostes
Striper1 de juny del 2009, a les 8:54
Sempre portadora de bones il.lusions.
ResponElimina
Respostes
rebaixes1 de juny del 2009, a les 9:02
Això ja és perfeccionime Bon tema.
També la gent migra i emigra...
Som cigonyes ? Amb quatre pals tenen casa... La crisi els hi duem noaltres. Quan hauriem d'aprendre dels animalons.
Jo també soc un fan de tot el que fas. Ets meravellosa en tot... Quan fas per tots.Una abraçada, Anton.
ResponElimina
Respostes
Jesús M. Tibau1 de juny del 2009, a les 10:31
no entèn els límits inmaginaris dels hòmens
ResponElimina
Respostes
kweilan1 de juny del 2009, a les 14:33
Un dels moments bons del dia...llegir el teu post. S'encomana la bellesa i la tranquil.litat!
ResponElimina
Respostes
novesflors1 de juny del 2009, a les 14:50
La veritat és que entrar a casa teua és un al·licient perquè sempre trobes alguns versos i dibuixos preciosos.
ResponElimina
Respostes
Nuria (Fenix)1 de juny del 2009, a les 14:54
El dibuix molt bonic.
A prop de casa ,aqui en el Bages i ha una parelleta que fà anys que ja no es mou.
Gràcie ,per compartir.
Una abraçada. Nuria
ResponElimina
Respostes
Cèlia1 de juny del 2009, a les 20:50
A més de bona poeta, ets una gran naturalista!
ResponElimina
Respostes
Ma-Poc1 de juny del 2009, a les 21:00
Tens raó, les fronteres de les cigonyes són unes altres...
ResponElimina
Respostes
Assumpta1 de juny del 2009, a les 23:05
Comparteixo exactament les paraules de Novesflors :-))
ResponElimina
Respostes
Unknown1 de juny del 2009, a les 23:24
Des que hi ha el parc dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, hi ha cigonyes que arriben a Verges, el meu poble. Són una bellesa per al paisatge.
ResponElimina
Respostes
Els del PiT2 de juny del 2009, a les 1:23
Vist així és ben cert, què en sap ella de fronteres?

Punts de vista, nano...

Ara em fa pensar en l'acudit de la cigonya que duia un iaio lligat al bec...
No et passis, eh?
No, no, el iaio li anava dient:

Reconeix d'una punyetera vegada que t'has perdut!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas2 de juny del 2009, a les 9:13
Kudifamily, aquesta està agafada dels aiguamolls.

Striper, espero que sí.

Anton, que em faràs posar vermella, gràcies!

Jesús, ni falta que li fan, oi?

Kweilan, gràcies

Noves flors, l'alicient és trobar-vos-hi a vosaltres. Una abraçada.

Núria, s'hi deuen trobar bé, el Bages és un bon lloc

Cèlia, gràcies maca.

Ma-Poc, deuen ser molt diferents de les nostres.

Doncs gràcies a tu també Assumpta!

Núria, és que són espectaculars, de boniques i de grans.

Gràcies, Sergi, per l'acudit i el riure matiner.
ResponElimina
Respostes
Núr2 de juny del 2009, a les 13:48
Carme, t'ha quedat veritablement preciosa!!! Mare meva!
Fa un parell de caps de setmana vaig ser per Andalusia i en vaig veure un munt, de cigonyes, enfilades a campanars i sitges! Ostres, que maca!
ResponElimina
Respostes
Una2 de juny del 2009, a les 16:10
Las ví el año pasado por Ávila.
Ya te diste cuenta de cómo me salió el punto de lectura,¡imposible usarlo así!pero ha quedado precioso y yo,como una chiquilla,lo clavo todo por la pared.
Tengo que detenerme un día a reducir la rosa,imprimirla y plastificarla.Entonces quedará perfecta de punto de lectura.Besos
ResponElimina
Respostes