Dibuix manllevat d'una foto de l'Anton
Collim el fruital temps que ha madurat.
Sense cap pressa.
Plaer de préssec.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja volies menjar-te'l i l'has pintat per tenir-lo prop...
ResponEliminaSaps el que vols i ho saps fer,
Ets impresionant.Anton.
Collir la fruita a temps és tot un plaer, un plaer cada vegada més elitista.
ResponEliminaUn préssec deliciós que fa venir ganes de cruspir-se'l! :)
ResponEliminaSe'm va fer la boca aigua quan la vaig veure a l'Anton i ara tu la dibuixes... i només pel record del seu gust, se'm torna a fer la boca aigua! Aviat tornarem a menjar un bon préssec de secà! que gustosos!
ResponEliminaLa fruita recent collida és la millor.
ResponEliminaLa millor manera de assaborir-ho
ResponEliminaLa millor manera de assaborir-ho
ResponEliminammmmm! què bons els préssecs! i disfrutar les coses, sense presses, deixant que madurin, al seu temps, és un petit plaer, senzill, deliciós!
ResponEliminaMmmm que bons els préssecs! I quin goig que fa! quines ganes de mossegar-lo! nyam nyam! :)
ResponEliminaEts una artista!!!
Per cert Carme, gràcies per dir-me l'altre dia que els versos no es veien bé... Vaig riure molt, em vas fer molta gràcia! Ara l'he tornat a publicar, al final aquella versió l'he deixat. Espero que ara es vegi bé!
Gràcies i bon cap de setmana! Una abraçada!
Sense cap pressa. Els plaers no volen presses.
ResponEliminabuff me'n he menjat un parell ja, d'aquells sucosos que et deixen les mans ben brutes. Què bons que són!
ResponEliminaNo m'agraden els préssecs, però el rotllo de collir-lo deu ser tan xulo com quan culls les maduixetes que et creixen al balcó, no?
ResponEliminaummm...sembla que en sento l'olor i tot.
ResponEliminai aquella pell tan peludeta
bona nit, maca
Aaaaaaaaai!!! si ja l'altre dia volia clavar-li caixelada quan el vaig veure al blog de l'Anton!! jaja (mira que tenia un aspecteeeeeeee!!) ara vas tu i el dibuixes... que jo tinc ganaaaaa!!
ResponEliminaA que me'l menjo?
M'agrada el joc de sons de pressa i pressec jeje :-)
La fruita del temps...com ha de ser! I la foto manllevada...preciosa!
ResponEliminaJo m'esperaré els grocs de "vinya", que diuen a Barna, que aquells són el meu deliri!
ResponEliminaPetonassos!
Te n'has sortit molt bé amb aquesta boirina per imitar la pell bellutada del préssec! Artista! :)
ResponEliminaOh!, mira ara fa poquet que acabo de pasar per "casa" de l'Anton, i vet aquí que ara em trobo aquest altre deliciós préssec aquí.
ResponEliminaBen dibuixat, i crec que no ha de ser gens fàcil. Oi?
Ja tinc ganes de menjar-ne, ummmm, encara falta una mica. Aquí per aquestes contrades tenim la sort de que són boníssims. Ainnnsssss!
Bona setmana, Carme.
;)