Aquesta és una nova proposta de participació literària de la Laura T. Marcel:
No li agradava el món on vivia, se sentia foraster i fora de lloc. Com si la seva manera de veure les coses, fos tan estranya que ningú la pogués entendre. No acabava de connectar amb les normes, amb els costums apresos, amb les convencions de tota mena que l’estrenyien. I en canvi, les respectava totes. Potser perquè des de petit l'havien acostumat així i no es sabia desfer d'aquests hàbits apresos.
Quantes vegades havia desitjat, canviar de lloc, canviar de gent, canviar de planeta, si calia, però, no podia. Se sentia enganxat, soldat, sense esperança de fugida.
Pensava sempre que hauria d'existir un forat, un forat prou gran per mirar-hi a través i fins i tot prou gran per a poder-hi passar. I va estar molt atent a qualsevol forat que existís, a veure si li servia.
Els primers forats a investigar van ser les finestres, però sempre s'adonava que entre el dins i el fora no hi havia cap diferència.n Eren exactament iguals. La televisió, com una finestra més, que ensenyava imatges i històries diferents... tampoc li va servir. Després els viatges... per ell cada viatge era només un espiell o mirar enllà... no va veure res que li semblés el que ell buscava i volia. A tot arreu hi havia normes rígides, costums inexplicables, manca de llibertats intolerables.
Quan el va trobar, la mirada des d'aquell forat, el va engrescar tant que li va fer oblidar el seu malestar. Va començar a mirar a través dels llibres. Els llibres són mons nous per estrenar, tria el món que més li agrada i s'hi endinsa. Llegint, escrivint, li sembla que pot canviar el món. La mirada des d'aquell forat és nova, és diferent va és d'esperança. No es queda en el llibre, sinó que pot inundar la terra.
