dimecres, 16 de febrer de 2011

Pixallits perdut


D'una foto  de  Barbollaire

Semblava perdut  en la foscor
però era  un punt  que  donava tota la  seva llum.
Sense ombres  ni reserves.

20 comentaris:

  1. ...ni complexos.

    Tot està, com deia en XeXu en creure que es pot.

    Un beset, Carme!

    ResponElimina
  2. Com el sol quan es pon o quan s'enfila darrere l'horitzó. mai no es perd. Sempre il-lumina. Sabem que hi és i amb això n'hi ha prou.
    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  3. Excepte el meu rebesavi Carles Riu, el reste de mortals és moren, amb un avorriment absolut.
    En Carles Riu va fer reunir a tota la familia i va a començar a explicar acudits fins que és va morir

    ResponElimina
  4. La llum que emana de les coses menudes :)

    ResponElimina
  5. No, no esta perdut, Momentània! El tinc joooooooooo! Com que a ningú li agradava aquella dita, me'l vaig quedaaaaaaaar.
    En BArburt va venir al jardí, en aquell que fa una micona de fred i li va disparar una foto, oi MIquel Àngel que dic la veritat?
    Ni un Pixa Llits es pot despreciar! Ho il.lumina sempre tot.

    ResponElimina
  6. A donar-ho tot en les coses belles de la vida!

    ResponElimina
  7. Molt bonic, Carme que no et falte mai la llum:

    Entre el beslum
    una lleu resplendor
    l'acaronà.

    ResponElimina
  8. Sembra el foc
    la seva llum de blog
    sense ombres ni temences.

    ResponElimina
  9. Fosc o no, sabem que sempre tornarà a sortir el sol. Ja ho deia Sisa, no?

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  10. Sí, Alba i pot, i tant que pot!

    Sabem que hi és i que tornarà, Pilar i això és molt important.

    Carles, és impressionant això de morir explicant acudits!

    Deu ser-ho, Núria, trobo que és una bona manera de veure-la.

    Clídice, pot ser una bona quantitat de llum, oi?

    Doncs veig que l'has cuidat bé, Anna! està preciós.

    Porquet, només gaudir-les ja és molt!

    Gràcies, iris, molt bonic el teu haikú!

    Gràcies, Jordi!

    Qualsevol nit, oi, Olguen? :)

    ResponElimina
  11. És ben bé la flor de la foto! ;-))

    Ara bé... és un pixallits? però... no havíem quedat que els pixallits eren els "angelets"? O ja m'estic embolicant? :-)) Mai aprendré res de les flors?

    ResponElimina
  12. Que bonic viure
    del mugró i la mamella
    la mare dolça
    fen-te la pessigolla
    i pixant-te de riure!!

    ResponElimina
  13. Gràcies, Kweilan!

    Assumpta, sí, sí, també... primer surt la flor, com aquesta del dibuix i després surten els fruits en forma d'angelet! És la mateixa planta en moments diferents.

    Miquel Àngel, tot bé? :)

    ResponElimina
  14. Ostres, sí, sí... és cert que ho vas explicar! :-)
    Ara ja no ho oblidaré!
    Gràcies!! :-))

    ResponElimina
  15. Ostres, tampoc ho sabia! Els angelets, aquells que bufem mentre pensem un desig?
    Oh! Carme, em dónes una alegria!
    Veus com són mooooooooolt macos?
    I Miquel Àngel, potser és d'aixó que em faci tants farts de riure? Per culpa d'aquestes flors?
    Si és així, encara m'agraden més!
    Aquesta no la sabia, veus?

    ResponElimina
  16. Saber que hi som
    darrere el brancall
    La fosca no ens aliena
    La paraula crida
    i desgavella l'obsc
    El groc triomfa.
    ................ Anton.

    ResponElimina
  17. La flor pren més bellesa perquè has sabut triar el fons que més li escau. Grisos, negrers i formes excel.lents.
    Els moments de felicitat són deutors de les circumstàncies, a vegades funestes, que els envolten.
    Feia dies que no et visitava i ara n'he gaudit més que mai.

    ResponElimina
  18. Assumpta, :) i si no, ja t'ho tornaré a explicar...

    Anna, que bé donar alegries de tant en tant... sí, sí, són macos i quan els collim per bufar els angelets, ja no fan pixar al llit, veus?

    Gràcies, Llaudal!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari